D'artesania al carrer. Gata

Gata de Gorgos és un poble de l’interior de la comarca de la Marina Alta que aglutina un bon compendi de treballadors artesans. De fet el poble és conegut pels seus locals d’artesania que es poden veure quan travesses el municipi per la carretera nacional N-332. 

Un bon grapat de tendes amb les façanes farcides de cistelles de disseny i clàssiques, de cabassets, de cadires fetes i encordades a mà, de mobles de vimen i d’altres objectes de decoració que poden anar des d’un cactus fet amb llata o fulla de margalló a qualsevol reclam més túristic pels estrangers.

Un poble d’interior, a pocs quilòmetres de Xàbia, ubicat ben a propet del massís del Montgó, on no fa tants anys la gent encara anava a arreplegar caminant les plantes que utilitzaven per crear tot aquest micro món artesà. Ara el Parc Natural del Montgó és un espai de protecció i ja no es poden agafar plantes ni per fer cistelles ni per elaborar herberos per fer un bon digestiu local.

No obstant, això no vol dir que aquests oficis d’abans hagen de romandre a l’oblit. Cal curar la tradició i honrar la memòria i més encara quan aquesta artesania -en molts casos feta per dones- està lligada o es trena bé amb el nostre passat llaurador. I és que els homes ja fa uns anys que anaven allà on fóra precís a agafar canyes per fer canyissos pels riuraus i per a l’escaldà. I en aquestos viatges també aprofitaven i arreplegaven el material necessari amb el qual les dones amb paciència i constància feien la cistelleria, on s’incloïen els cabassos que s’empraven per posar el raïm acabat de collir.

Tampoc ens volem oblidar dels capells o barrets de palla (i d’altres materials orgànics) i de les tendes de mobles i decoració. El gruix d’aquest negoci arribà acompanyat pel desarrollisme i el boom turístic de finals dels seixanta i principis dels setanta amb tota aquesta onada d’estrangers que gaudia del sol i la platja i a la vegada trobava un món encara rural que conservava les seues arrels. Llavors encara es podia veure com algunes dones treien al carrer les cistelletes de vimen (vímet) que havien barnissat per tal que es sequessin amb el sol. També es començà a exportar.

De fet, tal i com recorda el cronista oficial de Gata, Miguel Vives Signes, en un dels seus posts digitals l’any 1981 el poble va arribar a tenir fins a 18 tallers de ‘canastetes’ i capells i 5 tallers de mobles de fibra i vegetals. Tota aquesta economia local però, va anar minvant. També trobem actualment que la cistelleta o cabàs ha anat virant cap a la confecció de bosses  de mà i complements.

En tot cas, l’artesania a Gata encara hui en dia viu al carrer. I en aquest sentit, l’associació La Placeta de Gata ha engegat tota una sèrie d’activitats i tallers amb els que locals i turistes podem retrobar-nos amb aquestes oficis tradicionals i experimentar-los in situ, mantenint viva aquesta flama artesanal que està lligada amb la identitat d’un territori. Tallers per aprendre a confeccionar cistelles de llata, per aprendre a embogar cadires o a encordar-les… En definitiva, per posar en vàlua productes de qualitat que tenen una història per contar. Això a la meua terreta també se li diu turisme i sostenibilitat.

Glossari:

Cistelleria: ofici de cisteller. Fabricació d’objectes de vimen, de junc, de canya, de palma, de margalló. 

Boga: Planta herbàcia perenne de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, amb les que es fan seients de cadira, estores, cistelles i altres objectes. 

Llata: trena o corda plana de cànem, jute o espart que s’usa per a fer soles d’espardenyes o estores. 

Espart: panta herbàcia perenne de la qual es fan cordes, cabassos, estores i que també s’usava per escurar els plats i els atifells de cuina. 

Palma: fulla de margalló, palmera autòctona de la zona mediterrànea de fulles grans en forma de ventall. Típica de la Marina Alta. 

Vimen (‘mimbre’): branca prima, llarga i flexible de la vimenera i d’altres espècies de salze que s’usa en cistelleria. 

Cànem: fibra textil d’esta planta que s’usa especialment per fer corda.