X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 22 de noviembre y se habla de enrique soriano à punt CVMC EMT VALENCIA Quique Dacosta
GRUPO PLAZA

el sector alça la veu en un congrés a castelló

Realitat o ficció?: 30 frases per a activar les arts escèniques des de la perifèria

6/02/2019 - 

CASTELLÓ. Possiblement la paraula "perifèria" s'haurà repetit més d'una cinquantena de voltes durant la primera sessió del Congrés d'Arts Escèniques de Castelló que es va inaugurar ahir de la mà de la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, i del vicepresident de l'Associació d'Empreses d'Arts Escèniques del País Valencià (AVETID), Tomas Ibáñez; ambdues institucions organitzadores juntament amb la Universitat Jaume I. Tant de bo, no és d'estranyar. Al mateix temps que cadascun dels professionals invitats anaven assumint el torn de paraula, quedava clar que quasi totes les arts es troben a la perifèria, d'una manera o altra. Estan els pobles petits a la perifèria de Castelló? Sí que ho estan. Però també aquesta està a la perifèria de València i, mentrestant, la gran capital hi és a la perifèria de Madrid. D'igual manera ocorre entre les diferents disciplines... El teatre de carrer viu a l'ombra del de sala, però si posem per cas la dansa, aquesta hi és encara més soterrada. Doncs bé, enfront d'aquesta situació és lògic que el discurs viatjarà durant tota la sessió entre un missatge esperançador i un més angoixant.

La mateixa regidora de Cultura lamentava com la "mancança" de polítiques adients no pot ajudar a potenciar aquesta perifèria "invisibilitzada", que clar està, també hi té les seues coses bones. "És imprescindible que vos ajunteu tots i ens doneu una marxa enrere. Sigueu reivindicatius, dona igual que estiga'm poc abans d'eleccions. Sou bàsics per a tindre una societat crítica i lliure", manifestava Ruiz. També, Ibáñez -qui és alhora director de la companyia Visitants- assenyalava com Castelló, terra amb una activitat escènica d'impacte estatal, provincial o inclòs internacional, "no té una estructura clara i una visibilitat suficient". Arribava doncs el moment de posar sota la taula plantejament de futurs; debat que continua també avui.

"Som una professió o una ficció com a sector? Tenim unes polítiques adequades? Hi ha polítiques territorials on es conta en les arts escèniques de Castelló?". Ací algunes de les respostes que es dóna el sector:

Creació

Foto: PEPE OLIVARES

-"Des del punt de vista de la creació, la perifèria es veu com un concepte molt positiu, ja que tenim una qualitat de vida -sobretot als pobles- espectacular; tenim més facilitat de conciliar la nostra vida privada i mai hem tingut el prejudici de la mobilitat. Ens hem acostumat a llançar la mirada molt cap a fora. També, s'ha de tenir en compte les facilitats logístiques, és més senzill tindre un local en condicions. Hi ha com una espècie de xarxa de col·laboració en el nostre entorn amb les persones que tenim a prop, perquè és gent amb qui ens relacionem en el nostre dia a dia" (Sonia Alejo, La Medusa)

-"Estem pegant passos enrere en les arts en general perquè permetem la censura. És més, ens instal·lem l'autocensura, tant els creadors com els gestors i programadors. Busquem el correcte i agradar. Així estem despullant l’art de la seua funció transformadora. Entre tots estem portant-lo a l'innecessari" (Leandre Escamilla, Xarxa Teatre)

-"Xilxes és un desert cultural que va des de Nules fins al port de Sagunt. La nostra tasca de crear està per tant ací. Els creatius oblidem que hi ha un sector que és el públic. La gent no ve a la meua sala de 30 butaques, però van als bous, quan realment no els interessa. Per això s'ha de sembrar una llavoreta i crear escoles perquè el dia de demà es vaja al teatre. S'ha de superar eixe pensament mediocre basat en el fet que la cultura va associada a festa i a l'esport" (Amanda Aguilella, La Inestable Companía de Títeres)

