Sant Josep: l’antic convent que amaga el 'disc dur' d’Elx

“Una gota de llet a la volta celeste / cau, es diu antigament, del firmament”. La falta de lactància materna sempre ha preocupat però al final del segle XIX alguns metges decidiren prendre la iniciativa. Segons conta Ignacio de Arana, este poema del francés Alfred de Musset va servir per a batejar una iniciativa del metge León Dufour, qui va fundar en 1894 a Normandia la primera Casa de la Gota de Llet. 

La iniciativa es va estendre ràpidament per tota Europa i dècades més tard arribaria a Elx. Era una estreta casa annexa al convent de Sant Josep i durant anys –especialment després de la Guerra Civil- a la Gota de la Llet “les voluntàries donaven a mamar a xiquets orfes”, expliquen Laura Samper i Luis Navarro, tècnics de la Biblioteca Central d’Elx que ens acompanyen fins a les entranyes de l’antic Convent de Sant Josep.

La Gota de la Llet va ser enderrocada i ara al seu lloc una plaça deixa vore l’abast de l’actual complex cultural. Tres façanes, tres tonalitats i tres tipus d’aparell –la forma de col·locar la pedra- delaten l’evolució històrica del Convent. A la plaça ara hi ha quatre portes que amaguen usos diferents. La primera porta del complex –amb la façana més nova- és la Capella de l’Ordre Tercera, actualment una sala d’exposicions on s’acollia “una secció dels franciscans mig laica, més semblant a un voluntariat actual que a una qüestió religiosa”. L’any 2012 el govern de la ciutat va renunciar al fons documental de Miguel Hernández, però el 2016 es va obrir un centre d’estudis sobre el poeta a l’esquena de la Capella.  

Per la segona porta s’entra a un dels espectacles més amagats de la ciutat. L’església de Sant Josep està fora de les guies turístiques però entre l’altar i les sis capelles floreixen pintures al fresc, llenços, retaules, escaioles i ceràmiques. Un tresor barroc al que no li falta detall... miraculosament. Després de les desamortitzacions del XIX, tot el convent es va convertir en propietat municipal però l’Ajuntament va mantindre l’Església com a espai de culte.

“A la Guerra Civil es cremaren totes les esglésies d’Elx excepte esta perquè pertanyia al poble”, explica Navarro. La tercera porta de l’edifici, més xicoteta, també està vinculada al culte. Una xicoteta capella amb un crucifix es veu des de la finestreta de la porta. “Jo no sé què passa però tot el món entra a vore el Crist de Zalamea, als matins en estiu el personal és constant”. 

Si travessem la quarta porta, un claustre renaixentista reparteix la desena de corredors, escales i portes que conformen el rovell de l’ou de la cultura il·licitana: la Biblioteca Central Pere Ibarra i l’arxiu històric que recull segles d’història en milers de metres lineals. “Des d’ací coordinem, revisem, arxivem i fitxem tot el que després es distribueix per les biblioteques de tota la ciutat”, assevera Laura Samper. La Pere Ibarra ha reutilitzat de dalt a baix tots els racons del convent, amb recitals i presentacions al claustre alt o el Festival de Guitarra al pati del claustre: “És un lloc molt íntim i es genera una atmosfera especial a la nit”.

La xarxa de biblioteques està repartida per tota Elx, amb quatre biblioteques als barris i tres a les pedanies. Però els casi 230.000 habitants de la ciutat sempre tenen una biblioteca prop. “El Bibliobús és fonamental perquè permet donar un servei allà on encara no hi ha biblioteques. El Camp d’Elx és molt gran i nosaltres li apropem la lectura”. 

De dilluns a divendres, el bus realitza una o dos parades al dia a distints barris i pedànies de la ciutat, on repeteix cada quinze dies. Al bus no caben tants volums com a una biblioteca, però això té fàcil solució: “L’usuari pot demanar per WhatsApp el llibre que vulga, nosaltres des d’ací demanem el préstec a la biblioteca que el tinga i quan el bus para prop de sa casa, l’arreplega”. “Hi ha pedanies on no és viable construir una biblioteca per la densitat de població, però el Bibliobús és un èxit”, certifica Samper.

La història del Convent de Sant Josep ve de lluny. El 1561 una xicoteta ermita als peus del Vinalopó va donar pas al primer edifici franciscà i el 1678 s’alçava l’actual recinte. L’església i el Claustre són els principals testimonis de l’època, com testimonien els frescos pintats a les parets del claustre. Entre els arcs, encara es pot llegir en castellà la història de Sant Pasqual Bailón, monjo franciscà venerat a Orito, Vinalopó amunt. 

El Convent estava allunyat de la ciutat i els ponts es van anar construint a poc a poc. “L’aïllament va fer que al segle XVIII acollira els malalts d’epidèmies de la Vila Murada”, el recinte fortificat d’Elx”, explica Navarro. Esta distància entre el centre de la ciutat i Sant Josep va provocar que “després de la Guerra Civil els religiosos es traslladaren al centre i el convent es va convertir en un hospital”. 

Als 80, l’Ajuntament d’Elx va tornar a reciclar els murs del convent. Ara el depòsit de la biblioteca guarda més de 23.000 exemplars “ordenats correlativament per facilitar les incorporacions i l’inventari”. Repartit en quatre plantes i allargat en milers de metres de prestatgeries, el depòsit és la memòria RAM de la biblioteca. Siga quina siga la temàtica i el format, la biblioteca també recopila la memòria local: més de 5.000 llibres, partitures, discos i làmines constitueixen la producció local de les últimes dècades. Tot el material d’autoria il·licitana, imprés, editat o relacionat amb la ciutat es conserva a la secció local. 

Seguint el laberint d’habitacions de l’antic convent s’arriba a “la secció de raros”. Enormes toms amb centenars de pàgines, tipografies casi èlfiques, fulles desgastades pel pas del temps d’una col·lecció que sembla guardar llibres d’encanteris. “Intentem restaurar varies peces anualment, però ara té prioritat la premsa local escrita perquè la qualitat del paper és pitjor”, explica Luis Navarro. A banda dels depòsits de la Biblioteca Central, l’Arxiu Històric d’Elx guarda joies com “un consueta –el manual de la Festa d’Elx- del 1709, una espècie de carta pobla amb censos de segles passats, tota la premsa des del XIX o tot el llegat de la biblioteca dels franciscans”, enumera Laura Samper.

Des d’ací també s’impulsen iniciatives que animen a la lectura. “Tots els anys per Sant Jordi fem el bookcrossing: la biblioteca allibera llibres per tota la ciutat, a llocs concorreguts com places o les estacions del tren. Si el nou propietari l’abandona a altre lloc, pot registrar la ubicació a una plataforma digital. Així anem seguint-li la pista als llibres, alguns ja han pegat la volta al món”, conta Samper. “És una forma d’arribar a l’usuari que no sol vindre a la biblioteca”. L’espiritualitat de l’antic convent i el benestar de l’hospital tenen molt a vore en la irradiació literària que viu hui Sant Josep: alguns llibres també curen l’ànima.