Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

Mar i Muntanya (111) / OPINIÓN

Aigua va

20/11/2018 - 

‘L’aigua és bona quan hi ha eixut, si n’hi ha massa, tururut’

‘Mai plou a gust de tothom’

Alerta roja per pluges fortes. Sembla mentida com encara ens afecten els esdeveniments atmosfèrics. En plena era digital la naturalesa torna a guanyar i ens posa a la mida de les nostres circumstàncies. Aquest cop per una ciclogènesi o macroborrasca que altera el nostre dia. Per començar carrers anegats, carreteres tallades i cotxes i garatges plens d’aigua. Després, els xiquets a casa, ahir -almenys a molts pobles de la Marina- no van anar a l’escola amb tots els malsdecaps que això genera pels progenitors afectats que sí que van haver d’anar a treballar. S’activa llavors el protocol iaia, que sempre queda aprop. I el fenòmen paraigües trencat. 

A d’altres aquesta conjunció de masses d’aire fred que genera baixades de temperatura, inestabilitat i ruixats ens permet en canvi una jornada de pijama, sopeta i calefacció. No convida el temps a eixir al carrer. Només i de presseta fem cas a un consell dels de sempre. Treure les plantes a regar a la terrassa i retirar les macetes que pengen al balcó no siga cas que caiguen al carrer pel vent. Així ens estalviem sobresalts i aigua, que tot i que quan plou plou, quan no plou tenim períodes llargs de sequera. I això no és cosa d’ara. Ve de lluny.

A la terreta tradicional, tan catòlica i llauradora, han sigut sempre benvingudes les processons i pregàries a les verges i als sants per tal que ploguera i no es fes malbé la collita. Ara aquesta litúrgia es veu cada cop menys tot i que la devoció dels grans i els costums dels pobles encara fan que estiguen arraigades quan arriben les festes patronals.

Terra i mar

‘Novembre humit, et farà ric’.

I és que per molt que ho intentem no ens acabem d’acostumar. Som carn de secà i quan plou tots són imprevistos. Amb l’aigua a mansalva mai se sap. Hem d’anar amb cura amb els barrancs i són habituals els desprendiments en les carreteres i camins, els arbres caiguts, sense oblidar els rius… 

Encara que ens quedem embadalits davant la finestra mirant l’aigua o ens arriben imatges de catarates a la cala del Moraig (El Poble Nou de Benitatxell) acceptem que el que prima aquests dies és la comoditat. El Sol sempre és el nostre aliat. L’aigua ens deixa en remull. 

Tot i que la terra respire agraïda i la collita futura també. I mentrestant la mar desvanida amb les seues ones torna a reclamar allò que antany era seu. Platges desaparegudes la de les Deveses a Dénia on l’aigua arriba a tocar la paret d’alguns xalets. 

Almanac

Ens pensem que ho sabem tot però al final qui mana és el temps, l’oratge. Potser hauríem de tornar a consultar els almanacs, aquells calendaris d’abans que incloïen dades astronòmiques, pronòstics metereològics, festes dels pobles i saviesa popular. Un llibret que oferia consells pràctics lligats al camp. Jo us recomane el ‘Calendari dels Brillants’, que ja porta trenta anys. 

Encara tenim reminiscències llauradores. 

‘Pluges de novembre omplen barrals i curen tots els mals’.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email