'Blue moon'

Dissabte 31 d’octubre vam gaudir d’una voluminosa lluna blava en plena vigília de Tots Sants. Segona lluna plena del mes que va propiciar un ambient addient per recrear el nostre imaginari de la por amb misteris ancestrals i històries, rondalles i llegendes amb les que entabanar a menuts i grans. Nit d’esperits i lluna gran, acompanyada per la intensa brillantor del planeta Urà. Lluna trista més que blava i que porta a engany, amb la presència aquest cop això sí, de la Joanaina, el moro musa i l’home del sac. Crepuscle idoni per torbar la innocència i els seus encants. Per jugar amb les emocions. No succeïa en vigília des de feia més de setenta anys. La propera en nit de bruixes més de mig segle enllà. 

Lluna blava, còpia literal de l’expressió ‘blue moon’ d’origen confús o poc clarificat. Segona lluna plena del mes batejada pels anglosaxons com a ‘blava’ o ‘trista’ o ‘blue’. Res a veure amb el seu color real, ataronjat a cop d’horitzó que a mesura que puja es torna blanc. Potser ‘belewe moon’, lluna traïdora que es convertí per malaventura del llenguatge en ‘blue’. Diuen alguns que aquesta expressió de lluna falsa i renegada es produïa quan hi havia dos plenilunis en primavera perquè allargava la Quaresma i pertant el temps de dejuni i abstinència cristià.

‘Blue moon’, calendari llunar que no quadra amb el gregorià. Desfasament solar. Fenomen astronòmic que sol ocórrer cada dos anys i mig. I ja posats, també tenim de blava estacional. És a dir, la tercera lluna plena quan en tenim quatre dins la mateixa estació de l’any.  Cada cop sóc més fan de l’oratge d’Àpunt amb les fotos que envien els ciutadans. Amb 13 plenilunis acabarem l’any.

Blava, de veritat

De lluna blava, de veritat, també hi ha hagut i haurà. Això sí, en ocasions excepcionals i a causa de grans incendis o erupcions, com la del volcà Anak Krakatoa a l’Indonèsia el 1883. Ho fa possible la gran concentració de partícules de pols o fum a l’atmosfera que donen com a resultat la visió d’una lluna, no necessàriament plena, tenyida de blau grisós fantasmagòric.

Blue moon, trista balada d’amor escrita per Richard Rodger i Lorenz Hart el 1934 i versionada per veus inoblidables com Frank Sinatra, Billie holiday o Elvis Presley entre d’altres. Aconseguí l’èxit internacional com a senzill a principis dels seixanta de la mà del grup The Marcels. Tot un clàssic internacional que a dia de hui sap taral·lejar a mitges gairebé tothom.

Blue moon (Lluna blava)

You saw me standing alone (Em vas veure sola)

Without a dream in my heart (Sense un somni en el meu cor)

Without a love of my own….. (Sense amor propi….)

Blue moon, qui no ha escoltat la cançó?

Ací al mediterrani som més de lluna plena i desbocades passions. De lluna de València, roja de sang, de mitja lluna mora o fins i tot de cançons infantils populars com ‘La lluna, la pruna (la bruna), vestida de dol, son pare la crida, sa mare no vol’….

Però hui parlem d’una lluna blava que hem des del planeta blau.