La Festa del Batre, homenatge als llauradors

El Mercat del Riurau de Jesús Pobre va celebrar el seu quart aniversari diumenge passat amb la IV Festa del Batre on va actuar com artista convidat Pep Gimeno Botifarra, conegut per la seva tasca de dignificació de la música tradicional valenciana. Amb aquesta mena d’acte l’Associació del Mercat del Riurau va retre un homenatge als llauradors de la terreta, al cultiu del blat i a més va contribuir a recuperar una tradició que molts del que vivim a la comarca de la Marina Alta no coneixiem. Aquest retorn als orígens va fer possible una jornada de germanor on per primera vegada el blat que es va batre a l’era era originari del mateix terme de Jesús Pobre. La batuda del blat -separar el gra de la palla del cereal- començà avançada la vesprada amb l’entrada dels carros amb les garbes -feix d’espigues segades i lligades-.

La intenció d’aquesta iniciativa, segons ens conten, és recuperar bancals abandonats o en desús i tornar a plantar blat a la zona (que és fàcil de conrear). D’aquesta manera es podrien preservar llavors autòctones i retrobar un paisatge agrícola com el dels nostres avantpassats, així com afavorir la presència de més animalets al camp (sobretot aus xicotetes). També el cultiu de blat faria possible que es pugés disposar de grans i farines fetes als nostres bancals. És una fòrmula, que en la mesura de les seues possibilitats, pot incentivar l’elaboració de pa i pastes artesanals amb segell local. I que a la vegada posa en vàlua la nostra història com a poble llaurador. 

L’era va estar oberta a tots aquells que van voler interpretar cants del batre, composicions curtes, sense títol ni autor, de profundes arrels llauradores que els treballadors antany cantaven als camps. I que per tant formen part de la nostra memòria col·lectiva i cal recuperar. Entre els ‘cantadors’ hi va estar Gerard Terrafort, guanyador del I Concurs de Cants de Batre de la Festa de la Sega de l’Arròs.

Aquesta recuperació de la memòria que possibilita rescatar de l’oblit antics oficis i treballs lligats a la terra ja s’ha començat a fer en d’altres poblacions, per exemple amb la tasca que desenvolupaven les estisoradores i amb les cançons que aquestes dones valentes cantaven bé al camp o bé més tard al magatzem quan treballaven el raïm, majoritàriament de moscatell. 

Abans la sega del blat

Dies abans de la Festa del Batre va tindre lloc el moment de la sega on llauradors de totes les edats de la Marina van treballar plegats. Feia més de 60 anys que no es segava a Jesús Pobre i l’arribada de la maquinària a aquesta xicoteta població va generar moments emotius sobretot entre els més grans. 

Identitat i territori

Donar a conéixer iniciatives d’aquesta mena contribueix a enfortir l’autoestima dels que som d’ací -la Marina- i també ajudar a crear vincles amb els nouvinguts que així aprenen quina és la nostra cultura i quines les nostres tradicions. Tot plegat ajuda a crear germanor. I també és una eina per transmetre un turisme sostenible, cultural i de qualitat,que es pot compaginar ben bé amb d’altres activitats més lligades al sol i a la platja. És el que té viure a una petita illa (és el que molts pensen) incrustada a la península i mig aïllada de la resta del territori per una insuficient xarxa d’infraestructures de transport. Viure entre mar i muntanya en un món globlal però fidel a les tradicions. És a dir, fomentar l’autenticitat i el segell propi i local.

Dites populars relacionades amb el blat:

‘Bon blat fa bon beure’ 

‘Juny assolellat i ben tronat, anys de molt vi i de molt blat’

‘’Qui no vullga pols que no vaja a l’era’