El somni d’una nit d’estiu sobre un núvol i tres oasi

VALÈNCIA. “No hi ha dubte que a aquests professionals els preocupa la qualitat de vida a la faena. Aquí es respira aire pur i la vista rellisca amb plaer i sense interrupció sobre la verda fronda que ens envolta.”

Set mòduls de noranta metres quadrats, el prototip d’unes cases prefabricades circulars i una nau-laboratori per experimentar materials conformaven el quarter general que GO.DB tenia a l’horta del Puig. Una antena de ràdio permetia la connexió directa amb les oficines del carrer Colom, “d'aquesta manera els que treballen als estudis del Puig, ho poden fer en l'ambient de serenitat i silenci indispensable a tota creació, mentre que els indispensables contactes amb clients, constructors i representants es realitzen a cèntriques oficines amb les persones especialitzades en aquests assumptes”, contaven a la revista Arquitectura l’any 1974, un lustre abans de tancar. 

El 1960 l’arquitecte asturià Fernando Martínez García-Ordóñez fundava amb Juan Maria Dexeus Beatty GO-DB Arquitectos Asociados. Amb Bellot Porta, Pérez Marsa, Herrero Cuesta i altres seixanta persones portaren avant una de les millors trajectòries arquitectòniques de la ciutat. Amb una intensa vinculació amb l’Opus Dei, probablement la seua millor obra siga l’Església de la Mar de Xàbia.

Als anys 60 la ciutat de la Marina ja era una destinació turística entre la burgesia madrilenya i al barri xabienc de Duanes feia falta una nova església. Impulsada pel ministre franquista Mariano Navarro Rubio, el 1961 s’alça l’Església de la Mar dedicada a la Mare de Déu de Loreto.

La parròquia està inserta a la trama del barri com si fóra una nau espacial, entre cases blanques i el Port de Xàbia, una parcel·la irregular a tocar del Mediterrani. “El projecte es va fer en dos etapes. Fa uns sis anys se’ns va encarregar el projecte de casa parroquial al costat d’una capelleta que ocupava la part que ara construïm. Més tard, es va decidir enderrocar-la i construir una nova. La vam ficar com vam poder”, contava García Ordóñez a la revista Informes de la Construcción el 1968.

Una obra de formigó armat amb unes geometries impossibles que funciona com una porta al cel. I el mateix any que inauguraven este edifici per estar més prop de Déu, obria el club Gatsby al Perellonet de València.

Al sud de l’Albufera, esta pedania havia sigut una de les primeres destinacions de l’estiueig al Cap-i-Casal. Per això no és estrany que aparegueren discoteques al voltant de la carretera del Saler. Era l’embrió de la Ruta del Bacalao, encara que als anys 60 el que més sonava era música rock i yé-yé. Als huitanta, amb el boom de la nit valenciana i aleshores coneguda com a Heaven, la discoteca servia per a les matinés del dissabte i el diumenge. 

Només una oficina com GO.DB podria haver construït una sala així a la València dels anys 60. Actualment segueix en peu —coneguda com Keo Keo des de fa unes setmanes— i després de cinquanta anys ha patit grans transformacions. Però l’essència continua: un edifici ondulat, que des de la carretera quasi sembla una fortalesa coronada de torres. A vista de pardal, un núvol. 

Però a l’interior es descobreix quina seria la principal intenció dels arquitectes. La paret rugosa i blanca encara accentua més la sensació d’entrar a una cova, a un refugi fresc per a calmar la calor després d’un dia de platja. Una sensació de frescor que originalment era més intensa. La sala s’articulava a partir de tres patis ajardinats, que estaven rodejats de sofàs amb tauletes disposats al llarg de tot el perímetre ondulat de l’edifici. Al centre dels tres patis, una pista de ball presidida per la barra. 

Les ondulacions acollien els espais per a xarrar i els jardins funcionaven com un oasi entre les taules i la pista de ball. Fins i tot els lavabos estaven insertats a la geometria corba del perímetre. Un passat vinculat als beach club de l’Eivissa dels anys 60 que ara comença a ressorgir.