Els carnestoltes de La Fura dels Baus amb 'Carmina Burana'

ALICANTE. El gran espectacle de l’any arriba a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (Adda) amb una sincronicitat  junguiana. La Fura dels Baus, comandats per Carlus Padrissa, es posen en les mans musicals de Josep Vicent, perquè en faça d’amfitrió a casa seua en un dels moments àlgids de la ciutat, quan els carrers bullen amb la celebració de la carnalitat i la disbauxa del Carnestoltes, en consonància amb els textos del segle XII que són els fonaments sobre els què s’alça aquesta immensa cerimònia, els Carmina Burana, els poemes que ens parlen del plaer terrenal de viure, del vi, de l’amor i el desig, en paraules del propi Padrissa.

La Fura dels Baus ha agafat les partitures de Carl Orff i amb elles ha construit un espectacle trepidant, destil·lació del seu esperit fundacional, on l’espectador, a través d’impactants escenes, efectes especials, amb una ressenyable  edició de vídeo en directe, flaires primaverals atacant les pituitàries, se sent esquitxat, excitat, alterat, i conmogut pels arranjaments que el director musical Josep Vicent ha fet sobre el treball original d’Orff, per adaptar-lo a aquesta proposta, una proposta que des de fa unes quantes representacions i amb la sonoritat subtil de l’Adda com a colofó, compta amb la seua colossal presència escènica.

L' escenografia és una de les apostes principals de la Fura. Sobre l’escenari es pot trobar un gran cilindre de deu metres de diàmetre que envolta totalment l’orquestra, mentre les imatges d’una sobèrbia edició de vídeo en directe són projectades sobre la seua superfície, il·lustrant l’obra de principi a fi. Una Lluna gengantina, el desgel, dolls d’aigua, un èxtasi floral, una verema en directe, vi, aigua, foc. El Carmina Burana de La Fura és un espectacle sensorial, musical i teatral, vital i enèrgic.

La sensualitat i la tècnica s’uneixen, com sol ser habitual en el recorregut històric d’aquesta companyia que en 1979 van fundar Marcel·lí Antúnez Roca, Carlus Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar i Teresa Puig, intentant ser el paradigma d’espai escènic de creació col·lectiva i que amb el temps, ha abandonat en part la seua tendència a epatar, integrant l’experimentació en un discurs d’experiència col·lectiva que pretén convertir cada representació en un sol organisme: actors, músics, tramoistes, gruïstes, text i públic.

Una celebració carnal i festiva, un carnestoltes pirotècnic, programat con sincronicitat perfecta, els dies 25 i 27 de febrer a l’Adda. Enguany l’explossió abans de la Quaresma arriba molt prompte.