De llibres i de romans

En una setmana de fires i llibres cal ressenyar a la Marina l’acte de lliurament dels premis literaris 25 d’abril de la Vila de Benissa. Juntament amb el certamen de Pintura Salvador Soria han esdevingut desde fa ja dècades (trenta-set edicions) l’esdeveniment cultural més important del poble i s’han convertit en una eina de difusió i promoció de la nostra llengua i de la nostra cultura. Enguany, a més, els premis han tingut una dimensió especial perquè eren els primers sense la presència física de l’escriptor i periodista Bernat Capó.

És gràcies a certàmens com a aquest que moltes obres d’interés arriben a ser publicades any rere any i autors no tan coneguts pel públic poden arribar a ser llegits. 

El món dels llibres és un univers especial i moltes vegades cal agrair l’ajuda d’ajuntaments, instituts de cultura, d’estudis, o mancomunitats culturals que es preocupen per transmetre i publicar aquells treballs i obres que parlen d’allò nostre, de la nostra cultura popular, dels nostres paisatges, dels nostres costums i de tot allò que corre perill de ser oblidat… I és que immersos en un món global, a vegades ens perden amb tota la gran producció i oferta que hi ha. 

No hem d’oblidar tampoc la tasca d’aquells valents que opten per autopublicar els seus treballs, o la feina encomiable de les editorials del País Valencià, les més grans i les més xicotetes, totes elles en les seves diverses vessants. 

Els llibres formen part del nostre paisatge vivencial. I amb ells moltes vegades aprenem a estimar. Biblioteques de poble on poder trobar el nostre passat,arxius plens d’històries per encetar, llibreries i llibrers que saben què recomanar …. Amics que et fan un prèstec a retornar… Tot és possible amb un llibre publicat. Fins i tot trobar-lo encara que estiga ja descatalogat. 

Els llibres són també un complement que et permet explorar i descobrir la teva realitat amb perspectives diferents, amb universos nous. Fer senderisme amb històries de roders al cap, conduir per la nacional recordant les ventes i hostals d’antany, cuinar aquelles receptes de sempre que mai havies intentat, recordar les coses de poble, el nostre ‘Costumari Valencià’ com diria Bernat.

De romans

I pels que no tenen prou amb la teoria del llibres, aquesta setmana ens hem trobat amb una història de romans de veritat. I és que uns treballs de neteja en l’àrea arqueològica de l’Hort de Morand a Dénia, just al bell mig d’on es trobava la ciutat romana de Dianium, ha permés trobar un bloc de pedra caliça del Montgó que duia escrita una inscripció d’un regidor de Mercats de la ciutat del S.II, Quintus Sulpicius Cratus. A pocs metres també estrobà fa anys en una excavació un bassament de pedestal romà on es feien sacrificis. 

Més lluny ja ficats al Montgó, a la Cova de l’Aigua, també tenim inscripció dels romans. I si pugem a 450 metres, al jaciment ibèric del Pic de l’Àguila, trobarem les restes d’un fortí dels soldats romans. El dirigent militar Sertorio, que es va rebel·lar contra l’imperi Romà, pactà amb les elits locals (íbers) la construcció en una ubicació incòmoda i pedregosa tres muralles defensives de pedra seca des d’on divisava el Golf de València i en dies clars Eivissa. Fou derrotat el 73 a.C. Dénia fou la seva base naval.