X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Mar i Muntanya (165) / OPINIÓN

A Betlem me’n vull anar…

3/12/2019 - 

Comencem desembre i ja s’olora Nadal. Arriba el pont de la Constitució i la Immaculada i trobem a les fires i mercats mil i una paradetes artesanals on poder comprar peces i figures per decorar la llar amb motius festius i alhora litúrgics. Ara però, ve la pregunta crucial. Arbre o Betlem, calcetins de colors penjant vora la xemeneia o pesebre amb els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar?

Ma mare, com mana la tradició, encara fa cada any el betlem amb el Jesuset ben gran. I és que l’arbre de Nadal, malgrat que ho semble, no és cosa nostra. A l’igual que el Halloween els americans i la cultura global ens l’han acabat encolomant. I ara ben assimilitat que està. 

No obstant, aquí a la Marina cada any gaudim dels pesebres i diorames que els betlemistes amb molt de carinyo fan. De fet a molts pobles, com Benissa, el Betlem està ja exposat per poder-lo visitar. I us assegure que la gent hi va, sobretot si duen amb ells la xicalla. Bocabadats es queden amb aquest art que té el seu origen en la representació litúrgica de la nit de Nadal i en l’escenificació del Naixement que Sant Francesc d’Assís va fer a la cova de Greccio, l’any 1223, amb un pessebre en viu. 

Així doncs, la tradició del Betlem la van portar els franciscans. Antigament es començava a muntar el 25 de novembre per Santa Caterina, un mes abans de Nadal i durava fins passat el porrat de Sant Antoni Abad o del porquet. És a dir, fins a la Candelera, a principis de febrer. En el nostre imaginari nadalenc encara ho recordem tot. La cova, amb les figures centrals de la Verge Maria, el Jesuset i Sant Josep, acompanyats de la mula i el bou. I ben aprop els pastorets, l’àngel i els reis d’Orient que en començar desembre estaven col·locats abans del riu de paper d’alumini, que de xiquets i amb il·lusió, havíem dissenyat amb pontet i tot. I que passats uns dies ja estaven els mags creuant seguint l’estel que els duria fins al Portal de Betlem, allà on se suposa que va nàixer el que molts coneixem com a Nostre Senyor, i que tradicionalment s’incorporava al pessebre el dia del seu naixement. És a dir, per Nadal. No molt lluny, entre gallines, ovelles i corders, quedava la dona que anava a cerca aigua al pou. 

Tradició i religió en aquesta terra van sovint agafades de la mà. Tot i que moltes vegades el missatge es va diluïnt i només queda reflectida la trobada familiar, la festa pels menuts, i omplir la panxa amb putxero, pastissets de moniato, i si m’apures torró. El tema del caganer sí o no ja ho deixem al gust del consumidor.

A Betlem me’n vullc anar,

un xiulet m’he de comprar

xiu, xiu farà el meu xiulet

xibilim, xibilam, si voleu venir a Betlem me’n vaig

Mentrestant esperem que en uns dies s’encenguen els llums de Nadal avançant-se com sempre a la festa i posant-nos d’humor per decorar la llar amb esperit fraternal. Arbre o pessebre, amb estrella tots dos, això ja ho decidiran vostès.

I ja per acabar dimecres només dir que demà és Santa Bàrbara al santoral, advocada contra els llamps i patrona dels campaners. Arriba en plena Dana i amb les campanes que comencen a voltejar. 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email