Disney es pronuncia contra les macroplantes solars

VALÈNCIA. Heu vist l'última pel·lícula de dibuixos de Disney? No, no és Encanto, és Strange World, traduïda com a Mundo Extraño en castellà. Una pel·lícula que ha passat sense pena ni glòria pel cinema, bàsicament perquè no li han fet cap promoció (per al que és habitual en Disney). Va aparéixer de seguida al catàleg de Disney +, pràcticament sense avisar, com Clara Chia a les nostres vides. I com la jove involuntàriament de moda, la pel·li ha intentat passar desapercebuda tot i l'odi patit. Sí, ha rebut hate perquè el xiquet protagonista està enamorat obertament d'un altre xic. Una revolució per a Disney, que per cada xicotet pas que dona cap a mostrar la diversitat social, rep l'odi dels troglodites funcionals. Com va passar amb el bes lèsbic a Lightyear o amb l'elecció d'una actriu negra per a interpretar Ariel en la Sirenita. Ací també hi ha hagut crítiques, ara bé, com que no ha triomfat —comercialment parlant— com la resta de productes Disney, la polèmica ha passat més desapercebuda.

La conscienciació mediambiental i els problemes derivats del canvi climàtic estan cada volta més presents a Hollywood, i superproduccions com Avatar en són una mostra evident. Com deia la cançó d'aquell superheroi televisiu blau dels anys noranta, el Capità Planeta, "cal reduir la pol·lució a zero", un missatge que no ha canviat massa. Si bé, ha evolucionat i el "recicla, reduïx i reutilitza" està cada volta més present en el debat públic. Com presents estan les reivindicacions per més arbratge als carrers, més zones verdes als barris, més protecció de l'horta i dels paratges naturals... Unes reivindicacions que xoquen amb eixe amor dels polítics pel ciment, o en este cas concret per les plaques solars. Uns polítics que normalment no viuen en una caseta amb vista a eixes instal·lacions, i que de segur no plantarien a la porta de sa casa un parc eòlic ni un jardí de plaques solars. És la cultura de "tot allò que els ulls no veuen...", i per desgràcia, les zones rurals són ignorades constantment i considerades rebost i bateria de la ciutat. Si a les Coves de Vinromà visqueren 20.000 persones més, ja buscarien altre lloc on plantar la Magda. Però les garrofes, oliveres i ametllers de la zona no voten... Donen a menjar, però la seua energia no servix per a carregar els Tesla.

Que s'haja posicionat contra eixe projecte concret Xavi Sarrià o Ginestà, amb una cançó reivindicativa, és lògic i pronosticable. Que ho hagen fet els polítics locals, les associacions de veïns, els responsables autonòmics... també era predicible. Ara bé, que Disney siga un aliat en esta lluita, això no ho esperava ningú. Com un paràsit que et xupla la sang fins a matar-te, els camps d'energia són els que estan matant el planeta on ocorre eixa aventura, Strange World, de la qual parlava adés. Tres generacions, iaio, pare i fill, protagonistes de la lluita per salvar el seu poble, cadascú a la seua manera, i tots ells amb bones intencions que van quedant obsoletes: colonialisme primer, desenrotllisme després. Tot ho mou l'energia, l'energia "gratuïta" que en el cas del film atorguen les plantes. Eixes plantes que van ocupant el paisatge, l'espai on abans hi havia camps, i que ara ocupen plaques solars —tornant al símil el nostre país— que donaran beneficis a fons d'inversió estrangers. Sí, és necessària l'energia, però a qualsevol preu? Com serà la magnitud del problema, si fins i tot el gegant estatunidenc de l'entreteniment infantil, Disney, se'n fa ressò?

La Magda és només un exemple —molt evident i brutal— d'eixa realitat que recorre el món: cal generar energia "verda" on menys moleste, perquè les ciutats puguen aprofitar-se'n. Fins i tot Elon Musk vol cobrir el Sàhara de plaques solars! Una altra afirmació fàcilment pronosticable tenint en compte que d'energia econòmica accessible per a tots depén el seu negoci de cotxes elèctrics. Elon Musk podria perfectament ser el superdolent de la història, el malvat que li falta a Strange World —segons els crítics cinematogràfics— perquè funcione la pel·li. Eixe Scar, Úrsula, Jafar, Maléfica, Gastón... que tant agraden als guionistes, i tan poc als malsons de la xicalla. També manca una superheroïna, paper que podrien protagonitzar les activistes Alicia Siverstone o Angelina Jolie, que serien les salvadores finals i definitives del planeta. Però ni Musk es carregarà el desert a soles, ni la Jolie s'enfronta a uns alienígenes que donen un ultimàtum a la terra. Ara bé, potser sí que ajudaria un vídeo d'Angelina a les Coves de Vinromà menjant el meravellós formatge local i dient "no podem permetre ací un Alcarràs", perquè el tema tinga més transcendència.

Disney farà nova pel·lícula de Rio, una sèrie protagonitzada per Vaiana i Elemental, la pròxima de Pixar, és un llargmetratge on els elements que ja apareixien en Capità Planeta: foc, aire, terra, aigua... tenen sentiments, tenen cor. Molt de l'estil d'Inside Out, de segur que la defensa mediambiental estarà present en tots eixos projectes. La casa de Mickey Mouse és aliat inesperat, tal volta per evitar clavar-se en temes més profunds, i la defensa de la natura és una bandera molt més blanca i assumible per part dels hereus de Walt Disney. Si ajuda a conscienciar els joves, com ja feren El Rei Lleó o Wall-E, benvingudes siguen. Tal volta eixes generacions futures hauran de desmantellar els parcs solars i tornar a plantar garrofes, potser no, i tots acabem pujant a cotxes elèctrics voladors sense conductors. El que està clar és que tenim davant nostre un repte molt gran, massa gran, per a anar jugant a posar pegots i al "patà i avant". Disney n'és conscient, ara falta que ho siguen els que prenen les decisions a Madrid, perquè com deia Joan Fuster "tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres".