GRUPO PLAZA

CARTOGRAFIES DOMESTICADES

El laboratori que recupera la natura a les ciutats... està a Alacant

Drons que des de l’aire disseminen jardins i teixits per a fer créixer ecosistemes sobre edificis. SingularGreen integra arquitectura i natura des del barri de Campoamor.

6/06/2021 - 

ALACANT. L’oficina està a una planta baixa, però no té gens a vore amb la resta de negocis del carrer. Sobre una llarga paret de deu metres, desenes de plantes i arbustos amaguen el sistema d’aire condicionat de la sala, darrere d’un jardí de deu mil·límetres. Bé, en realitat no amaguen cap sistema de refrigeració, sinó que elles en formen part.

El sistema SingulaAir és una de les últimes patents dissenyades i experimentades a la mateixa casa de SingularGreen. Un jardí vertical que combina un sistema de ventilació amb un jardí d’interior. Fins que van llançar SingularAir, l’equip de l’oficina ja havia detectat que els jardins verticals milloraven el confort tèrmic d’oficines i cases d’arreu Espanya. “amb la calefacció encesa, una oficina pot tindre una humitat relativa del 30%. Però els nostres jardins aporten humitat fins a un 50 o 60%”, explica a AlicantePlaza Hugo Riquelme, enginyer forestal i fundador de SingularGreen.

“Millores de mucosa, optimització del confort tèrmic, baixada del consum energètic... Els jardins verticals ademés fixen la pols i eliminen contaminants de l'aire. Ara, a més ho hem potenciat amb l'aire condicionat vegetal, on fem reciclar l'aire a través de jardí i això es multiplica”. El sistema d’aire condicionat reabsorbeix l'aire a través del jardí, que creix al cas de l’oficina sobre un geotèxtil filtrant, un material de construcció que s’utilitza per a aïllar els terrats dels edificis.

“Tots els contaminants, com l’òxid de nitrogen o el diòxid de carboni, passen als conductes de ventilació travessant el substrat i les arrels de la planta. El substrat funciona com un filtre i les arrels fixen aquests elements, que acaben depurant-se a través de la pol·lució vegetal de la planta. És un filtre natural que mai se satura, i ademés quan l'aire passa a través del substrat es refreda i es carrega d'humitat. Per tant, l’aire retorna a l'aparell d'aire condicionat amb un gradient menor de temperatura, millorant l'eficiència tèrmica perquè ha de refredar menys l'aire que arriba”.

Després que en 2008 Riquelme, qui havia fundat la xicoteta empresa AlicanteForestal coneguera l’arquitecte Jordi Serramia, creador d’Urbanarbolismo, els dos decidiren concentrar forces amb el projecte compartit de SingularGreen. Ara, amb un equip de sis persones, diversifiquen la seua activitat dissenyant i construint jardins verticals, terrats verds, piscines naturals, formant a altres professionals del disseny i la construcció i fins i tot inventant noves formes de naturalitzar la ciutat amb projectes europeus.

“A Alacant no es nota tant la falta d’humitat en hivern, però aquests dies de ponent que es baixa a un 40% d'humitat, entres a l'oficina i la humitat s'autoregula a l'80%. La sensació és de benestar total, però a la vista també és una meravella. Un dels primers jardins verticals que vam construir a Madrid era a una oficina que s’havia de traslladar pocs anys després. Un dels seus requisits immobiliaris per a l’espai que buscaven era que poguera tindre un jardí així: una vegada ho proves, ja no vols renunciar”.

“Hi ha un benefici fonamental que és psicològic: un treballador amb vegetació al voltant està més tranquil, més feliç i més productiu segons diversos estudis científics. Al final cuides les plantes i estableixes una relació amb elles que és molt gratificant”.

El CaixaFòrum de Madrid va ser un dels primers edificis de la Península Ibèrica en incorporar un jardí vertical a la seua façana, que es va acabar convertint en una icona mediàtica i turística. “Vam començar a treballar amb jardineria vertical perquè ens agradava a nosaltres, era el que volíem fer per barrejar l'arquitectura i la natura. Al mateix temps, el botànic francés Patrick Blanc va alliberar la seua patent amb la qual es basen la majoria dels sistemes de jardineria vertical de feltre. Era la manera més senzilla d'introduir la naturalesa en l'arquitectura i era el que més es coneixia, i per tant el que més es venia”, explica Riquelme.

