Wanna dissenya interiors per a un "uau col·lectiu"

VALÈNCIA. Catherine Figuereido i Esther Mengual tenien una llarga trajectòria en el sector del màrqueting i la publicitat. Cathy com a directora de marketing i Esther com a dissenyadora gràfica freelance van començar a treballar juntes, van obrir un blog de decoració i van acabar fundant WANNA, un equip de disseny al qual acabaria unint-se Maria Lillo.

“L’estudi va naixent de forma progressiva mentres sorgien oportunitats. Però si hem de dir ‘un moment’, direm que fa set anys, arran de la frustració que ens va causar un projecte de brànding per a un bar. Ens van encomanar la creació de la marca. Posteriorment, altre professional va desenvolupar el disseny d’interiors. En lloc de seguir l’estil de marca plantejat, va crear-ne un altre”, conten des de les oficines de WANNA. “El resultat va ser inconnex i descafeïnat. Però ens va servir de revulsiu: l’única manera de què això no ens tornara a passar era desenvolupar els projectes de forma integral, de principi a fi, des de la marca a l’espai”.

Ara tenen oficina a Madrid, però comparteixen campament base a València i Dénia. Fins i tot una companya acaba de mudar-se a Àvila. “No entenem que una persona haja de traslladar-se o canviar de ciutat per feina. A menys que vulga, clar. La responsabilitat individual, la confiança i l'organització són claus quan es treballa a distància. Tenim una project mànager que gestiona els projectes i treballem fonamentalment amb ferramentes de planificació i control, com ara Float o Clockify”.

Després de set anys, estan concentrades dissenyant fonamentalment espais comercials i hotels, però la seua mirada llarga la projecten dissenyant per tot el món. “Gaudim moltíssim els que estem fent ara, però voldríem aprofundir més en la conceptualització narrativa i el disseny d’espais efímers… Perquè les regles del joc són molt diferents de les dels espais permanents. I a nosaltres ens diverteix molt trencar regles”.

Experimentar la llum per entrar en calor

Quan la casa d’il·luminació Viabizzuno els va encarregar dissenyar un espai efímer per al seu showroom a València, no van dubtar a inspirar-se en l'arquitectura dels teatres romans. “Volíem crear un escenari amb dramatisme que, a la volta, permetera als visitants apreciar les moldures i els detalls de l'espai de Viabizzuno, que era una preciositat. Havien programat quatre exposicions, una per estació, i nosaltres teníem l’hivern. El leitmotiv havia de ser la llum. Ens van donar total llibertat creativa… i zero pressupost”.

“El disseny respon a la nostra voluntat d’aportar una mirada diferent sobre el poder de la llum i a la narrativa creada per a la instal·lació. L’objectiu era incitar al públic a reflexionar sobre la seua intimitat, la seua relació amb el seu cos i el dels altres. Ho vam fer a través d’un espai sensorial, lúdic, interactiu, visualment molt atractiu, i creat de forma col·laborativa amb altres marques que van voler fer sinergia, desinteressadament, perquè es van enamorar de la idea”.

Viatjar a la lluna per poder vore les estreles 

“Formica Group ens va convidar a crear el seu espai per a Casa Decor 2020.  Havia de ser un projecte ‘clau en mà’, que construïra marca, generara notorietat i els creara noves oportunitats comercials dins del sector hoteler. A tot això se sumaven els requisits de Casa decor: ser un espai realista vinculat a la sostenibilitat, el leitmotiv d’eixa edició”. 

“La narrativa de marca plantejava la necessitat de reconquistar el cel nocturn, estelat, i de combatre la contaminació lumínica”. Amb estes premisses, l’equip de WANNA va dissenyar un prototip: el primer glamping —un càmping glamurós— a la Lluna. Inspirades per les il·lustracions de Julio Verne, les obres de Sou Fujimoto i Selgas Cano i les fotografies que Luigi Pesce va fer a la torre de Turgul, a la ciutat iraniana de Rey.

Va nàixer Horizonte 88, “un espai creat 100% amb materials de Formica, que oferia una experiència immersiva i introspectiva, en la que els visitants podien passejar entre constel·lacions i cràters, i refugiar-se en una càpsula privada de luxe minimalista”.

Un wow col·lectiu per a una perfumeria iconoclasta

Primor va elegir l’estudi de Figuereido, Mengual i Lillo per a dissenyar la seua primera flagship. “El seu desig era que la tenda no s’assemblara en res a una perfumeria. Dissenyar-la va ser un repte. Pel tamany: mai ens havíem enfrontat a un espai tan gran: 1500 m²”. El briefing contemplava una diversitat de categories de producte i una infinitat de referències a la venda. “Teníem por pel caos visual que podia arribar a generar-se”.

Per això, a este projecte el treball de distribució de l’espai va ser titànic. “Vam esprémer els metres lineals de la tenda, a través de dissenys corbs que absorbeixen o oculten les columnes. Vam guanyar espai per a magatzematge. Cadascuna de les plantes compta amb una capa de pell que no es veu, entre el mobiliari d'exposició i les parets de l'edifici, en la qual s'emmagatzemen els productes”.

“I vam millorar l'experiència de compra del client. A través d'un disseny orgànic i fluid i d'un extens treball de senyalística funcional i grafisme en l'espai, aconseguim dirigir els fluxos de circulació i potenciar en el client la sensació d'estar de passeig. Després vam treballar el disseny des de la narrativa sobre la pell, i reflectirem les seues capes de forma conceptual, mitjançant els materials i colors escollits, les creacions digitals que es projecten per a crear una experiència que t’envolta…”.

El resultat és un planeta, el Planeta Piel, que està format per micromons —un per cada categoria de producte— que es connecten per espais de transició espectaculars, on a més els clients poden viure experiències inesperades. L’epidermis, la dermis i la hipodermis, les tres capes de la pell, estructuraven l’espectacular projecte.