VALÈNCIA. L'heterodox cineasta portugués Edgar Pêra protagonitza la secció Focus de la present edició de La Mostra de València. Ell mateix es defineix com un director "insubmís" i practicant d'un "cine impur", per això agraix al festival haver-li dedicat esta secció, i, contra molts pronòstics, el públic va respondre esgotant les localitats per a veure l'estrena a Espanya del seu nou film: Não sou nada-The Nothingness Club (2023), un "cinenigma" dedicat a Fernando Pessoa. L'aperitiu d'una retrospectiva en què s'inclou una mostra d'una obra inabastable que inclou llargmetratges en 2D i 3D, documentals, curtmetratges, telefilms, cine-diaris, microfilms, netfilms, cine-concerts, cine-xous, cine-instal·lacions, pel·lícules musicals, cine-conferències...
El cineasta, entusiasmat, no va deixar de filmar al públic durant la presentació del film i fins i tot va realitzar un directe d'Instagram mentre estava a la sala, va compartir amb els assistents la seua passió pel poeta portugués: "Es tracta d'un amic, una presència molt important en la meua vida", va destacar. "Viatjant pel món, el meu amic i productor Rodrigo Areia i jo, ens vam adonar que els cineastes no coneixien a Pessoa -assegura-, que era un nom rellevant només per al món literari", i es va posar a la feina per a intentar solucionar-lo.
Unes de les característiques més innovadores de l'obra de l'escriptor portugués va ser que va desenvolupar diversos heterònims (autors ficticis) i per a cadascun d'ells va desenvolupar una obra poètica. Els més rellevants van ser Alberto Caeiro, Álvaro de Campos, Bernardo Soares i Ricardo Reis. Não sou nada-The Nothingness Club és un intent de reunir-los a tots en un mateix edifici d'oficines on treballen per al propi Pessoa.
Amb una certa aroma de film noir, el resultat transcendix els llocs comuns del biopic tradicional per a erigir-se en el projecte audiovisual més important sobre l'escriptor realitzat fins a la data. El seu mètode de treball és tan heterodox com el resultat: "No faig story-board o una planificació prèvia, ja que em sembla molt hollywodiense. Rode en 360 graus i després trie un punt de vista en funció de la interpretació dels actors. Volia que hi haguera sempre moviment".
Durant els pròxims dies podran veure's a València, entre altres títols del portugués, O Barão (2010), 3X3D (2013), Lisboa revisited (2014), Caminhos Magnétykos (2018)... "A vegades el meu cine és performàntic, ara ja no tant, però abans no finalitzava els films. Intente que les pel·lícules se semblen a les persones: si en una primera conversa amb algú ja ho saps tot d'ella, no voldràs continuar conversant...", argumenta i exposa orgullós una anècdota: "Van arribar a denunciar-me després de veure per segona vegada una de les meues pel·lícules, perquè asseguraven que havia canviat el metratge, ja que en el segon visionat van descobrir coses de les què ens es havien adonat en el primer".
La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada per l'Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.
