La revolució vertical: una immersió africana

VALÈNCIA. Heu de creure i pensar i pensar i creure que, fa molt de temps, els humans caminaven amb les cames i amb els braços com qualsevol altra criatura de quatre potes, tot i que cal dir que els primers eren encara més ràpids que, per exemple, les llebres, els lleopards i els rinoceronts. La revolució vertical (Raig Verd, 2019), de Ngugi wa Thiong’o, és així un conte que explica l’evolució del cos humà a partir de la discussió entre els diferents òrgans i les extremitats, les quals, de fet, voldran demostrar que són les més importants en una competició que finalment involucrarà les altres parts del cos, que també voldran dir la seua, i que tindrà com a testimoni tots els animals de la selva, que prendran els humans per bojos, és clar. 

Cal dir abans de res que aquesta és una obra una mica inclassificable, tot i que deliciosament eclèctica i captivadora; un llibre il·lustrat per a totes les edats que recull, en essència, una faula africana on Thiong’o planteja que cadascú sap fer coses diferents i que, per tant, tots som necessaris per avançar, com ho són en la història les cames, per descomptat, però també els braços, l’orella, l'estomac, el nas, la boca i el cervell, entre altres. Un relat amb una aparença argumental i textual senzilla que s’ajusta a les exigències de la rondallística tradicional i que amaga en el seu acabament una lliçó ardorosa al voltant del cicle de la vida i la natura, però també d’altres temes més transcendentals, com ara l’assumpció de reptes i la importància de crear xarxes d’igualtat, comunitat i convivència. 

 Ngugi wa Thiong’o és un escriptor kenyà exiliat a Califòrnia que escriu en anglés i en la seua llengua materna, kikuiu, la qual es presenta també en aquesta edició juntament amb la traducció de Josefina Caball. Aquesta determinació lingüística a l’hora d’escriure naix després d’una infantesa sota el domini colonial i la imposició cultural britànica, una situació conflictiva que es va mantindre fins a la revolta de la guerrilla Mau Mau, que va portar, per fi, la independència del seu país i alhora l’inici de la seua carrera literària. Totes aquestes circumstàncies històriques i personals marcaren, inevitablement, la vida i l’escriptura d’aquest reconegut autor, professor i activista que, com es comprova ara en la publicació d’aquest text, ha fet de la defensa de la llengua i de la cultura africana la seua bandera.

Altrament, l’habilitat narrativa de Thiong’o es conjuga ací amb les il·lustracions d’Agustí Comotto, un il·lustrador argentí que, tot i la distància geogràfica i cultural que els separa ha estat capaç de copsar amb les seues imatges l’ànima d’aquest conte. En efecte, una combinació de figures explícitament africanes de colors diferents es mouen sobre la neutralitat del fons blanc mentre altres siluetes negres de trets expressius que desvetlen els seus òrgans i músculs es dibuixen com ombres xineses sobre colors contrastats entre la vegetació i els animals més variats i colorits. Tot un agosarament plàstic i gestual que sorprén pàgina rere pàgina i que recorda en la seua estètica l’obra de Jean-Michel Basquiat, el pintor nord-americà que va passar de cobrir les parets de gargots i pintades a exposar en les galeries d’art de més prestigi. 

És per tot això que La revolució vertical és un d’aquells llibres que convé rescatar d’entre la voràgine inassumible de novetats a què ens sotmet el mercat editorial. Tot un testimoni d’altres llengües i altres indrets que resulta alhora tan proper, tan nostre, que s’alça com un homenatge a la tradició de la literatura oral i convida a compartir la lectura en silenci i en veu alta a infants i a grans. A més, l’edició d’aquest llibre s’acompanya d’una cançó adaptada per Alícia Serrat i composta per Clara Peya. Un trasbals identitari, cultural, literari, estètic i musical en tota regla.