'Regala’m esta nit': Joan i Laura, de 'Mandíbula Afilada' tornen al teatre 25 anys després

VALÈNCIA. Joan i Laura, dos vells amants que s'aproximen als cinquanta anys, es retroben vint anys després. La vida els ha portat per camins molt diferents, però quan Laura li proposa començar de nou, aquella nit es converteix en la més bonica de les seues vides. Només hi ha un problema. Joan està somiant aquella trobada. En realitat, ella ha anat a veure-li perquè pateix una malaltia terminal i no vol acomiadar-se d'ell mentre passa al seu costat l'última nit de la seua vida. Així arranca Regala’m esta nit, comèdia escrita, dirigida i protagonitzada per Carles Alberola, preestrena de la qual acollirà la Sala L'Horta aquest diumenge 19 de maig a les 19 hores. L'actriu valenciana Verònica Andrés interpreta el paper de Laura en aquesta producció d’Albena Teatre que dona continuïtat narrativa a dos personatges creats fa més de 25 anys en un dels espectacles més icònics i emblemàtics de la companyia valenciana, Mandíbula Afilada.

"Estrenada en 1997 al Sitges Teatre Internacional, l'obra estava protagonitzada per ell mateix al costat de Cristina Plazas i ens parlava del gran contrast entre els somnis i els desitjos, entre la ficció i la realitat. Era un fresc i ingenu retrat de la joventut, del qual el públic gaudia i en el qual molts es reconeixien. La peça es va convertir en un dels treballs més representats de la companyia. Va girar durant més de tres anys tant per Espanya com per l'estranger, passant per importants festivals com el Festival Grec, Temporada Alta, la Fira de Tàrrega o el Festival Iberoamericano de Cádiz", recorda una nota. A més, va rebre premis importants, com el de la Crítica Valenciana al Millor Text, el de Millor Text Teatral en llengua catalana “Cavall Verd” o el Premi Teatres de la Generalitat Valenciana 1998. Després vindria la publicació del text en català i en castellà i les versions que es van dur a terme a Catalunya, Madrid i altres territoris de l'Estat.

“La idea de preguntar-se què hauria sigut de Joan i Laura 25 anys després va ser de Toni Benavent, productor d’Albena -reconeix Alberola-. Com els hauria tractat la vida? S'haurien retrobat? Durant molt de temps vaig estar buscant una raó per a endinsar-me de nou en les seues vides sense trobar res que em convencera. Fins que em vaig fer una pregunta (moltes vegades els textos naixen d'intentar contestar una pregunta). I era la següent: Amb qui desitjaries passar l'última nit de la teua vida? Eixe és el motor d'aquesta història”.

“Si Mandíbula Afilada era un retrat de joventut, ara pretenem fer una cosa similar parlant de l'edat adulta, mostrant com el pas del temps erosiona a les persones i les seues relacions”, assenyala Benavent, que puntualitza que Regala’m esta nit és un espectacle que no necessita que el públic haja vist o conega el muntatge anterior de Mandíbula Afilada. “Comparteix un univers, uns personatges i unes vivències, però en el text totes les referències utilitzades són autosuficients i autoconclusives, com no podria ser d'una altra manera. En Mandíbula Afilada els dos personatges protagonistes, amb trenta anys, recordaven el seu passat com a adolescents: l'institut, els primers besos, els primers amors, els projectes de futur... En aquest nou espectacle, presentem a uns personatges ja madurs als qui la vida ha ensenyat facetes menys amables: enganys i desenganys, encerts i frustracions professionals, problemes de salut... En definitiva, parlarem d'on estan hui Joan i Laura, en què s'han convertit aquells joves somiadors”.

Pel que fa al ritme i al to dramàtic que li l'ha donada a Regala’m esta nit, Alberola apunta que “d'una banda, volia que tinguera l'esperit del Mandíbula Afilada (divertit, vibrant, quasi adolescent). Però ha passat molt de temps, tant per als personatges com per a mi mateix. Les ferides que provoca el pas del temps crec que estan en el text en un fràgil equilibri amb l'humor i l'estima per la ficció”. Alberola, com a autor, respon amb humor, ironia, tendresa i melancolia i, sobretot, sense donar solucions definitives. La vida no és la que imaginàvem. És la que és, i està molt bé així.