X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

el 3 d'agost

La Dispersione inaugura al Castell del Papa Luna el Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola

2/08/2017 - 

VALÈNCIA. La formació La Dispersione inaugura el cicle de concerts de la XXII edició del Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola. L'actuació serà al Castell del Papa Luna, a les 22:30 hores. Aquest grup va nèixer el 1999 amb la intenció d’interpretar el repertori musical europeu dels segles XVII i XVIII amb criteris i instruments històricament fonamentats.

L'agrupació ha actuat en festivals i auditoris com Daroca, Gijón, Vélez Blanco, Peníscola, Calatayud, Hellín, Cartagena, Alacant, Bilbao, Tlemcen (Algèria), Palau de la Música de València...,col·laborant en els seus programes intèrprets com Barry Sargent, Olivia Centurioni, Juan Carlos de Mulder, Fernando Paz, Roberto Gini, David Sagastume, Lluís Vilamajó, Manuel Vilas, Leonardo Luckert, José Hernández-Pastor, etc.

Ha publicat quatre discos, dos de música espanyola titulats 'El mundo al revés', amb tonadilles escèniques de Blas de Laserna interpretades per la soprano Erika Escribá-Astaburuaga junt a diversos fragments d'òperes de Martín y Soler, i Martín y Coll, amb música instrumental en ús recopilada per aquest organista a principis del segle XVIII. El tercer, 'Flauto a Napoli?', conté diversos concerts per a flauta interpretats per David Antich com a solista. Posteriorment crea el seu propi segell discogràfic –dsp– i edita 'The Curtain', amb composicions de Purcell i Locke destinades al teatre. 'El mundo al revés' va estar il·lustrant l’exposició Goya en Madrid al Museo del Prado la temporada 2014-2015.


Obres de tres músics 

Al programa que oferirà a Peníscola podrem escoltar obres de Antonio Martín y Coll, Antonio Literes i José de Nebra.

Antonio Literes (1673-1747) i José de Nebra (1702-1768) són considerats els dos principals representants de la música escènica espanyola del segle XVIII. Oriünds d'Artà (Mallorca) i Calataiud (Saragossa) respectivament, els dos van desenvolupar la seua labor professional a Madrid. Tots dos treballen per a la Reial Capella i a tots dos se'ls encarrega compondre música nova per al Real Alcázar després de l'incendi de 1734 que va destruir l'arxiu musical.

La música de Literes revela ja clarament la influència de les tendències italianitzants que començaven a irrompre en la música espanyola. 'Acis i Galatea' i 'El estrago en la fineza', o 'Júpiter y Semele', ambdues amb llibret de José de Cañizares, van ser estrenades en 1708 i 1718 respectivament. 'Júpiter y Semele' va obtenir un notable èxit després de la seua estrena en el Teatra de la Cruz, les seues representacions es van mantenir durant dues setmanes i es va reposar en diverses ocasions els anys posteriors, fins i tot va poder veure's a Lisboa i Barcelona.

A Nebra el trobem, en els seus primers anys a Madrid com a organista de les Descalzas Reales i músic de cambra en la casa del duc d'Osuna. Ací és on Nebra pren contacte amb l'estil italià i ací és on probablement coneix a José de Cañizares, el dramaturg més important de l'època i llibretista de diverses composicions seues. En aquesta ciutat col·labora amb diferents companyies teatrals, comprenent la seua dedicació a la música per a l'escena el període que va de 1723 a 1751. 'Vendado es amor, no es ciego', amb llibret de Cañizares es va estrenar a l'agost de 1744, representant-se durant 16 nits. Prova del seu èxit són les reposicions 1745 i 1751.

Si Literes havia abandonat en 1697 la producció religiosa per a centrar-se en la música per al teatre, Nebra, per contra, renúncia a ella a partir de 1751, coincidint amb el seu nomenament com vicemestre de la Reial Capella, i solament escriurà a partir de llavors música religiosa.

Les composicions instrumentals que completen el programa són adaptacions extretes de 'Flores de Música', una recopilació en quatre volums de músiques -moltes d'elles anònimes- de finals del segle XVII i principis XVIII, duta a terme pel franciscà tarragoní Antonio Martín i Coll (c. 1660-1734), organista en la basílica de San Francisco el Grande de Madrid.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email