LLIURAMENT DE GUARDONS  

7 vides literàries: el premis de la Institució Alfons el Magnànim prenen vol

28/10/2016 - 

VALÈNCIA. Encara que es van fer públics fa uns dies, els Premis València i València Nova de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació van celebrar ahir la seua festa, una oportunitat per a connectar agents de la cultura i per a presentar les obres guardonades de la que suposa l’edició amb més premiats, encara que l’objectiu és arribar a las 10 obres editades el 2017, tenint en compte que aquesta edició ha deixat deserts el premis d’assaig i narrativa jove. El director del Magnànim, Vicent Flor, i el diputat de Cultura, Xavier Rius, van presentar ahir al MuVIM les set obres destacades pel jurat en un acte que comptà amb la presència de tots els guardonats, els escriptors Jordi Julià, Teresa Broseta, José Vicente Pascual, Manel Marí, Constantino Molina, Bruna Generoso i Raquel Vázquez.

La convocatòria de 2016 dels premis ha presentat nombroses novetats, com ara la incorporació de la modalitat d’assaig als premis o la creació dels premis València Nova en totes les modalitats per a autors menors de 31 anys per donar suport als més joves. Altres novetats d’enguany són que tots els llibres premiats estan ja publicats i que els premiats rebran, a banda de la dotació econòmica, un quadre original de Manuel Boix. Les obres en valencià han sigut publicades per Bromera, mentre que Versàtil publica el premi de narrativa en castellà i Hiperión ho fa amb les de poesia en castellà, i el premi d’assaig el publica el propi Magnànim, dins de la seua col·lecció Estudis Universitaris que estrena un nou disseny tipogràfic obra de Félix Bella (Campgràfic) i amb coberta dissenyada per Juan Nava.

Poesia i identitat

Les obres premiades són Poesia i identitat. Formes de despersonalització en la lírica moderna, de Jordi Julià, un assaig que, com ha explicat el seu autor, “revisa 150 anys de poesia contemporània i reflexiona sobre com els poetes històricament fingeixen qui són de veritat tot recorrent a màscares”. Aquesta modalitat és una de les grans novetats de la convocatòria d’enguanyque ha premiat Julià per un treball considerat pel jurat com “un llibre ben escrit que planteja un recorregut ben traçat i amé i aborda la problemàtica de la dissolució del jo en algunes fites i autors rellevants de la poesia contemporània, amb un to assagístic que atrau l’interés també per a un públic no especialitzat”. Julià, poeta, assagista i professor a l’Autònoma de Barcelona, està especialitzat en l’anàlisi de la poesia i la literatura contemporània, camp en el qual les seues investigacions han rebut destacades distincions, com ara els premis Siglo XXI (Mèxic), Miguel de Unamuno (Bilbao) o el Cátedra Blasco (Universitat de València, 2015).

El dia de demà 

Per la seua part, El dia de demà, de Teresa Broseta (narrativa en valencià) és, en paraules de l’autora, “una invitació a revisitar València, en concret Ciutat Vella i el barri de Velluters, a través de tres mirades que protagonitzen tota una davallada als inferns”. La novel·la “narra un triangle amorós, apassionat i dramàtic entre tres personatges que retraten els diferents mons i rostres que conviuen a la València actual, convertida així en matèria literària”. Broseta, prolífica autora d’obres de narrativa, teatre i poesia destinada fonamentalment al públic infantil i juvenil des que guanyara el premi Carmesina el 2001 amb la seua primera obra, La botiga del Carme, torna així a la narrativa per a adults.

Isla de Lobos 

Sobre Isla de Lobos, de José Vicente Pascual (narrativa en castellà), el novel·lista ha explicat que es tracta d’una “reflexió sobre el bucle de l’eternitat”, i ha especificat, “una reflexió del ser a través dels mites literaris”. Un total de 79 obres competiren pel premi de narrativa en castellà, que finalment va recaure en Isla de Lobos, considerada pel jurat “molt entretinguda, amb un punt màgic que conjuga hàbilment elements de ficció realista i màgica i aconsegueix crear una atmosfera molt original”. Pascual és un experimentat narrador amb una vintena de novel·les publicades des del 1990. Les seues obres més recents són Los fantasmas del Retiro (2011), La hermandad de la nieve (premi Hislibris 2012 a la millor novel·la històrica), Almirante en tierra firme (premi Hispania 2013) o Interregno (2015).

Tavernàries 

De Tavernàries, Manel Marí (poesia en valencià) ha dit que està basat, com el propi nom indica, en el “microcosmos on es condensen les coses que més ens colpeixen, els bars”, uns escenaris on, al seu parer, “apareix el conflicte entre el seny i la rauxa fruit de l’embriaguesa, no en stricto sensu”. En paraules del jurat, “és una visió original, desimbolta i profundament moderna d’actituds morals actuals a través de la celebració de l’embriaguesa com a referent de la llibertat individual”. L’autor, sociòleg, poeta i guionista de televisió resident a Alboraia, ha publicat Poemes en gris (1999), Poemari de descortesia (2000), Clarisse (2000), Patrimoni dels dies (2001), Deshàbitat (2004), No pas jo (2006), Suite a mitges (2006) i El tàlem (2008), alguns dels quals han sigut reconeguts amb diversos premis literaris.

Silbando un eco extraño

Constantino Molina ha guanyat el premi en la categoria de poesia en castellà per Silbando un eco extraño. Aquesta obra és “un cant de les modestes realitats, amb bona factura, ritme i harmonia en el vers que configuren una poesia reflexiva al voltant de l’estranyesa de la realitat”. Molina, col·laborador habitual en suplements culturals de premsa, ja va ser guardonat amb el Premio Adonáis 2014 amb el seu primer llibre, Las ramas de azar.

Abstraccions i certeses

Bruna Generoso (Barcelona, 1986), amb el llibre Abstraccions i certeses, inaugura el palmarés de la modalitat poesia en valencià jove, creada en aquesta edició. Anteriorment, Bruna Generoso ha publicat el recull On has deixat la veu? (2010), premi de poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat (2011).

El hilo del invierno

El hilo del invierno, de Raquel Vázquez, ha sigut premi poesia jove en castellà, “una temàtica contemporània de gran musicalitat, que plasma una varietat d’interessos i punts de vista que van des del social fins al crític i existencial”. La jove autora gallega ha publicat el llibre de contes La ocarina del tiempo (2016) i diversos poemaris, com ara Si el neón no basta (2015), Lied de lluvia para una piel ausente (2014) o Luna turbia (2013).

Integraren els diversos jurats, presidits per Rius, Víctor del Árbol, Rosa Ribas, Carmen Amoraga i Eva Olaya (narrativa en castellà); Carme Manuel, Gonçal López-Pampló; Raquel Ricart i Pere Antoni Pons (narrativa en valencià); Amalia Bautista, Carlos Marzal, Jaime Siles i Jesús Munárriz (poesia en castellà); Vicent Berenguer, Josep Antoni Fluixà, Josep Porcar i Begonya Pozo (poesia en valencià), i Antonio Ariño, Ismael Saz, Vicent Martínez i Anacleto Ferrer (assaig).

Noticias relacionadas