X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Un món sostenible? / OPINIÓN

El dia de la xufa i de l’orxata

6/07/2017 - 

Mes enllà del sistema solar, en un punt desconegut de l’univers, existeix un planeta on tots els seus habitants depenen de l’orxata per a viure. Quan el subministrament de l’aliment s’acaba, les autoritats d’aquell món decideixen enviar una expedició per a buscar el preuat element en altres parts del cosmos. Eixe és el plantejament inicial de Planeta Xufa, una delirant incursió cinematogràfica en el subgènere de “l’agrociència-ficció” en el qual vaig tindre la divertida oportunitat de participar junt a Txema Millán, Pep Ramada, Josep Parra o Paco Morrió. Tot va adquirir forma gràcies a la creativitat decisiva d’Eva i Tono Molla, Fran Tormo, Pablo González, Chus García, Pablo ‘Kspmn’ Ballester o Damián Sánchez, una part essencial de l’equip que va ajudar a convertir en realitat el projecte. La pel.liculeta es va exhibir en la XXXII i última edició de la Mostra de València-Festival Internacional de Cine d’Acció i Aventura, en 2011, com una modesta i subversiva aportació més a la llarga llista de creacions inspirades en el suc obtingut de l’emblemàtic  tubercle. Entre ells destaquen produccions com Sang d’Orxata, de 1997, del cineasta d’Alboraia Jaume Bayarri. El festival Xufa Rock o el grup Orxata Sound System són algunes versions musicals d’eixe corrent d’inspiració. Fins i tot King África, l’home de la Bomba, s’ha atrevit a efectuar una versió dedicada a l’orxata, això sí, amb un gust poc relacionat amb la terra.

Els escenaris naturals del cine “xufià” i la seua banda sonora estan a l’Horta de València, un espai on durant segles els llauradors han cultivat la xufa, eixe xicotet tubercle que naix en les arrels de la planta que es recol·lecta en la tardor. Després, només necessita un poc d’aigua i sucre per a reviure i transformar-se en el líquid preciós que, segons la tradició, una jove va presentar al rei Jaume I com “llet de xufa” i que, sempre segons fonts apòcrifes, el monarca més emblemàtic dels valencians va rebatejar com “açò és or, xata!”. La xufa ja era un producte valorat dels faraons, com prova el fet que granets del vegetal han sigut descoberts dins d’algunes tombes funeràries a l’antic Egipte, probablement situades allí per fer més dolç el trànsit dels seus inquilins al més enllà. Posteriorment la xufa va ser introduïda al territori valencià durant l’època musulmana, fa més de 1000 anys. En l’actualitat el nom del producte està especialment unit a Alboraia, que està setmana ha celebrat el Dia de l’Orxata dins les seues festes patronals. És una de les poblacions que cultiven les plantes que formen part de la Denominació d’Origen Xufa de València, que també inclou Albalat dels Sorells, Albuixec, Alfara del Patriarca, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Foios, Godella, Massalfassar,  Meliana, Montcada, Museros, Paterna, Rocafort, Tabernes Blanques, València i Vinalesa. En total en 2017 s’han plantat 5.840,25 fanecades de xufa en estos municipis segons la DO.

Enguany la ciutat de València celebra també la seua Festa de l’Orxata i de la Xufa, dins la Fira de Juliol, per a promocionar  l’ús de la beguda sana i natural més netament valenciana, amb degustacions, “xou cooking” i música. Una oportunitat per a recordar que l’Ajuntament de València és un dels 18 consistoris que han subscrit el Pacte de Vera, que compromet a treballar per la protecció, el manteniment i preservació de la zona de producció de la DO de la Xufa de València, així com la “defensa, suport i promoció de la xufa i de l'orxata de xufa de València”. A més, com recorda a regidora d’Agricultura, Consol Castillo, la Junta de Govern Local va acordar “utilitzar de manera prioritària els productes procedents de l'agricultura de proximitat conreats amb criteris de sostenibilitat ambiental i social”.

Les classes de l’orxata

La DO estableix quatre classes reconegudes d’orxata que mantenen i respecten els valors de la beguda. En primer lloc està l’orxata natural, sense cap tractament i que per tant només pot durar un màxim de quatre dies en la nevera de les orxateries i encara menys temps a casa. Les altres tres són la natural pasteuritzada, l’esterilitzada i la UHT, tractaments que ajuden a prolongar la conservació de l’orxata mantenint bona part de les propietats originals.

Més enllà dels succedanis o les males imitacions, l’orxata a més d’un bon sabor ofereix propietats saludables que la converteixen en un beguda única com a font de nutrients i de vitamines. Es coneguda per les seues propietats digestives i a més conté abundància de minerals como el fòsfor, el magnesi o el potassi, així com proteïnes i grasses no saturades. Un dels últims estudis sobre la xufa i l’orxata és una investigació química-nutricional elaborada durant un any i mig per tècnics del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), la Universitat de Química i Tecnologia de Praga i la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València. La investigació ha descobert unes altes concentracions de fosfolípids i l’arginina, que són cinc vegades superiors a l’orxata natural que en la tractada industrialment. Els noms d’eixos elements, que també semblem arribats d’un altre planeta, amaguen importants beneficis per la salut. L’arginina és un aminoàcid essencial que pot disminuir el colesterol, millorar la capacitat de l’aparell circulatori, afavorir l’alliberament de l’hormona del creixement, reduir la grassa corporal i facilita la recuperació després de practicar esforç físic intens i continuat, especialment en esportistes. Però més té efectes vasodilators que comporten motivacions afrodisíaques, sobre tot en els hòmens, i contribueix a reduir la infertilitat, una aplicació definitiva que la relaciona amb la prolongació de la vida. Els fosfolípids ajuden a eliminar el colesterol roïn i prevenen les malalties cardiovasculars. Un conjunt d’atractius que units, sobre tot, al seu refrescant sabor poden atraure fins i tot visitants d’altres planetes gràcies a la ficció cinematogràfica.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email