-"Fa set anys es va obrir una aula de dansa en l'UJI. Fa sols set anys que existeix la dansa contemporània a Castelló, perquè abans no hi havia una estructura de formació. Tot i això, a les escoles municipals encara no se sap que es pot aprendre dansa, perquè a la programació tampoc se sap encara que hi ha dansa" (Pepa Cases, actriu i ballarina)

-"Una de les contres més importants són les futures generacions. Observe i no veig jóvens en aquest mateix congrés, però tampoc en altres xarrades o cites amb professionals" (Pepa Cases, actriu i ballarina)

-"En el meu cas em dedique al teatre perquè sóc d'Almassora. Sí, perquè quan era adolescent l’ajuntament va tindre la iniciativa de crear una escola de teatre, si no forà per això no m’haguera dedicat mai a aquesta professió. Ens condiciona molt la sensibilitat que hi ha cap a la cultura allà on naixem. Com ha d'aplegar l’impuls si no estem en contacte amb alguna cosa que ens espente cap aquí?" (Sonia Alejo, La Medusa)

-"Passem molt de temps creant espais per a tenir futurs creadors, però poc per a crear" (Pau Ayet, Fit Carrer)

-"Hi ha una mancança d’espais de creació. Seguim assajant a les cases, perquè no hi ha residencies a Castelló i aquesta és una ferramenta molt útil per als creadors, per a compartir el procés creatiu amb els altres professionals i per a dur a gent de fora. No m’ho invente, existeix i crec que podem reclamar-ho." (Laia Porcar, La Ravalera)

-"Les residències no són espais on es deixa assajar a la companyia quatre dies abans de l'estrena. Com tampoc és fer temporada a un teatre quan sols actues quatre dies. És una qüestió molt lligada a l'administració, que si estàs treballant dos mesos o un any i no generes economies per a la teua companyia, necessites tranquil·litat i poder menjar cada dia" (Toni Pastor, productor i distribuïdor teatral) 

-"La cultura és evident que no és una prioritat política, per això hem de crear nosaltres les nostres sinergies. Ningú vindrà a oferir-nos-ho, hem de tindre nosaltres eixa voluntat. I així potser tinga'm suports puntuals." (Sonia Alejo, La Medusa)

Producció

-"El capitalisme és terriblement centralitzador, tendeix a centrar la riquesa en els centres de producció. El que podem fer per contrarestar-ho és seguir polítiques socials" (Roberto García, Institut Valencià de Cultura)

-"Des de l'Institut Valencià de Cultura tractem que la producció tinga un radi d'acció autonòmic. Per tant, la territorialització és un element important" (Roberto García, Institut Valencià de Cultura)

-"Hem de seguir la filosofia de "yo me lo guiso, yo me lo como", perquè tot el nostre treball depenem dels recursos econòmics que té la companyia, i del temps i les habilitats que tenen els seus membres" (Marc Escrig, Teatre de Caixó)

-"La producció està molt condicionada per la distribució. Si el nostre nombre d'actuacions és reduït ens hem d'apanyar en el pressupost que tenim. Mai hem rebut ajudes de l'IVC perquè moltes voltes no hem tingut ni temps per a omplir els papers que s'han de reunir per a presentar-se. Has d'acabar prioritzant i la teua salut mental està més relacionada en crear i contar que en tasques de producció i distribució" (Marc Escrig, Teatre de Caixó)

-"Tots gaudim d’una meravellosa precarietat en matisos. He de primer intentar salvar-me el cul i després ja fer un treball per a generar l’escola" (Marc Escrig, Teatre de Caixó)

-"Els polítics inverteixen en cultural però alhora no els interessa generar una ciutadania més crítica i difícil de controlar. Per això hi ha retinència a fer-ho. La cultura es perillosa, degut que va contra un sistema imperant" (Marc Escrig, Teatre de Caixó)

-"Som companyies o productores? La feina de producció agafa molta importància, mentre que hi ha poca formació. No hi ha cap decàleg del bon productor, treballem per l'experiència personal. Assaig i error" (Sergi Heredia, La Fam, cia de teatre)

