X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Un món sostenible? / OPINIÓN

Torne vosté demà senyor plugin

30/03/2017 - 

L’àcid article de Mariano José de Larra ‘Vuelva Usted Mañana’, escrit en 1833, caricaturitzava amb magistral ironia els tòpics i vicis d’un desaccelerat ritme de treball, amb escrupolosos horaris i molta mandra que molts hem patit en alguna ocasió en un passat molt més recent, com a usuaris de diversos serveis públics i privats. Ara les finestretes i les cues estan sent substuïdes per relacions telemàtiques regides per programes amb el mateix nom d’una illa d’Indonesia i dominades, en tot cas, pel senyor plugin o plug-in, eixe complement informàtic que aporta una funcionalitat addicional per interconnectar programes en un bucle que sembla no tindre fi. Cada vegada és més complicat trobar un rostre amic o simplement humà amb qui intercanviar paperassa, dubtes o simplement una mica de sociabilitat a l’hora d’efectuar gestions amb l’administració o amb les grans empreses, especialment algunes fugisseres entitats bancàries, autèntiques “perdonavides” imposant regles en constant actualització que barregen cada vegada més els papers de client i el de depenent.  

La revolució digital i la interconnexió mundial en xàrcia, batejada com Internet, han canviat més ràpida i globalment les relacions humanes que qualsevol dels avanços tecnològics precedents, inclosa la roda, l’ús dels combustibles fòssils, la televisió o la sabatilla esportiva amb càmera d’aire. Els avantatges del nou món són inqüestionables, evidents i abundants. La facilitat i rapidesa en l’accés a una desbordant quantitat d’informació faciliten investigacions, treballs, negocis, la relació amb l’administració o les opcions d’oci. Amb només un click podem observar l’evolució de la previsió de l’oratge, preparar exàmens, comprar un viatge, buscar parella, accedir a l’informe Warren sobre l’assassinat de Kennedy i escoltar l’àlbum pòstum de Chuck Berry , entre una extensa varietat d’opcions que només depén de la imaginació de la ment. La revolució digital ha augmentat la creació i la distribució de formats de tot tipus, com el mitjà des d’on escric, i ha democratitzat l’accés a tot tipus de tecnologies amb oportunitats creixents que permet a veus de tot el món intercanviar problemes i solucions fàcilment.

Córrer la marató

Evidentment hi ha molts beneficis en l’era dirigida per la deessa tecnologia però també nous problemes dels quals quasi ningú parla, possiblement perquè qui critica el sistema, basat en el culte a la innovació sense límits, corre el risc de ser considerat antiquat, desfasat o fins i tot un dels personatges del relat de Larra. Tampoc era fàcil dir que la Terra no era el centre de l’univers en temps de Galileo Galilei, criticar al Gran Germà si eres un personatge de “1984” o parlar de la contaminació dels derivats del petroli a mitjans del segle XX. El que passa amb les noves tecnologies és com fer esport, una activitat saludable per a tots en la mesura adequada però si tractem de córrer una marató cada dia es converteix en un greu perill per a qualsevol cos, per atlètic que siga. El nostre smart phone, la tauleta o l’ordinador no són simples ferramentes de treball, comunicació i diversió, han creat dependències psicològiques més exponencialment accentuades en funció de la joventut de les generacions. Els TICs (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) “no són mers suports per la comunicació, no se'ns acosta la realitat al seu través, s'han convertit en la nostra principal realitat, la qual substitueix a l'experiència física directa. No ens ajuden a comprendre el món, conformen el nostre món. No són mitjans, són fins” explica el professor de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, i gran savi, José Albelda. Ens empenyem en anar a un concert i gravar  l’actuació, aportar testimoni gràfic de cada viatge a temps real o enregistrar els sis minuts de la mascletà per ràpidament enviar-la a algun grup de coneguts. Ens perdem la realitat, que observem a través de l’ull electrònic del nostre dispositiu, amb l’obsessió de capturar-la i compartir-la virtualment. La nostra relació amb el món ha canviat al temps que les relacions humanes estan perdent el seu espai de realitat, de contacte entre persones, per a basar-se cada vegada més en el àmbit virtual, sense preàmbuls i en comunicació permanent. “Els proveïdors” s’encarreguen de fer cada vegada més complexa i atractiva l’oferta, amb constants i enlluernadores innovacions que requereixen un reciclatge constant i un increment del temps d’estudi de llenguatges que prompte quedaran obsolets. La velocitat del consum no deixa temps per a la reflexió en la vida virtual, on tot està pautat.

La paella dels diumenges i el Ministeri del Twitter

El món digital està ple d’anècdotes, d’arbres que impedeixen vore el bosc amb una saturació informativa que ens allunya dels problemes estructurals. Les xàrcies socials han adbuit l’àgora, el centre de la vida pública. Han permés establir connexions constants entre amics, coneguts i familiars en una eterna “paella dels diumenges” que aporta un substitut del contacte humà, per altra banda, globalment atractiu i pràctic per a retrobar amistats i eliminar distàncies amb un gran potencial comunicatiu. Més enllà de l’ús lúdic, el format virtual serveix també  aparentment per arreplegar les preocupacions davant conceptes globals, però les majors discussions es perden en el tema que ha aconseguit convertir-se en trending tòpic. No seria estrany que les generacions futures conegueren l’existència d’un “Ministeri del Twitter”, que s’encarregarà d’autoritzar diàriament les qüestions sobre les quals es pot fer broma i sobre les que no. El professor José Albelda assegura que l’etapa actual “no suposa un avanç en l’autonomia individual, sinó un retrocés en les llibertats, en la mesura que implica un major control i uniformització de la població.” En els anys 80 Tip i Coll feien bromes sobre Carrero Blanco, i en 2017 una jove han sigut jutjada per l’Audiència Nacional per “humiliació a las víctimes i enaltiment del terrorisme” per fer uns tweets sobre el mateix tema.

Els temps canvien generant maneres d’actuar diferents dins les inèrcies de la història. Els egipcis construïren obres fa més de 3000 anys que hui encara continuen en peu. L’obsessió per la perdurabilitat comú a totes les civilitzacions des que els humans començarem a pintar dins les coves ha perdut vigència, ara el més important és augmentar la capacitat d’emmagatzematge de suports digitals, però el format és eteri com un “núvol”. Associar els termes tecnologia i progrés no té per què conduir sempre a bon port. L’ús de les grans possibilitats de la revolució digital, sense precedents en la història, és una molt bona oportunitat per a millorar les condicions de vida i crear un planeta més sostenible i no simplement caminar en direcció a Matrix, amb una dependència en les màquines i maquinetes cada vegada major. Pot ser el temps de les persones torne el dia de demà encara que al ritme actual i com deia Larra; “¡ay de aquel mañana que no ha de llegar jamás!”, tot depén de la nostra manera d’afrontar el futur. El poeta de la terra Miguel Hernández, recordat en el 75 aniversari de la seua mort, va deixar escrit que “el mundo es como aparece ante mis cinco sentidos, y ante los tuyos que son las orillas de los míos.” Es un fragment de Cancionero y romancero de ausencias que, per suposat, també podem trobar surant en Internet. Com ha passat en altres revolucions culturals el món s’adaptarà als temps digitals per absorbir les novetats més aprofitables, encara que siga a ritme de plugin.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email