X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 21 de agosto y se habla de à punt CVMC FUNDACIÓN HORTENSIA HERRERO TAPINERIA
GRUPO PLAZA

acidesa valenciana / OPINIÓN

Informació asimètrica i autopistes, un mal de cap més per a les PIMES

18/03/2018 - 

Aquesta setmana m’agradaria reflexionar al voltant dels perjudicis que causa al teixit productiu valencià la manera en que l’estat espanyol planifica i executa les infraestructures als territoris de l’arc mediterrani. Entre aquests el territori valencià i els seus sectors productius, els grans damnificats de l’Espanya radial.

L’any 2001, els economistes Joseph Stiglitz, George Akerlof i Michael Spence van rebre el Premi Nobel d'Economia per les seues aportacions a la teoria de la informació asimètrica. Es parla d’informació asimètrica quan en un mercat no tots els seus intervinents tenen accés a la informació en la mateixa quantitat i qualitat i/o no tenen la mateixa capacitat de processar-la per a prendre decisions econòmiques racionals. Així, no tots els agents que intervenen en un mercat tenen la mateixa oportunitat de prendre decisions encertades i alineades amb els seus interessos. L’existència d’informació asimètrica pot deure’s a diferents motius, un d’aquests és la proximitat al poder polític. Així es crea una mena d’economia cortesana on les relacions dels agents econòmics amb el poder polític juguen un paper clau.

En alguns casos eixa manera de procedir a través de xarxes de relacions ha arribat als jutjats i estan pendent d’esclarir nombrosos casos de xarxes clientelars lligades a la contractació i a les concessions públiques. No anem a detenir-nos en aquest article d’opinió a fer-ne una llista dels mateixos, però tothom ens en recordem d’algun cas o de més d’un. La informació asimètrica, done o no lloc a conductes que siguen punibles des del punt de vista judicial, el que tots els economistes tenim clar és que suposa una adulteració de la lliure competència als mercats que desemboca en comportaments oportunistes i que genera costos elevadíssims per a l’economia productiva. Per a que ens entenguem, pensen en si algú de vostès posa en marxa el seu cotxe i arranca quan s’ha oblidat de llevar el fre de mà. Costa avançar veritat?

D’altra banda, aquesta setmana que ara acaba s’ha conegut l’acord entre Atlantia i ACS per a comprar el grup Abertis. El grup Abertis és l’empresa concessionària d’autopistes que gestiona més del 60% de les vies de peatge de l’estat espanyol, entre aquestes es troba el tram de l’AP7 entre Tarragona i Alacant gestionat per l’operadora Aumar. Aquest tram d’autopista de peatge, un dels més cars d’Europa, és el que vertebra el territori valencià de Vinaròs a Oriola que com tots sabem té forma allargada. Es dona la circumstància que poblacions de moltes comarques valencianes tenen com a quasi l’únic camí d’eixida factible aquesta via de peatge. Si han anat, per exemple, a Oliva entendran que la situació és vergonyosa. Tot i això, desafortunadament, no és només la població d’Oliva i el seu teixit productiu qui pateixen les conseqüències.

Així, qualsevol PIME que duga a terme la seua activitat productiva en qualsevol d’aquestes localitats es veu abocada a fer us de la via de peatge per a abastir-se d’aprovisionaments i per a fer arribar els seus productes / serveis als clients de fora de la localitat o assumir fer passar els seus productes per carreteres infames que travessen totes les localitats dels voltants amb el cost en termes de temps, carburant i petjada de CO2 que això implica. D’aquesta manera es genera un sobre-cost logístic per a un gran nombre de PIMES valencianes localitzades a les nostres comarques, tot perquè per a l’estat no li interessa la inversió en infraestructures no radials que són les que ens són útils als valencians. Eixa visió radial i cortesana de les infraestructures que venen practicant els diferents governs de l’estat és un fre de mà en forma de sobre-cost logístic per al teixit productiu valencià.

Però no és només això que ja és molt, s’ha d’assenyalar que la concessió de l’AP7 dura des de la seua construcció allà per l’any 1972. Em perdonaran però jo no havia ni nascut, eixa infraestructura està més que pagada per la nostra part. Si a aquest fet li sumem l’altre dèficit d’infraestructures que patim els valencians en forma de corredor ferroviari del mediterrani frustrat i retallat en diverses ocasions i, alhora, ens parem a pensar amb els milions d’€  públics que costarà rescatar les radials de Madrid (que si tenen autovia gratuïta alternativa) està clar que la meua cara ja és un poema.

I en tot aquest context a mi em ve una pregunta: per què ACS i Atlantia compren ara el grup Abertis? Tenint en compte que la concessió de l’AP7 expira el 31/12/2019 (en poc més d’un any) i la de la majoria d’autopistes de l’estat expira el 31/12/2021 (en poc més de 3 anys), van a pagar 18.183 milions d’€ per unes concessions que estan a punt d’expirar? Tenen alguna informació que la resta de mortals no tenim?

 En tot cas als valencians ens tocarà estar alerta al venciment de la concessió de l’AP7 iNO consentir que la tornen a allargar, els nostres pobles i les nostres PIMES ja han pagat més que suficient per aquesta infraestructura. Hem de trencar ja el bucle de l’economia cortesana basada en les relacions per a desenvolupar una economia productiva solvent i moderna basada en la innovació, la fi de l’Espanya radial i cortesana ha de ser el primer pas per guanyar el present i el futur.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email