30 anys de Bromera: l'afiançament d'una generació de lectors

VALÈNCIA. És difícil, per a qualsevol persona que tinga menys de 35 anys i haja cursat els estudis bàsics en un centre educatiu valencià, no haver establit un lligam sentimental amb els llibres de Bromera. L'editorial, molt present en l'àmbit educatiu, ha forjat l'imaginari col·lectiu de tota una generació de lectors en valencià, amb col·leccions emblemàtiques com El Micalet Galàctic –una tasca anàloga a la que duu a terme en castellà El Barco de Vapor d'SM–. Per a molts, durant els anys iniciàtics, literatura ha estat sinònim de Bromera. Constitueixen el que la casa de llibres ha batejat com #GeneracióBromera i enguany estan d'aniversari.

L'editorial compleix tres dècades i vol celebrar-ho "amb tots aquells que han contribuït a fer que els 30 anys siguen una realitat, és una manera d’agrair la confiança de tantes persones que han cregut en Bromera i han apostat pel projecte", en paraules del seu fundador Josep Gregori. Amb motiu de la commemoració, s'han programat diversos actes que es faran públics pròximament i tindran lloc al llarg de 2016. De moment, s'ha confirmat un joc de preguntes monogràfic sobre la història de l'editorial en el marc de la Fira del Llibre, un "acte familiar" que es durà a terme el 22 de maig a València i una celebració amb un perfil més institucional, que està prevista per a l'última setmana de juny i comptarà amb l'actuació de Pep Gimeno 'Botifarra'. Els actes, a més, s'estendran a altres ciutats com Barcelona.

Bromera va ser fundada l'any 1986, al caliu de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià aprovada el 1983 a proposta del govern socialista de Joan Lerma. La novel·la L'últim roder, de l'escriptor suecà Josep Franco, va ser la primera referència d'un catàleg que en l'actualitat està format per vora 3.000 títols que es reparteixen en més de 50 col·leccions. Un inventari en què la literatura infantil i juvenil destinada al sector educatiu té un pes notable, però en què també destaquen obres de poesia o assaig sense cap vinculació amb el món escolar i adreçades a un públic adult, com reivindica Gregori.

Joanot Martorell, Vicent Andrés Estellés, Ausiàs March o Joan Fuster són alguns dels clàssics que han ocupat les pàgines publicades per Bromera, a més d'altres autors més actuals com Isabel-Clara Simó, Joan Francesc Mira, Jaume Cabré, Ferran Torrent, Silvestre Vilaplana o Esperança Camps. A la llista cal sumar alguns dels noms més destacats del panorama internacional com John Banville, Erri De Luca, Orhan Pamuk, Herta Müller o Dario Fo. En total, prop de 700 escriptors formen part d'un catàleg que ha generat, segons les dades de l'editorial, la venda de quasi 8 milions d'exemplars.

Però més enllà de la tasca estrictament editorial, Bromera s'ha erigit com un segell de referència gràcies a la seua promoció del món literari, que s'ha materialitzat en el patrocini i la publicació de premis, entre els que destaquen els prestigiosos Ciutat d'Alzira, però també altres guardons de renom com l’Alfons el Magnànim, l’Enric Valor, el Ciutat de València o els recentment recuperats Antoni Bru d’Elx o Carmesina de la Safor, a més d’altres de nova creació com el Premi de Narrativa Juvenil de Teulada. L'editorial va crear també el 2003 la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, una entitat de caràcter cultural i sense ànim de lucre l’objectiu de la qual és millorar els baixos índexs de lectura en valencià, que se suma altres iniciatives com l’organització d’animacions lectores per a escolars o l’elaboració de plans lectors.

En l'actualitat, l'editorial té per davant dos reptes empresarials. Per una banda, el potenciament del pla d'internacionalització que té com a objectiu l'exportació del catàleg i que ja ha donat els seus primers fruïts en països com la República Dominicana, Xile, l’Uruguai, Mèxic o el Perú. Per l'altra, la consolidació del pla estratègic per diversificar i ampliar les seues activitats, que ha donat lloc al Grup Bromera, en què conflueixen els segells editorials Bromera, Tàndem, Algar, #CientoCuarenta i Animallibres, juntament amb les empreses Terra Valenciana (dedicada a la promoció i comercialització de productes valencians de qualitat), BR Bikes (especialitzada en bicicletes elèctriques urbanes) i l'emblemàtica llibreria xativina La Costera.

Pel que fa a les novetats editorials, el director literari de Bromera Gonçal López-Pampló assegura que el seu propòsit és assolir "una línia editorial apassionada que seduïsca els lectors i, per tant, esdevinga una garantia de futur per a la literatura en la nostra llengua". Amb aquest objectiu, s'incorporaran al catàleg autors internacionals com el creador de Game of Thrones George R. R. Martin amb el títol El drac de gel, Marlon James amb Una breu història de set assassinats o Nicola Lagioia amb La ferocitat. A més, s'editaran obres en versió original d'escriptors com Francesc Bodí, Silvestre Vilaplana, Joanjo Garcia, Mercè Climent, Xavier Puchades, Lluís Miret, Francesc Torralba, Gemma Lienas, Enric Lluch, Teresa Broseta o Eulàlia Cana –els tres últims per a públic infantil–.

L'editorial té motius, per tant, per celebrar els seus trenta anys d'existència i l'espenta per "continuar donant veu amb desinhibició" a la literatura en valencià "en tot l'àmbit lingüístic, durant com a mínim tres dècades més", en paraules de Gregori. Tenint en compte la seua fèrtil trajectòria –en publicacions però també en idees i projectes–, el moment actual de Bromera es podria resumir en l'encertat lema que apareix en els cartells –obra d'Eli Rufat– creats especialment per a l'efemèride: "Llibres, passió, futur".