ALACANT. Més cinema, més activitats externes, més presència del valencià -amb una pujada de 3 a 10 les produccions de diferents disciplines en esta llengua-, més presència de creació valenciana -en companyies, autoria i producció-, l’Arniches ha preparat un primer trimestre de l’any 2018 amb el segell de la seua nova coordinadora, Alicia Garijo, cunyat en cadascuna de les fulles del seu programa.
41 activitats en total entre gener, febrer i març, 29 d’elles de producció pròpia de l’IVC i l’Arniches, 20 en col·laboració amb altres entitats, fent de continent per a cicles que fan del primer teatre de la Generalitat a la ciutat d’Alacant -a l’espera que es concrete la seua participació al Teatre Principal-, la seua seu, com ara el Conservatori Superior de Música “Óscar Esplá”, que hi portarà els seus cicles de “Música de Cambra” i “500 anys de repertori per a guitarra”, la projecció com a “teatre de barri”, acollint la conferència El Barrio de Benalúa: Historia de Alicante, patrocinada per l’Associació de Veïns El Templet de Benalua, o el Festival de Curtmetratges de Mediterrània Audiovisuals.
De nou, una producció de Teatre del Poble Valencià tindrà la seua estrena alacantina a la caixa de l’Arniches, el Cuzco de Víctor Sánchez Rodríguez, el 26 de gener. Abans, la el trimestre l’obrirà el día 12 de gener la Companyia de Guillem Albà i Clara Peya, amb l’espectacle Pluja.
10 propostes teatrals i 2 de circ entre les propostes per a adults, les del cicle Arniches Menut i les propostes familiars fora de cicle, com l’Amourm, de Jokin Oregi i la Companyia Marie de Jongh, o Hilos, de La Rous, que servirà per tancar el cicle de dones de cinema Som dones que entre el 5 i el 8 de març, portarà a la pantalla del teatre quatre produccions audiovisuals sota el biaix de l’autoria femenina i el recolzament a la producció valenciana: Carmesina Franch amb el seu Captives, Giovanna Ribes amb La familia (Dementia), Pilar Pérez Solano amb Las maestras de la República, i Bebé Pérez amb Good Bye, Mr. Marshall, documentals i comèdia dramàtica.
La música també estarà molt present en el començament de 2018, amb tres propostes pròpies de la programadora: el grup de folk-indie Els amics de les arts presentaran el seu nou disc Un estrany poder, el 3 de febrer; un mes més tard, el 3 de març, arribarà el concert de comiat del mite de la música valenciana Paco Muñoz; i el 24 de març tornarà a l’escenari alacantí la mallorquina Maria del Mar Bonet, amb el seu espectacle 50 anys d’escenaris, un passi que havia quedat ajornat des de la programació anterior.
El reforçament musical vindrà donat per la col·laboració amb Miguel Carratalá i el seu Un Fulgor de Moda Antónima, una vegada més, en l’organització del cicle Atiende Alicante, que aportarà noms com Damon&Naomi, Thalia Zedek, Mammane Sani Trio, Esmerine (amb ex membres de GodspeedYou!, Black Emperor i The Silver Mr. Zion), Trilitrate i Capitán Bazofia. Una selecció que torna a portar a Alacant, i a un escenari tan especial com un teatre, propostes singulars del panorama internacional.
I com cada trimestre, la Filmoteca Valenciana exhibirà la seua programació alacantina a la sala teatral, en la seua cita dels dijous sempre en VOSE, amb 9 projeccions de llargmetratges, dividits en tres cicles, Millors Pel·lícules de 2017, Pel·lícules no estrenades als cinemes comercials d’Alacant i, este trimestre toca, Cinema Negre. Films com Frantz , de François Ozon, Moonlight, de Barry Jenkins -esta, per primera vegada, en l’opció de Versió Original Subtitulada en Valencià-, o el clàssic ¿Ángel o diablo? (Fallen Angel), d’Otto Preminger. Especial atenció al dia 1 de març, sessió dedicada a una bona amanida de curtmetratges de 2017, 9 en total, entre els què es podrà veure el documental de l’alacantí Adán Aliaga i d’Àlex Lora, The Fourth Kingdom, nomenat al premi Goya al Millor Curtmetratge Documental.
La primera programació completa en mans d’Alicia Garijo aporta un considerable augment en algunes de les apostes sensibles de la nova gestió cultural de la Generalitat Valenciana, i una aposta molt clara pel sector de la producció cultural pròpia, per la seua qualitat i per la seua quantitat. I tot per vora 60.000 euros. Hi ha qui diu que menys que en alguna de les èpoques en què el nom del teatre s’amagava sota una capa d’engrut.
