Pot ser no es tan disbaratada la idea d’anar deconstruint poc a poc la nostra franja litoral per tal que tempestes i borrasques no l’anegueni la destrossen un cop darrere un altre com un mandala perpetu on abocar frustracions i diners. Potser ens cal aprendre la lliçó, i no lluitar un ialtre cop contra les inclemències d’un temps que cada cop anirà a pitjor.
Potser tal i com va dir aquesta setmana passada el batle deValència, Joan Ribó, hem de fer un pensament, i tornar a ficar dunes -tot i queen aquest cas artificals- per tal que facin de barrera de protecció i prevencióa les platges. Potser, qui sap, hem de repensar el nostre litoral abans dedeixar-ho ben bonico per quan arribe la Setmana Santa perquè després un altreruixat ben fort i airós se’l torne a emportar en cosa de minuts.
Potser no podem fer res contra els vents huracanats i lesones gegantines, però potser ficar arena a la platja perquè a la mínima torne aser engolida tampoc és solució. Ni especialment bona, ni molt menys permanent.
Què diuen a la platja de les Deveses de Dénia quan caminenara vora mar i veuen la trista realitat? Quina vergonya de passades planificacion sterritorials, cresols d’interesos i de pa per hui (llavos ahir) i fam per demà (jaqueda poc). A qui se li acut construir a primeríssima línea de mar i a tocar deriu. Bambolles immobiliàries de temps passats. Es pot tot aquest merder d’alguna manera arreglar?
No va desencaminat el batle de Bellreguard, Àlex Ruiz, en suscitar un debat sobre si és menester o no “tornar a la natura el que és seu ino malbaratar millonades cíclicament” com al passeig marítim del seu poble, que per cert ha quedat destrossat.
Què diran a Xàbia o Calp d’aquest pensament? Tal vegada éscosa de començar a escoltar als experts. Perquè m’imagine que als empresaris ials que hi viuen a les zones afectades tampoc els fa il·lusió que un copreparada la malifeta i butxaques escurades torne altre cop el malson.
Amb espigons, roques i arena hi ha prou? Geòlegs experts aboguen per la reconstrucció naturalde les platges com a mesura per a evitar més destrosses al litoral. També assenyalenuna cosa ben òbvia i és que hi ha massa construcció. Sense sediments quearrastren els rius a la mar no hi ha regeneració ni renovació natural.
Es podria d’alguna manera espentar tota aquest ciment uns metres més cap a l’interior? Que la natura salvatge guanye terreny i que les platges guanyen metres, dunes, posidònia i per què no, una miqueta més deprotecció. Com es fa això? Què difícil és, oi? Massa interessos i massaafectats.
La consciència ciutadana què diu? Hi haurà de tot.
Deconstruir és invertir el procés de construcció. L’emergència climàtica ens ha de fer pensar. Fins a quatre gotes fredes en menys d’un any. No hi hauria tanta malifeta si no haguéssim construït tant a ran de mar i en zones fàcils d’inundar. I Costes què diu? A Dénia els veïns creuen que la retirada de les Dunes al Raset per part de la Generalitat va agravar les inundacions. D’altres en canvi, ara li veuen trellata la Posidònia com a planta aquàtica d’incomensurable valor.
De perduts, al riu