Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

mar i muntanya  / OPINIÓN

Destarotats

‘El juny plorarà, però abans tronarà’

9/06/2020 - 

El passat divendres va ser el Dia Mundial del Medi Ambient i aquella jornada el Sol va vibrar i la nit va deixar omnipresent l’arribada d’una lluna plena i gran. No obstant, i tot després d’haver reviscolat, torne enrere com els crans en sentir un rum-rum que ens anuncia altre cop un temps destarotat. I així, l’estat d’ànim ve i va. Ruixats i tronades per començar una setmana de principi gris e inestable. Qui diria que l’estiu està ja a tocar de mans.

Transtornats per l’oratge que enlloc de primavera ens fa reviure breument la tardor. Que ploga plugim (o ‘xirimiri’) i faça bondat. És a dir que no desbarate tot el que hi ha al camp. Si refresca va bé, no guardem encara el jersei. I amb el soroll de l’aigua que cau m’arriba el piular de gafarrons i caderneres i d’algun despitat que cerca l’entrada d’un edifici on posar-se a recer. Humitat i caragols assegurats. L’aigua neteja diuen, tot i el que el tro que acompanya al llamp fa tremolar, almenys els vidres de la finestra que dóna al balcó queden vibrant. Una descàrrega elèctrica encara que vinga dels núvols no la podem obviar.

I ara una miqueta de Biodiversitat, tema escollit enguany per l’ONU de cara a centrar esforços d’acció ambiental. I per ser globals cal treballar allò local, amb estima i identitat, qual àngels custodis d’un paisatge nostre somiat. Hi ha qui diria amb sorna que més que àngels, dimonis, en funció de si realment protegim o socavem la nostra terra i pertant el nostre xicotet tresor.

Biodiversitat és el conjunt d’espècies d’animals i vegetals d’una zona geogràfica determinada. I la Marina Alta, en aquest cas, és especialment rica en tenir al seu abast tres parcs naturals: el del Montgó, el del Penyal d’Ifac, i el de la Marjal. Tots tres font inacabable de vida i bellesa que cal difondre i protegir. No és qualsevol cosa que els amants de la natura hagen arribat a catalogar més de 2.500 espècies entre terra i mar. Des de la valeriana borda o la silene d’Ifac (flora) fins el diminut corriol camanegre o l’àguila pescadora que estan intentant reintroduir els experts (fauna). Espècies més o menys conegudes que poden estar en perill, o no.

Flora i fauna que viuen ben a la vora i als quals la nostra feta o malifeta afecten especialment. Des de la posidònia fins al porc senglar. Accions nostres de cada dia que marquen pautes conscients, inconscients i fins i tot negligents. Des d’una caça controlada i regulada a la contaminació d’aqüífers, rius i mar a causa d’aigües residuals. Des de la implantació de boies ecològiques a la pesca furtiva i el comerç il·lícit de peix i mol·lusc xicotet.

Proporció o desgavell. Una bona intenció versus un mal pensament. Estem davant l’eterna dualitat. Diuen que l’ésser humà és capaç d’allò millor i d’allò pitjor. Ara falta veure com gestionar-ho tot. D’això se’n diu fer equilibrismes. Cercar l’equilibri i així poquet a poquet anar guanyant batalletes pel que fa a la sostenibilitat del nostre món. I perquè no, també pel que fa a la protecció de l’agricultura i del desenvolupament rural. A una cultura de proximitat i a un respecte pel que fa a com es feien les coses abans. El que es diu saviesa popular.

Meditem sobre el nostre comportament moral envers la natura. Fem examen de consciència. I baixem una miqueta el cap. Hui el dia ens deixa un cel gris i ennuvolat.


next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email