-"No ens arriben a especialitzar en res perquè l'economia ens obliga a fer feina de disseny de vestuari, d'escenografia... Ens pluriempleem" (Sergi Heredia, La Fam, cia de teatre)

-"Hi ha massa proteccionisme al carrer. Permisos que ens dificulten el treball i la producció. (Sergi Heredia, La Fam, cia de teatre)

-"Qualsevol companyia de València té dret a una beca de l'Ajuntament. En Castelló sols tenim accés a la convocatòria de producció de l'IVC. No hi ha una organitzacio sectorial q ens pot fer forts" (Tomas Ibáñez, Visitants)

-"Crear va lligat a produir. Jo com a productor sé que el director espera que pose en peu la seua creació i per a això no accepte que no em deixen opinar del text, l'escenografia, càsting o música. Si volem ser professionals, si volem viure del nostre treball, aquest ens obliga -ens agrade o no- a constituir-nos en empreses o en alguna forma d'associació" (Toni Pastor, productor i distribuïdor teatral) 

-"Als artistes ens ensenyen a ser artistes, però en quins estalvis crees? I la producció qui te l’ha contada? S’hi ha de lluitar per tindre una credibilitat com artista. Les institucions no donaran un aval per a tu, si tu no has apostat" (Pepa cases, actriu i ballarina)

Distribucció

Foto: ESTRELLA JOVER

-"La distribució és la part més desagraïda d'una companyia; si vens molt és perquè l'espectacle era bo, mentre que si no ho vens és deu al fet que eres mal distribuïdor. Tant de bo, som clau per a la durabilitat d'una companyia i d'un espectacle, aquest últim un dels majors problemes d'avui en dia" (Flor Vaugeois, Xarxa Teatre)

-"Els distribuïdors ens encontrem en què és més fàcil treure espectacles de fora que importar els nostres a la resta d'autonomies" (Ana Ibáñez, Ibáñez & Paya Producciones)

-"És cert que hi ha molta demanda de festivals, fires, mercats... però els distribuïdors ens hem d'encarregar de conéixer molt el mercat perquè és complicat veure on pot encaixar determinada companyia" (Flor Vaugeois, Xarxa Teatre)

-"Com que estem a la perifèria pareix que és més important que vegen que estem al dia, perquè així confien en què nosaltres puga'm vendre els seus espectacles (Ana Ibáñez, Ibáñez & Paya Producciones)

-"Tot el món vol estrenes, però una obra s'estrena una volta i va millorant cada vegada que es representa. No conec cap espectacle que la seua millor exhibició fora la del seu primer dia. No obstant això, els programadors ens pregunten constantment quan anem a vendre'ls una producció, si això que els estem oferint és una estrena. I no, no ho serà, però no ho ha vist tothom. Pots anar a molts festivals que encara així hi haurà molts espectadors que no l'hauran vist. Ocorre el mateix amb el cine quan aquest recala a la televisió per captar nova audiència. A més, per a nosaltres és molt difícil oferir estrenes cada setmana o inclòs cada any" (Flor Vaugeois, Xarxa Teatre)

-"El nostre major problema són doncs els programadors. El públic sí que està preparat per a tot, però es programa per a qui és programa" (Flor Vaugeois, Xarxa Teatre)

-"I es parla molt de companyies emergents, però no hem d'oblidar a les companyies amb trajectòria. Totes segueixen tenint coses a dir. Hem de treballar junts perquè tot el món té el seu lloc" (Flor Vaugeois, Xarxa Teatre)

-"Un distribuïdor ha de ser una persona que ame el teatre, que veja un espectacle i sàpia on col·locar-lo i que no li sàpia greu si no el ven perquè eixe no siga l’espai adequat per a ell. A més, ha de ser capaç de passar el contacte d’una altra companyia que sí que puga encaixar" (Toni Pastor, productor i distribuïdor teatral)



Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email