Hoy es 28 de abril y se habla de
carlos mazón
Diana Morant
PPCV
pspv-psoe
L'Alter
AYUNTAMIENTO DE VALENCIA
Pedro Sánchez
Gátova
LLosa
Despoblación
Valencia
hofmann
el callejero
datos vp
educación
valencia
fp
universidades
Diferents projectes proposen les pròximes setmanes al Mas del Potro de la Serra de Mariola i el Secadero del CC Las Cigarreras construir nous espais i moments per a persones LGTBI
VALÈNCIA. L’hivern astronòmic començarà el proper 22 de desembre. Concretament, a les 04:27 tindrà lloc el solstici (sol quiet, en llatí), el moment exacte en el que el pol nord del planeta estarà més allunyat del sol. A partir d’ací, anirem recuperant hores de llum solar a l’hemisferi nord fins a Sant Joan.
Però en realitat l’hivern meteorològic va començar el passat 1 de desembre i acabarà només en febrer. Són les setmanes que concentren les temperatures més fredes de l’any. I encara que a la vora del Mediterrani les temperatures són més suaus, l’oratge i la obscuritat canvien què fem al temps lliure.
Rojales no és només el municipi valencià amb més persones estrangeres vivint. A mitjan segle XVIII un grup de miners murcians es va mudar per a treballar al camp i van acabar construint les seues cases picant pedra, literalment. La seua experiència com a picapedrers a La Unión els va servir per construir estes cases-cova, que començaven amb unes rampes de cinc metres d’altura.
Ara l’associació Rodearte organitza unes jornades d’activitats i artesanies un diumenge al mes i cuida algunes de les coves com a espai d’exposicions, tallers i produccions artístiques. Visites guiades, cursos, fires i exposicions integrades a les quinze coves-casa amb una visita que es pot complementar amb la Casa de las Conchas.
És probablement la paleta cromàtica més tardorenca que tenim a 200 quilòmetres a la redona. El naixement del riu Vinalopó rega un paisatge que enceta ara els seus temps més hostils. Amb molts arbres de fulla caduca, si a la temporada de neu fa més goig visitar la Carrasqueta, ara és l’etapa idònia per fer una ruta amb punt de partida a Banyeres de Mariola, Onil, Agres, Bocairent o Alcoi.
Des del Centre d’Interpretació del Parc Natural es poden recórrer alguns dels tolls fins arribar a la font del riu, però també es pot optar per pujar a alguna de les caves que guardaven la neu per a fer gel durant tot l’any, com la Cava d’Agres o la d’en Miquel. Acabar el dia al Pou Clar d’Ontinyent sempre és una bona idea: la temperatura extremadament freda de l’aigua fa augmentar l’efecte mirall al seu reflex, ideal per a observar els colors de la posta de sol sobre el cel.
El sistema Bètic arranca a l’estret de Gibraltar i va surfejant les valls del Guadalquivir o del Segura. Abans d’arribar al Mediterrrani, fa créixer la Mariola, l’Aitana, Bèrnia o fins i tot el penyal d’Ifach. La serra de Tramontana, a Mallorca, és el seu vestigi més oriental. Però abans ens deixa tots els caps, cales i penya-segats entre Dénia i Teulada-Moreira.
Una hora de passeig pel millor balcó del Mediterrani sona complicat, però és una de les rutes més fàcils i belles del litoral valencià. La costa del Poble Nou de Benitatxell és molt abrupta, amb penya-segats de més de cent metres. Entre els penya-segats, el desguàs del barranc de l’Infern i del barranc de la Cala han format la cala dels Testos i la cala de Llebeig. La coneguda com a Ruta dels Penya-segats transcorre entre aquestes dues cales.
Si les circumstàncies no ho permeten, quedar-se a casa sempre és una opció. Però prou de ficcions distòpiques que deprimeixen i paralitzen la imaginació. El público de la arquitectura de Giancarlo de Carlo, Tras la geoingeniería de Holly Jean Buck o Futuros Mejores són alguns dels últims llançaments de l’editorial gallega Bartlebooth, especialitzada en l’encreuament entre arquitectura i pensament crític.
Para toda la humanidad a Apple TV o Spaceship Earth a Filmin ens ajuden a imaginar altres futurs on no és Elon Musk i altres rics acràtes els que abandonen el planeta abans del col·lapse. I si apostem per màgia futurista de casa, sempre és un bon moment per vore Espíritu Sagrado de Chema García Ibarra i El Agua de Elena López Riera són alguns dels títols més recents del cinema de casa més apegat a la terra.