L’Informe PISA ja és aquí, novament. L’OCDE acaba de publicar els resultats de les proves realitzades a més de 500.000 alumnes de 15 anys de 72 països participants, d’un total de 29 milions d’alumnes d’aquesta edat. L’Informe només avalua les competències en tres àmbits: matemàtiques, lectura i ciències.
L’Informe PISA aspira a ser una foto de l’estat de la situació dels sistemes educatius dels països participants. Però vista la quota de participació d’alumnat i les competències que avalua, la primera qüestió que ens hauríem de plantejar és si els resultats de l’Informe PISA són fiables per a realitzar l’esmentat diagnòstic.
Però més enllà d’això, el que pretenem amb aquest article és qüestionar la metodologia i els interessos que amaga PISA i, sobretot, l’ús que se’n fa per part dels governs membres dels estats que conformen l’OCDE.
"per què un organisme pensat per al foment de l’economia de mercat s’encarrega de gestionar unes proves sobre la situació dels sistemes educatius?"
Començarem per qüestionar l’organisme que s’encarrega de gestionar aquestes proves: l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquest organisme internacional aplega 35 països d’arreu del món i el seu objectiu és “promoure polítiques que milloren el benestar econòmic i social de les persones al voltant del món”. Són països amb economia de lliure mercat que pretenen aconseguir la “més forta expansió possible de l’economia i l’ocupació”.
L’OCDE no és un organisme internacional especialitzat en l’educació, com ho és la UNESCO. Més bé, el que pretén és fer servir l’educació per als interessos de l’economia de mercat. Cal tindre en compte que l’economia capitalista sempre cerca constantment nous mercats i l’educació és un camp molt temptador.
Per tant, una segona qüestió que ens hem de plantejar és: per què un organisme pensat per al foment de l’economia de mercat s’encarrega de gestionar unes proves sobre la situació dels sistemes educatius del món? Per què no la UNESCO? Quins interessos té l’OCDE en els sistemes educatius? Es preocupa pel nivell de coneixements de l’alumnat o el que pretén és saber com influir en el sistema educatiu perquè les economies capitalistes en treguen profit? La mateixa OCDE afirmava en 1997 que “la principal estratègia preventiva contra l’atur consisteix en procurar que els joves hagen adquirit, en acabar l’escolaritat, les competències, els coneixements i els comportaments que fan que un treballador siga productiu i ocupable”. Tota una declaració d’intencions del que ha de ser el sistema educatiu.
Però, qui elabora les proves? D’un organisme internacional format per governs caldria esperar que les proves les elaborara el mateix organisme públic. Doncs no. Les elabora una empresa privada. I no és una empresa qualsevol. Es tracta de l’editorial britànica Pearson, multinacional especialitzada en llibres de text i propietària, a més, dels mitjans de comunicació Financial Times i The Economist, gens influents en l’àmbit internacional.
Pearsons no només elabora les proves, sinó que també les corregeix. I aporta les solucions per a millorar el rendiment dels sistemes educatius a partir de l’Informe PISA a través dels seus productes. Un negoci rodó, per tant.
I què mesuren les proves PISA? Només tres àmbits: matemàtiques, lectura i ciències. La resta d’àmbits no interessen: ni la filosofia, ni la història ni la literatura, ni les arts, ni… A més, només n’analitza les competències, és a dir, allò que un alumne és capaç de saber fer. És a dir, allò que interessa a l’economia de mercat. La capacitat crítica, la capacitat d’empatia, la capacitat de treball colaboratiu, etc., queden fora del que mesura PISA. Perquè, per al capitalisme, quin interés pot tindre tot això?
Podem analitzar, a més, l’ús que se’n fa dels resultats de l’Informe PISA, que no són altres que establir rànquins entre països, a partir d’unes proves que no tots els països tenen per costum realitzar en la seua pràctica diària, amb la qual cosa també es tergiversen els resultats. Al País Valencià, per exemple, no treballem els continguts ni les competències de la mateixa manera que a altres països europeus, que estan més preparats per al model de proves PISA.
I finalment, quin ús es fa dels informes PISA? Aquí és on, vertaderament, rau el perill. S’usen per a justificar lleis educatives, com la LOMQE. Només cal mirar el preàmbul de la llei més rebutjada per la comunitat educativa: “La técnica normativa elegida, de modificación limitada de la Ley Orgánica de Educación (LOE), responde a las recomendaciones de la OCDE basadas en las prácticas de los países con sistemas educativos con mejores resultados”.
La LOMQE es basa, per tant, en unes proves elaborades per un organisme internacional interessat només en treure profit econòmic del sistema educatiu, amb unes proves externes descontextualitzades que no abasten la totalitat de l’alumnat i que només mesuren tres àmbits interessats, elaborades per una empresa privada amb interessos més que evidents en treure profit propi del sistema educatiu.
Ni PISA ni la LOMQE ens serveixen, per tant, per construir persones cultes, crítics, empàtics i amb capacitat d’iniciativa, sinó tot el contrari: persones maleables, acrítics, competitius i obedients.
* Marc Candela és responsable d’Acció Sindical de STEPV
