Ceràmica musulmana de l’època. Representació d’un vaixell.ALICANTE. La relació entre la Mediterrània i la història de Dénia, arriba al seu punt culminant a l’època andalusina, amb alguns fets que en aquest escrit exposarem breument. En primer lloc ens referirem a la fundació de les drassanes califals per part d’ Abderrahman III a l’any 953, on es posa de manifest la importància de Daniya com a lloc estratègic per al feia poc constituït Califat de Còrdova.
En segon lloc tenim l’arribada a Denia de Mujàhid al-Āmirī (ابو الجيش الموفق بالله بن عبد الله العامري—), personatge molt important de la cort d’Almanzor i fundador del Regne de Dāniya (Dénia). Muŷāhid va ser un important general de l`exercit califal. L’Any 1010 aconsegueix amb alguna dificultat el control de la flota califal que estava als ports de Tortosa, Dénia i Almeria i erigir-se com a emir d’un dels nous xicotets regnes que es van fundar a partir de 1010 amb la guerra civil i posterior dissolució del califat de Còrdova.
A Dàniya, trobarà una fortificació califal i unes drassanes, on romanien a resguard la majoria de vaixells de la flota cordovesa, que caurà en poc de temps en les seues mans. En 1015, va partir de Dàniya cap a Yebisah (Eivissa) i Mayürqa (Mallorca) amb més de 120 naus, la conquesta de les illes va ser molt ràpida en pocs mesos va constituir un regne d´unes dimensions considerables.
El 1016, va comandar les seues naus en direcció a Sardenya, la qual, arribarà a conquerir, però a finals de 1016, la seua flota serà derrotada per una unió de pisans, genovesos i germànics, i retorna a Dàniya, on resideix la seua cort, després de ser humiliat. Aquesta derrota marcarà la resta de la vida de l’emir, ja que el seu fill major, Alí, va ser fet presoner i educat en la fe cristiana a la cort de l’emperador Enric II, durant 10 anys, fins que van pagar el seu rescat.
El 1045, després d`una llarga vida, morirà a Dàniya Muŷāhid al-‘Āmirī, un dels prínceps d’aquests regnes taifa més importants del segle XI. La poesia que li dedicà Ibn Derray ens recorda tota la seua epopeia:
“Naus que són com esferes celestes, de les que les seues estrelles són arquers i llancers, armats de punta en blanc. Creues amb elles els abismes de la mar, i les seues ones és fatiguen por el seu pes aclaparador”
Dàniya i el seu territori als mapes de l’època.
Taifa de Dénia entre 1015 i 1076. Dibuix: Carles Juan.
El seu fill i segon rei del Regne de Daniya va ser Alī Ibn Muŷāhid Iqbāl al-Dawla, علي بن مجاهد إقبال الدولة, 1045 -1076. Alí va ser el primogènit de Muŷāhid, fill de mare cristiana, va ser fet presoner a la batalla de Sardenya, i no tornà a veure la seua família fins molts anys després. Finalment el 1035 va poder tornar a veure el seu pare, aquest el va nombrar successor, però com havia sigut educat en el cristianisme va tindre que tornar a educar- se en la fe musulmana.
El 1045, va heretar el regne de Dàniya, el qual va convertir en una xicoteta Florència, on els filòsofs i poetes eren molt cuidats per en la cort. El seu regnat es va basar en el comerç amb els regnes andalusins de la mediterrània, com Egipte, país on arribava el blat de Dàniya i que en agraïment per aquest be tan necessari com era el blat, li va enviar diversos vaixells carregats amb tresors, entre ells la col·lecció de canelobres i peces de bronze oriental que es pot visitar al Museu Arqueologic de Dénia i al MARQ en Alacant.
El 1076, després d’uns disturbis, el rei de la taifa de Saragossa, conquereix Dàniya i posa fi a un Regne que va ser el més important del segle XI a la façana mediterrània. Als segles XII i XIII amb l’arribada dels Almoràvits i els Almohades des del Nord d’Àfrica, la posició estratègica de Daniya i el seu port beneficiarà a la ciutat amb un gran tràfec comercial i de població .
En aquesta època van ser molts els intel·lectuals que va arribar a les nostres costes després d’escoltar l’esplendor del passat de Daniya, un d’ells fou Al-Idrisi, cartògraf i geògraf del segle XII. Aquest geògraf i poeta ens va oferir una de les millors descripcions que tenim de la Daniya musulmana i el seu entorn.
“(...) Dénia es una ciudad situada sobre la orilla del mar, muy populosa y bella. Tiene un gran arrabal y muros muy fuertes, que por la parte de oriente están construidos dentro del mismo mar, con mucho arte y sabiduría (...). Tiene una alcazaba sobremanera inaccesible, que domina una campiña cultivada, plantada principalmente de higueras y viñas.
A esta ciudad acuden muchas embarcaciones y también se construyen allí muchas, porque hay un arsenal para su construcción. Salen de allí navíos para los puertos más remotos de levante, y también salen de allí flotas en tiempo de guerra.
A su parte de meridional hay un monte grande, de forma redonda, desde cuya cima se descubren los montes de Ibiza en alta mar. Este monte se llama Caon (...)”
