Es busquen mans per a salvar l'horta

VALÈNCIA (VP). La ruptura generacional i el conseqüent abandó de terres està fent que una professió mil·lenària com és l'agricultura es trobe en una situació difícil que comporta repercussions culturals, socials, econòmiques i mediambientals. Així ho creuen en l'Ajuntament de València. Per a resoldre en part este problema, la corporació ha llançat una nova campanya que té com a fi posar en valor l'agricultura i l'horta valenciana.

Consol Castillo, Regidora d'Agricultura, Horta i Pobles de València ha presentat la campanya de comunicació Ens estem quedant sense mans, amb la qual d'una forma molt visual, a través d'una pàgina web, un vídeo, fotografies, mobiliari urbà, el canal Bussi de l'EMT i altres mitjans de difusió, es dóna a conèixer el Pla d'Acció Integral per a la promoció de l'Activitat i el Territori Agrícola, que representa el full de ruta de les polítiques municipals quant a la defensa i revalorització del patrimoni agrícola de València. L'objectiu és potenciar el treball vinculat a l'agricultura en un dels territoris que més caracteritza i singularitza la ciutat de València i els seus pobles: l'horta periurbana.

“Era imprescindible realitzar una campanya que visualitzarà d'una banda el treball que estem fent, i d’altre la potencialitat que té l'horta de València, que no és valorada íntegrament per part de la ciutadania. A partir d'ací comencem a treballar en l'elaboració d'un pàgina web en la qual tenim actualitzat tot el nostre pla d'acció territorial, tenim visualitzat l'estat d'execució de les accions que estem duent a terme i tots els documents que estem generant”, ha assenyalat Consol Castillo en esta presentació de En estem quedant sense mans.

En la roda de premsa s'ha projectat el vídeo que constitueix “l'element central de la nostra campanya i que també porta per títol “Ens estem quedant sense mans”, amb el qual “volem visualitzar a través d'eixos llauradors i llauradores que conformen la imatge gràfica de la nostra campanya, que no són models sinó llauradors i llauradores reals que treballen el seu camp, que viuen de la seua explotació agrícola. És una realitat sobre la qual volem conscienciar a la ciutadania amb l'objectiu de poder modificar-la i millorar”, ha afegit la regidora d'Agricultura i Horta.

El lema Ens estem quedant sense mans respon a un dels reptes més importants per al futur de l'agricultura en el municipi de València, “on actualment l'edat mitjana dels agricultors i agricultores supera els 60 anys”, segons ha explicat Consol Castillo, qui ha recordat que un dels elements claus per a la concessió de la Capitalitat Mundial de l'Alimentació Sostenible a València “va ser precisament l'existència d'eixa horta periurbana singular i única en el món”

En eixe sentit, Consol Castillo s'ha referit en diverses ocasions a l'aprovació d'una ordenança municipal del Banc de terres, ”com un instrument útil per al relleu generacional”. Un relleu que ha considerat “imprescindible per a avançar en objectius com el canvi a un altre model d'alimentació més sostenible”

“Si ignorem les mans que ens donen de menjar, perdem la nostra identitat”, ha afirmat Consol Castillo després de la projecció del vídeo. Per açò, des de la regidoria d'Agricultura, Horta i Pobles de València es vol dignificar el treball de llauradors i llauradores donant a conèixer i posant en valor el paper imprescindible de les persones que amb les seues mans mantenen dia a dia els nostres tresors més preuats, l'horta, l'Albufera i els aliments, gastronomia i cultura inseparablement units a elles. “Si volem que l'horta perdure necessitem als llauradors i llauradores.”

Castillo ha ressaltat el caràcter transversal de les accions empreses des de la regidoria d'Agricultura i Horta a l'hora d'afrontar reptes com la ruptura generacional, l'acompanyament de la producció convencional cap a models productius més responsables social i ambientalment; la modernització de tècniques i concepcions del treball agrícola, la millora de la rendibilitat, la dinamització agroecològica de la producció; la superació de la inseguretat de l'agricultura davant altres sectors econòmics i socials; la manca d'infraestructures i servicis adaptats a les necessitats del sector agrícola i el fer de les polítiques agroalimentàries un eix transversal i participatiu de les polítiques municipals.