De judicis finals

En aquests temps de disbauxes i missatges gairebé apocalíptics, que sobrepassen el discerniment i s’endinsen cap als budells i més avall, cal fer una ullada a una tradició medieval que encara conserven alguns pobles de la nostra àrea mediterrànea. Parle de la representació del Cant de la Sibil·la, aquesta dona, a la qual, en l’antiguitat, se l’atribuïa esperit profètic i ens alertava de l’arribada del judici final. 

El primer cop que vaig escoltar aquest cant litúrgic va ser a la Seu, a la Catedral de Palma de Mallorca, fa ja uns quants anys. És una peça molt especial de teatre religiós i popular. De fet, l’any 2010, la UNESCO va declarar la representació mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. És per això que cal donar a conéixer que aquí a la Marina Alta també s’ha tornat a representar. 

Teulada va recuperar el Cant de la Sibil·la el 2011 amb motiu del 400 aniversari de la repoblació de la comarca per part dels mallorquins. Recordem que els moriscos foren expulsats el1609.

Enguany es va representar diumenge passat -dia 23- a l’església fortalessa, també medieval, de Santa Caterina. Complementant així l’ofici de Matines que es recita durant la tradicional Missa del Gall de la nit del 24 que celebra el naixement de Crist.

La dansa de la mort

‘Momento mori’ .

La mort no perdona a ningú. Les persones en la mort són totes iguals.

El ‘Senyal del Judici’ comencà a la plaça dels Porxes del casc antic de Teulada amb el toc de tempesta i la cercavila de les aixames, unes torxes d’espart sec i herbes aromàtiques, que de manera tradicional elaboren els llauradors en arribar l’Advent. La tradició, vinculada també al solstici d’hivern, és fer-les rodar, tal i com també es fa en d’altres pobles com Relleu, Xixona o Tibi. 

A continuació el grup de Danses Font Santa inicià a les portes de  l’església una dansa macabra que té el seu orígen en el temps de la pesta negra (1345-1395) i que té com a protagonista a la mort. La música, al ritme de la melodia ‘Ad mortem Festinamus’ del Llibre Vermell de Montserrat (S.XV), la van interpretar els xirimiters de Teulada de la Colla El Falcó. Dolçaina, tabalet i tradicició. A la Sibil·la, enguany representada per un xiquet, l’acompanyaven dos ‘àngels’.

El cant de la Sibil·la

Ja dins l’església, a l’absis, començà la representació d’aquest drama litúrgic i cant gregorià amb una primera part interpretada per cor del cant de la Sibil·la, acompanyats de violí, contrabaix i trombó, i on també tingué protagonisme l’orgue de l’església del S.XIX. Després arribà el torn de la sibil·la, en la veu emocionada i apocalíptica d’un xiquet vestit amb mantell de seda i espassa a la mà advertint-nos de l’arribada del Messies i de la fi del mon. Aquest cant es va fer molt popular durant l’Edat Mitjana. La versió que es va cantar a Teulada procedeix d’un breviari de 1533 de la Seu de València amb l’adaptació musical de Bartomeu Cáceres, conservada al ‘Canconer de Gandia’ del S.XVI.

Cal recordar que aquesta representació va anar desapareixent a partir del 1568 a ran del Concili de Trento, i només va continuar fent-se a Mallorca i a la ciutat de l’Alguer (Itàlia). El seu orígen, no obstant, podria ser pagà i precristià. De fet, el cant de la Sibil·la està relacionat amb els oracles grecs de predicció del futur. Tot apunta que els jueus amb el temps l’haurien acabat adaptant, fent-lo seu i aportant-li un significat religiós per tal d’advertir als pobles pagans i convertir-los a la seua fe abans de la fi del temps. Els cristians, a posteriori, també acollirien com a seua aquesta peça de teatre religiós i popular. 

Una joia única del folklore litúrgic medieval, que encara podem gaudir i apreciar a les nostre terres. Com el Misteri d’Elx. Totes dues Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.