Aquesta publicació es va alçar amb el Gran Premi Junceda 2018 pels valors que defensa i transmet: la relació amb la natura, la promoció de la lectura i l’harmonia i la igualtat entre els humans i els animals
VALÈNCIA. Fixar-se en la producció literària portuguesa és deixar-se seduir per les propostes d’Orfeu Negro, una editorial dedicada a la publicació d’obres relacionades amb l’art i la cultura que, sortosament, el 2008 es llançava també al mercat dels llibres il·lustrats amb la creació d’un segell nou per a la producció infantil com és Orfeu Mini i amb la col·laboració d’il·lustradores del país lusità com ara Catarina Sobral i Madalena Moniz, entre altres. No és cap atreviment assegurar, i ho faig sense cap tipus de dubte, que aquest res no té a envejar a altres projectes editorials pel que fa a la qualitat i l’autenticitat de les obres publicades, de fet, durant la darrera edició de la Fira del Llibre Il·lustrat de Bolonya va ser guardonada com la millor editorial infantil europea.
Amb aquests antecedents no sorprén, per tant, començar a trobar entre els catàlegs editorials d’ací obres traduïdes d’allà, com és el cas, per exemple, de Takatuka, que compta ja amb un bon grapat de títols, entre els quals alguns com ara D’aquí no passa ningú!, d’Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho i Quan jo vaig nèixer, de la mateixa autora però en aquesta ocasió amb il·lustracions de Madalena Matoso. Altrament, Zahorí Books presentava aquest mes de març La ciutat dels animals (2019), un àlbum publicat en primer lloc per Orfeu i escrit i il·lustrat pel català Joan Negrescolor; una obra delicada, amb capes de significat diferents que exhibeix orgullosa la idiosincràsia literària i estètica portuguesa i, alhora, l’imaginari interminable, ple de personatges expressius, humor i crítica d’aquest autor.
La ciutat dels animals és la història d’una realitat futura alternativa en la qual els humans han deixat de ser una font de destrucció de la naturalesa. Es tracta, doncs, d’una narració futurista i alhora una utopia encoratjadora en la qual el mon ha deixat de ser un ecosistema dominat per l'ésser humà, ja que ha estat recolonitzat per la natura, els animals i els llibres, on les relacions entre les espècies també han canviat. Un punt de partida interessant, amb un text brevíssim i concís, que farà les delícies dels infants, els quals acompanyaran Nina, la xiqueta protagonista, durant les visites successives a la ciutat secreta de la jungla, on habiten tot un seguit de bestioles que esperen ansioses l’arribada de la menuda per a sentir les aventures que es disposa a llegir-los en cada trobada. Amb tot, el seu conte preferit és, però, el que ací s’explica: una narració sobre un lloc misteriós, carregat de llegenda i tradició, reconvertit per fi en un lloc més amable.
Negrescolor explora amb cura l’expressió i la poètica de la imatge en cadascun dels seus treballs. La seua obra il·lustrada es caracteritza per la força de les formes i per la presentació d'atmosferes imaginàries amb un aspecte molt personal. Tot un esclat creatiu que, en aquest cas especialment, recorda en la seua essència les il·lustracions de Joohee Yoon per a Le tigre qui voulait être roi (El tigre que volia ser rei), de James Thurber, a causa dels contrastos bruscos de color que accentuen la vitalitat de la història. Així, en aquest àlbum es representa una escenografia magnífica i exuberant on apareixen animals salvatges que no s’acostumen a veure passejant per les urbs en una mostra fantàstica del seu estil, el qual tendeix a mostrar l’aparença de la tècnica del gravat manual encara que aquest efecte imperfecte de la imatge el reproduïsca digitalment.
Finalment, cal dir que aquest autor sempre ha estat molt sensible als problemes de convivència urbana i d’habitatge, a més d’explorar habitualment la ciutat com a concepte d'art. Juntament amb això, és de l'opinió que els animals són els personatges idonis per a aquells mons distòpics i utòpics que al llarg de les seues lectures ha tingut la sort de trobar-se, per exemple, en les obres de George Orwell. Potser, La ciutat dels animals, siga, en essència, això: un resum de la seua experiència vital i literària i un desig reconegut de seguir llegint al seu fill tot un seguit d’històries que desperten la seua sensibilitat crítica i l'interés pels llibres. El resultat, necessàriament, és fantàstic. Un compendi de tots aquests factors, barrejats amb un enginy artístic particular que no necessita de cap reconeixement per a assegurar que es tracta d'un àlbum il·lustrat deliciosament fascinant. Ara bé, no ens enganyem, els premis, vinguen d'on vinguen, són també una alegria. L'enhorabona i per molts més.
Asegura sentirse afortunada, ya que siempre ha podido vivir de las palabras. Periodista, escritora y correctora literaria, Irene Genovés (Valencia, 1974) aprendió muy pronto a compaginar su carrera como reportera con la escritura para niños, con más de medio centenar de relatos publicados en los proyectos educativos de la editorial Santillana. Ahora acaba de salir a la luz su primer libro infantil en solitario, De Tutucán a Cantutú, un viaje al mundo de la imaginación «para todas las edades»