“Això ha fet rebaixar la inversió que requeria el sistema, però ademés abans semblava un capritx innecessari perquè la gent no sabia els beneficis que tenia. Ara ha passat a ser una inversió casi obligatòria en segons quins llocs”. Un efecte semblant al que ha passat amb les piscines naturals: “quan penses en una piscina, et remet a l’olor de clor, picor de la pell o no pots obrir els ulls. Segur que coneixem a gent que ha tingut otitis o conjuntivits de la piscina per aquest tipus de clor o perquè afloren alguns bacteris”.

Però al mateix pati de l’oficina experimenten distints tipus de filtres naturals que després han instal·lat a desenes de piscines des de 2008. “El nostre sistema és molt efectiu perquè es pot afegir a qualsevol piscina ja construïda, no requereix d’una grandària específica”, comenta Jordi Serramia. Una aigua igual de neta que amb clor, però en realitat filtrada per un procediment orgànic amb plantes aquàtiques. “Al principi no et pots creure que pugues beure l’aigua de la piscina o obrir els ulls quan busseges. Però a més, l’ecosistema que neteja l’aigua és un nínxol biològic de tots els enemics naturals del mosquit tigre: no només es redueix el consum d’aigua i electricitat, sinó que desapareixen les pitjors picadures”, apunta Riquelme.

Disparar natura amb drons

Però més enllà de la jardineria per a interiors, “ara hi ha directrius de la UE que demanen solucions basades en la natura, on hi ha una demanda impressionant de natura a escala urbana, perquè les ciutats estan molt densificades”. Una necessitat imperiosa que es va convertir en imatge icònica de Vitoria-Gasteiz quan SingularGreen va transformar el seu topònim en una escultura gegant enjardinada per commemorar la Capitalitat Verda Europea el 2011. “Quan es va instal·lar, es va criticar el malbaratament. Anaven a instal·lar-ho només per un any, i la guia Lonely Planet la va posar en portada, tot i que fins i tot nosaltres pensem que Vitòria té coses molt més boniques per posar en portada”.

“Ara dins d’un consorci europeu per a la renaturalització de les ciutats estem fent el mateix a Valladolid, junt amb Liverpool i Berna. “Hem construït solucions basades en la natura en un centre comercial, unes teles vegetals, uns quadres per a places dures ... això la gent no ho veu com una despesa, sinó que ho estan demanant”, explica l’arquitecte Jordi Serramia. Quan les primeres teles van cobrir els carrers del centre històric de la capital castellana, algunes veïnes es van queixar. “Però ara que les llavors ja han crescut, aquest estiu seran un símbol de Valladolid”, afegeix Hugo Riquelme.

També este estiu acabaran l’última fase d’un projecte d’investigació que converteix olis reciclats en poliuretà, una espuma sobre la qual poden créixer plantes i que es pot disparar des de drons. L’objectiu: fer créixer jardins a façanes i terrats sense importar l’altura, sense grues i a una velocitat de vertigen. “Ho fem en aliança amb una empresa de Barcelona, però els prototips els provem a Alacant. El poliuretà és un aïllant tèrmic, per tant no només millorarem la temperatura amb les plantes sinó amb el mateix material que es projectarà des de drons”, explica Riquelme. “Per a nosaltres la natura no és només un material de construcció, sinó que ens aliem amb ella perquè mentres la cuidem, ens dóna unes prestacions que els materials artificials no ens poden donar”, apunta Serramia.

Noticias relacionadas

CARTOGRAFIES DOMESTICADES  

Acabem amb l’etern tòpic: és Alacant una ciutat lletja?

Por  - 

Una ciutat rodejada de terra seca amb construccions de formigó megalòmanes dels anys seixanta per a obrers i turistes, mentres ha deixat caure el seu patrimoni més preuat.... o una joia oberta als nouvinguts que abraça el Mediterrani? Tres arquitectes

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email