X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

TRIBUNA LIBRE / OPINIÓN

Ser emprenedor/a en terres valencianes

20/05/2018 - 

Ser emprenedor o emprenedora està de moda. Des de fa ja alguns anys, l’emprenedoria i la creació d’empreses s’han convertit en una de les opcions més valorades per a aconseguir un treball o eixir de l’atur. En època de crisi econòmica està encara més valorat, sobre tot si el que vols és crear una empresa d’economia social. Però tothom no pot ser emprenedor/a i crear una empresa o muntar un negoci propi no és gens fàcil. Els obstacles són nombrosos, les traves administratives constants i la possibilitat d’aconseguir el finançament apropiat és quasi una quimera. Si vols convertir-te en autònom/a, has de saber que vas a tindre que deixar-te una bona part dels teus ingressos en la quota de cotització; i si el que vols és crear una societat, els processos administratius per a la constitució són llargs i costosos.

Segons les estadístiques de l’INE, durant l’any 2017, el nombre de societats mercantils creades a tot l’Estat espanyol va disminuir un 6,6% respecte a l’any anterior i la dissolució d’empreses va augmentar un 1,6%. A la Comunitat Valenciana han segut més favorables en el nombre d’empreses creades al caure només un 2,7%, però són més dolentes pel que fa referència a les dissolucions, que han augmentat un 8,1%, és a dir, a la Comunitat Valenciana s’han destruït empreses en un percentatge vuit vegades superior al del conjunt de l’Estat espanyol. Açò vol dir que a la Comunitat Valenciana es tanquen més empreses que al conjunt de tota Espanya. També s’ha d’assenyalar que al 2017 s’ha trencat la tendència positiva que en creació d’empreses s’observava des del 2010, després de fortes caigudes durant els dos primers anys de la crisi financera de 2008 (27,8% al 2008 i 24,5% al 2009). Podem concloure, per tant, que a més de tindre un entorn clarament contrari i bel·ligerant a la creació d’empreses, aquest és molt més sensible en èpoques de crisi.

Caldria preguntar-nos perquè succeeix açò. I per a poder donar una resposta justificada hem de tornar a les estadístiques de l’INE. Les següents dades són molt esclaridores: el 22,1% de les empreses creades al 2017 corresponien al comerç i el 13,6% a immobiliàries, financeres i assegurances; i respecte a les societats dissoltes, el 20,9% corresponien al comerç i el 18,2% a la construcció. Estem parlant, per tant, d’empreses amb alts percentatges de temporalitat i estacionalitat i d’activitats especulatives i que han estat directament afectades per la crisi, tant pel que fa a les empreses que es creen com a les que es dissolen. Açò el que ens diu és que continuem amb una estructura productiva basada en l’especulació i la temporalitat, molt sensible als canvis de cicle econòmic. El que també ens diu és que no s’estan creant, o s’estan creant molt poques empreses, basades en la innovació, les tecnologies i el coneixement, que són els factors crítics de l’economia del Segle XXI.

Estem tornant a l’època de les bombolles econòmiques i en particular, estem creant una bombolla emprenedora basada en negocis especulatius, amb un baix valor afegit i amb elevats índex de temporalitat, que prompte o tard ens tornarà a esclatar en tota la cara. Hem de dir sí a l’emprenedoria però no als negocis basats en els interessos particulars, en l’especulació i en un fort impacte social i medi-ambiental. L’emprenedoria és un valor que s’ha de basar en una bona fonamentació i en criteris de sostenibilitat i no en el curt termini i en l’obtenció de diners ràpids i fàcils sense cap tipus d’ètica.

Per a que es creen empreses amb un alt valor econòmic i social cal generar un clima molt més favorable a l’emprenedoria, fomentant la innovació i la creativitat i potenciant el coneixement i l’ús de les noves tecnologies. Les polítiques públiques son claus en aquest procés de canvi, però també ho és la capacitació de les persones i la gestió de les empreses. Els avantatges fiscals i les ajudes públiques han d’anar dirigides cap als emprenedors inspirats en els valors de la innovació, no sols tecnològica si no també social, i que busquen el valor compartit (valor econòmic i valor social i ambiental). Però aquests emprenedors i emprenedores són els que més dificultats tenen a l’hora de crear la seua empresa o el seu negoci, en tots els sentits.

Els valencians i les valencianes ens hem distingit històricament per la creativitat, l’esforç, la iniciativa i l’espenta. Però pareix que aquests valors han passat a la història. Ara predominen els actes de la corrupció, el pillatge i l’individualisme i per a que un negoci siga rendible pareix com si hi hagera de formar part d’aquest cercle d’immoralitat. Hui és més difícil que mai ser emprenedor o emprenedora a la nostra terra, però hui és més important que mai fomentar l’esperit emprenedor valencià. El vertader esperit emprenedor, el basat en els valors de l’ètica i de la creativitat, és més necessari que mai. No ens deixem enredar.

Joan Ramon Sanchis Palacio és catedràtic d’Organització d’Empreses Universitat de València

Noticias relacionadas

emprendedores

Ingeniería valenciana para Hyperloop, el tren del futuro

Por |  - 

Elon Musk, fundador de Tesla, lanzó en 2013 una llamada a nivel mundial para desarrollar Hyperloop, un medio de transporte con forma de cápsula que circula a velocidades de vértigo. Ahora, València tiene a una de las pocas empresas que están volcadas en hacerlo realidad

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email