Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 4 de marzo y se habla de Síndic de GreugeS Botànic II arte vacuna covid-19
GRUPO PLAZA

MAR I MUNTANYA  / OPINIÓN

Fredolica 

24/11/2020 - 

‘Alacant de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta’


Fred i sol. Finals de novembre, temps de cullera i perelló. Mandarina, putxero, llenties i arròs melós. I a la llar, la llenya i el foc. Amb carxofes torrades i moniato si t’agrada més dolç. Sóc fredolica i a mínima tinc mans i peus gelats. Només em ve de gust menjar de calent. Quelcom que m’escalfe el cos. Al migdia, putxero de pilota o de polp o arrosset caldós. De nit, crema de verdures amb carabassa sobretot.

Contra la gelor cuina casolana és el que em funciona millor. Receptes de sempre amb ingredients tan nostres com el nap, els fesols, els cigrons o la col, amb carn o sense en funció dels comensals i el moment. I ja ficats, com que diumenge va ser el dia de internacional de la pesca doncs no falta a taula una miqueta de bull de tonyina amb caragols, borreta de melva, cigaletes i paella d’aladroc amb espinacs. Per menjar a la Marina que no siga, tenim un món de sabors i olors que conformen la nostra identitat mediterrània de pobles de costa i d’interior. Mar i Muntanya a la panxa i al cor.

Expressions pròpies com ‘fa un fred que pela’ o  ‘estar gelat com un poll’  es combateixen amb fruites i verdures de temporada que escalfen i alleugen refredats. Quin millor remei que un caldo o brou?

Cul de ciri o perelló

I justament ara, quan arriba el fred és moment de collir el perelló, el darrer fruit de l’any juntament amb el perot -varietat de la pera-. S’agafa de l’arbre quan encara està verd i es madura als magatzems al voltant d’un mes cobert amb tela, fins que adquireix un color acanellat, entre marró i groc, que ens avisa que ja està a punt per menjar. Més dolç i allargat que la poma normalment es pela, ja que la seua pell és rugosa i dura. Tota la vida s’ha utilitzat en postres, compotes i melmelades. El perot, en canvi, les nostres iaies el ficaven a les llenties per donar-li més sabor i dolçor al plat. Tots dos a més són apreciats ja que es conserven durant molt de temps.

El perelló el trobem a les Valls d’Ebo i d’Alcalà, i al poble de Castells de Castells. Varietat autòctona* de la Muntanya d’Alacant que a la Marina anomenem *cul de ciri ’ i que a Tàrbena, Agres, Alfafara, Penàguila i Benifallim on també es cultiva li diuen ‘peros’. Fruit humil i generós, d’interior, que amaga a la vista el seu sabor. De terra alta i de secà, el perelloner és un arbre al que li agrada el fred i que en el paisatge de muntanya conviu amb oliveres i ametlers.

Malgrat totes aquestes bonances la seua producció va minvant tot i els intents que es fan per recuperar-lo. Bona mostra és la Fira anual del Perelló a la Vall d’Ebo, que enguany per la covid s’ha hagut de cancel·lar.  Estaria bé fer proselitisme d’aquesta fruita tan particular que no es cultiva lluny de casa per donar-la a conèixer i impulsar el seu consum als mercats locals. Val a dir però, que el perelló sí es coneix i és apreciat a la zona d’Alacant, Múrcia i Elx.

Novembre acabat, hivern començat


next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email