Els llibres del futur

Això de demanar un esforç per a salvar un negoci per solidaritat o militància és una estratègia que mai m'ha convençut. No funciona, estic segur. Pa per a hui i fam per a demà. Els negocis van avant perquè la gent necessita allò que oferixen i està disposta a pagar-ho. Si no la gent, així en abstracte, un agregat de clients suficients, almenys. Les ongs són tota una altra cosa, però el negocis és així com són sostenibles i duradors. Cert és que a sovint cal adaptar-se a les circumstàncies, si canvien, per a mantindre'ls saludables, sempre que persistisca la demanda, clar. La resta és filosofia de pandereta. Esta és la premissa per a fundar una editorial o una llibreria i poder mantindre alçada la persiana. I quasi qualsevol negoci. A sovint cal treballar dur (més dur encara, vaja) i superar dificultats extraordinàries, per descomptat. I saber discernir si són això, un moment puntual, o si s'han convertit en carències estructurals o canvis de mercat que no resoldran uns quants pedaços. Disculpeu-me, si estic sonant com un expert. No ho sóc de res, de veres. Només pretenia ser franc, d'entrada.

Ho seré més encara: cal vendre llibres online. En Amazon també. I on es puga. Perquè la qüestió essencial és que cal vendre llibres: en plataformes online i en la llibreria del barri, en superfícies comercials i en una fira. Casa a casa, per telèfon o en la web. Ni els llibreters ni els editors van a poder canviar l'evolució del mercat per a protegir el negoci. És lícit que ho intenten, però no ocorrerà. Ben al contrari, eixe esforç l'haurien de destinar a adaptar-se als temps, que no sempre ens agraden, a les circumstàncies, que tampoc, i ara, a més, a la crisi pandèmica, que menys encara. El comerç online ha vingut per a quedar-se. I disculpeu l'obvietat. És vàlida qualsevol valoració moral que vullgam fer-ne, però si ens encabotem a negar esta realitat, perdrem un temps preciós que necessitem per a abordar tots els reptes pendents que té per davant el llibre.

El problema no és Amazon, ni el llibre digital, ni l'allau d'ofertes d'entreteniment sinó la incapacitat  del sector per a la complexa tasca d'adaptar-se a estes noves realitats i trobar un nou espai en un futur que ja està ací.

Les llibreries són, amb els autors, la més visible (i simpàtica) de les múltiples cares del sector de llibre, però n'hi han moltes altres: correctors, traductors, editors, dissenyadors, maquetadors, portadistes, impressors, enquadernadors, comercials, transportistes, comunicadors, publicistes, mànagers de xàrcies, logístics, distribuïdors… La difícil situació del negoci ja representava un repte majúscul abans de la irrupció del Covid-19. Ja s'intuïa una processó dramàtica de tancaments de distribuïdores, llibreries tradicionals i d'editorials fora del paraigua d'algun gran grup, una selecció natural que s'enduria per davant tota la indústria editorial que viu en els màrgens dels grans grups editorials i de venda i distribució que controlen un alt percentatge del mercat, amb el consegüent desvirtuament del llibre, en tant que instrument de pluralitat cultural: a este pas, entre quatre es decidiran què es publica i per tant què es llig. Ningú, en tot cas, té la solució màgica, més enllà del sempitern recurs a la subvenció.

Potser les llibreries haurien de transformar-se en centres d'irradiació cultural, com ja han fet algunes. Potser les editorials hagen de reduir despeses i racionalitzar tiratges, recolzats en la impressió digital. No sé. La solució, en qualsevol cas, no passa per posar diners de la butxaca per a compensar pèrdues, ni per demonitzar el comerç online, sinó més aïnes al contrari. Més fàcil que desviar els potencials clients dels nous canals de compra que han triat serà aprofitar estes vies per a aplegar als clients. Si allò important és la pervivència del llibre caldrà deixar de costat discursos pretesament anticapitalistes, exigències morals proteccionistes o insofribles defenses de que el consum online contribuïx a l'explotació de la classe obrera, amb foto de cicliste de Glovo.

En tot cas, tots entenem que les llibreries han de ser essencials en el futur del llibre, com ho han sigut sempre. Vorem quan reobrin i quant de temps passarà per a recuperar la vitalitat. Mentrimentres els llibres hauran de portar-los els missatgers. Hi ha qui apel·la a la seua salut però, a les hores d'ara, el consum online, amb un procés acurat, és la forma més profilàctica de comprar. Per tant els llibreters que encara es resistixen a la venda online potser haurien de replantejar-s'ho. El dia després d'este Sant Jordi confinat és precís que editors i llibreters comencem a entendre que hem de facilitar al màxim l'adquisició de llibre (com tots els sectors estan fent), si realment volem vigoritzar el sector, després d'esta crisi global, muntada a cavall sobre la crisi sectorial.

Sant Jordi i l'amenaça de mort del llibre

Sant Jordi confinats. El contrast és extraordinari, si hem viscut en primera persona i tenim memòria de com solen bollir els carrers de Barcelona i les llibreries de la resta del món, des que el lletraferit valencià Vicent Clavel, fill adoptiu barceloní, s'inventara en l'any 1926 això de vincular la festivitat de l'antic patró del regne de València amb la cultura llibresca, obsessionat com vivia amb la possibilitat d'escampar l'hàbit de lectura, com a instrument essencial de l'accés universal a la lectura.

El llibre és la ferramenta de transmissió cultural més important de la història de la Humanitat. Des dels orígenes de l'espècie fon essencial trobar una forma de preservar i transmetre creences i coneiximents: manuscrits sobre els suports més insospitats fins a l'aparició de la impremta. I quasi podríem afegir, apocalípticament: i llibres clàssics fins a l'aparició d'Internet.

L'amenaça de desaparició del llibre clàssic i imprés, però, atropellat per Internet, representaria una pèrdua irreparable, ja que, a més del canvi de format, de paper a pantalla, n'hi han uns altres, tres d'ells essencials: la concentració que permet la lectura en paper versus la dispersió; els cànons interioritzats del llibre, com a transmissor de cultura, enfront de la sobreinformació sense jerarquitzar, per a consum ràpid. I que el llibre el tenim a la mà, en cases i biblioteques, amb la transmissió generacional garantida, com demostren els últims cinc segles… i la informació online està per vore.