X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Mar i Muntanya (153) / OPINIÓN

Raïm, sempre raïm

10/09/2019 - 

Cadascú va a lo seu, que mos ampare Déu’ … Què gran, Camilo. En pau descanses! . No coneixia aquesta cancó en valencià de l’artista d’Alcoi on ret homenatge a la seua ‘terreta’, la seua ciutat. Raïmet de pastor, romer, pebrera i timó. Tot és part de mi’….  Un descobriment al Youtube on fins i tot el més internacional dels nostres músics apel·la als seus orígens en la seua llengua. Sempre recordarem els teus grans èxits (‘Vivir así es morir de amor’) amb somriure socarró fent repàs d’algunes nits de festa i disbauxa. 

Setmana de comiats. A Dénia també ens va deixar el passat 4 de setembre un incondicional, el nostre amic Vicent Balaguer, fill predilecte de la ciutat, que va dedicar tota la seua vida a la defensa de la cultura, la llengua, el territori i les llibertats democràtiques. Actor, escriptor, investigador, articulista… En definitiva, un homenot de valors, de caràcter afable i amic de tots. Bon viatge.

Pansa, vi, xafà de moscatell i raïm de menjar

La vida continua però, i en aquestes dates com cada any ja tenim aquí un munt de festes i fires relacionades amb el raïm. Si a finals d’agost vam celebrar l’Escaldà de Jesús Pobre que transforma el raïm en pansa, dies després fou el torn de la Festa del Moscatell a Teulada. I ja ficats en setembre, aquest passat cap de setmana tinguérem la Fira del Llaurador de Llíber. També amb escaldà, cates de vins, xafà del raïm i tallers d’antics oficis relacionats amb el nostre passat agrícola. Bones fòrmules per no oblidar d’on venim. Encare recorde les quadrilles de dones estisoradores a Benissa que cada estiu aclarien els penjolls de raïm llevant els grans defectusos. L’ofici perviu.

 

De fet El Poble Nou de Benitatxell en la seua Festa del Moscatell homenatjarà el proper cap de setmana aquest treball de dona rural amb una ruta teatralitzada on poder comprovar in situ quina era i és la seua realitat. Feina de temporada, moltes vegades menystinguda o invisible per segons quins ulls, que generació darrere generació ha contribuït a l’economia familiar d’aquests pobles tan lligats -no fa tant- a la terra i a un dels seus principals fruits. El paisatges de la Marina així ho descriuen bé. Bancals de vinyes i arquitectures agrícoles com els riuraus. I de fons, quadrilles de dones cantant per fer més amena la faena. Senta bé que se’ls hi reconegue l’esforç.

Benissa va ser un dels primer pobles que es va preocupar per recuperar i posar en vàlua la tasca realitzada per les seues veïnes. Encara recorde a ma mare i ma tia amb la quadrilla a la cotxera de ‘Ximo el Raimer’ els mesos d’agost i setembre. Els homes havien anat a tallar el raïm al bancal i el depositaven en caixes perquè elles -totes- valentes i faeneres el netejaren i l’envasaren per tal que estigués preparat per posar-lo a taula i menjar. Per vendre el raïm de moscatell de la Marina per tota la Península. Un tresor.

D’altres oficis de tota la vida, també subestimats, però que encara perduren malgrat el pas del temps els podem trobar en tallers i festes tradicionals. Feines en franc retrocés a les que cal donar difusió i vàlua. Famílies terrisseres o artesans del fang que continuen amb l’art de la ceràmica, aquells pocs que encara saben encanyissar, o els que treballen i fan servir la llata, el margalló i l’espart per encordar cadires a mà, graneres, pinzells, cabassets o espardenyes de llaurador. 

Menció apart els pescadors. 

Sense memòria ens acabarem perdent. Les costums oblidades ja no fan lleis. 

 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email