Hoy es 1 de junio y se habla de
medioambiente
contaminación
industria
correctiv
Carcaixent
Compromís
PP
francisco camps
COACV
ayuntamiento de valència
pisos turísticos
Puerto de Valencia
Ampliación Puerto
Pativel
Ley de Costas
valencia
La Marina Alta és un món lligat a la pansa i al moscatell. Un món que gairebé va desaparéixer a arran de la filoxera però que en mans d’uns pocs llauradors va recuperant-se com a tradició. No podem oblidar que durant més d’un segle (gairebé dos) la pansa com a ‘doblet d’or’ va esdevindre l’eix central de l’economia de la nostra zona.
Un comerç boiant que va tindre el seu moment de més esplendor al S.XIX i que va fer que el port de Dénia esdevingués punt de partida pel comerç internacional d’aquests grans de raïm dessecats en la vinya o escaldats en lleixiu i secats al sol damunt dels canyissos. Un món que encara hui existeix tot i que ja no és el centre del nostre microunivers.
El paisatge oníric de la Marina encara es vesteix de riuraus i ceps en terres abancalades entre mar i muntanya. Un somni que ens parla d’autenticitat i territori i d’estima a la terra. Un record que encara ens deixa petjades d’una realitat no tan llunyana i que cal recuperar.
Exactament això és el que es va fer diumenge a Jesús Pobre amb la Festa de l’Escaldà. Conservar els costums, preservar la memòria i posar en vàlua el treball que van fer els nostres avantpassats. Desde fa nou anys l’Associació de Veïns i Veïnes de l’EATIM organitza aquest ritual dins dels actes de les festes en honor al poeta Ben Al-Labbana. El poble també treballa perquè l’Escaldà siga declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC).
El matí va començar amb un esmorzar popular i tallers de canyissos i llata. Pel que fa a l’escaldà, s’inicià amb el tradicional ‘botar foc a la caldera’. El raïm de moscatell es ficà dins de casses i es passà per l’aigua bullint, a la que se li va afegir algunes herbes així com lleixiu amb calç o sosa càustica, per tal de tallar-li la pell al raïm i accelerar el procés de secat i transformació en pansa.
Una tradició camperola convertida en festa popular. Són aquests rituals lligats a la terreta els que ens permeten recordar qui som i d’on venim. El raïm, ja siga a taula, en pansa o vi, sempre ha format part de les nostres vides.
La tradició d’escaldar ve dels romans i després d’ells la continuaren també els moriscos que visqueren a aquestes terres durant segles fins que els varem expulsar el 1609. A d’altres indrets la pansa s’assecava i s’asseca al sol. A la Marina en canvi s’escaldava el raïm per a tallar-li la pell i netejar-lo d’impureses. El procés era més ràpid. Després havia de quedar resguardat de qualsevol humitat perquè no s’ennegrís i agafés fongs. Canyissos empilats i tapats amb veles i l’aparició dels riuraus, construccions lligades a aquesta activitat, fan pensar en quantitats industrials al S.XVIII. Famílies i famílies vivint i treballant del i pel Moscatell.
Dotar de contingut allò que molts havien oblidat contribueix a que aquest poble nostre retrobe les seves arrels i amb ells la seua autoestima. El camp, la terra, el moscatell, la pansa … tot forma part de la nostra cultura mediterrànea i ens fa especials. Perquè potser entre tant de xalet i d’indústria de serveis (sí, Turisme) hi ha qui ha esborrat en una generació o dos els records de tota la saviesa popular de la nostra gent, així com els seus costums i tradicions.