Fotos: ESTRELLA JOVERALACANT. Porta Pau Sanz i Vila dos anys seguits treballant amb les Fogueres d'Alacant. Si l'any passat va dissenyar la de la comissió Pla del Bon Repós - La Goteta, enguany ha creat les samarretes oficials del 90 aniversari. No para i no només per eixe encàrrec o que haja dedicat una samarreta a Benidorm, estrena nova exposició individual a Madrid.
Bromeja quan li pregunten si s'està fent un artista foguerer, "no crec, això és un altre terreny que m’agrada molt però no és el meu així que no faré intrusisme". El 2017 va transportar una de les seus obsessions al foc, l'extinció dels dinosaures. Després d'això, li van arribar més ofertes tant d'Alacant com de València per a les Falles i per seguir aportant el seu estil basat en el rosa, groc i blau "però no hi ha res en ferm".
L'experiència de bolcar els seus dibuixos en el gran format del cartó i el suro li va agradar molt, recorda. Tant perquè va passat un bon temps amb l'artista foguerer Paco Granja qui es va encarregar de plasmar-ho com perquè els dies de festa van ser molt bons. "La cremà va ser molt emocionant", reconeix. Com passa a les Fogueres, el saber que tot té un termini "i que no passaria tots els anys" subratllava les ganes d'aprofitar el moment.
Enguany són les nou dècades de festa les que han aconseguit que torne a implicar-se. Amb la Federació i Amstel van estar mirant de quina manera podien celebrar-ho. "Contactaren amb mi a través de Publips i vam començar a mirar varies idees —recorda—, vam parlar de tote bags i varis suports". Finalment apostaren per fer samarretes, amb tres dibuixos diferents. Un objectiu per al que va fer una quinzena de propostes, jugant amb la idea dels masclets, els focs artificials i un somriure.
Crear la marca d'una altra ciutat no li ha suposat cap problema. A la seua localitat natal, Dénia, ell ha viscut "tant les Falles com les Fogueres —perquè allí es celebren les dos— i m’agraden molt l'ambient de les fogueres a la platja amb tota la festa i la gent que ve de fora". "Per això em va resultar fàcil, en agradar-me tant tinc la sensació de formar part de la festa i es representar una cosa de la que tinc sentiment", afegeix. "Altra cosa seria que em cridaren d’una altra ciutat que no conega però en aquest cas ha sigut molt fàcil".
L'altra ciutat de la que acaba de crear icona és Benidorm. Un altre lloc que coneix molt bé. Ara que també passa moltes temporades a Madrid per qüestions de treball li toca recordar que la ciutat de la costa és molt més del que la gent pensa. "A Madrid tot el món coneix Benidorm i Dénia, en estiu són un barri més. Però la coneixen per eixa part un poc kitsch: tenen esta part com si parlaren de Las Vegas. Els que hem viscut allí tenim una altra imatge".
La seua mirada reconeix la imatge del poble que es va transformar en una ciutat per al turisme. I va més enllà, "passege per Benidorm i veig història real, pense en Raphael cantant en el festival de la cançó i pense en tot el que ha viscut la ciutat i la gent que s'ha concentrat allí des de moltes parts d'Espanya". I tot això li agrada tant en estiu amb la frenètica activitat que hi ha, com a l'hivern "que està buit i és tan diferent".
Parlant tant de samarretes, assegura que si pel cap li ha passat la idea de fer moda ell directament ho ha acabat rebutjant. "Si intentes fer tantes coses al final no poses el cap bé del tot", sentència. Per treure-li eixos problemes té una marca que li ho gestiona, Tantanfan. "Ells seleccionen artistes amb què volen treballar i es bolquen per complet", agraeïx. De fet, "preferisc dedicar-me a fer el meu, que és dibuixar, i si hi ha gent que sap portar-ho a un altre suport, m’agrada perquè sols fer-ho jo tot em pareix egoïsta".
Eixa voluntat de treball d'equip quan planteja el disseny comercial, ja siga per a fer samarretes o llibretes, la deixa de costat quan toca fer la creativitat més pura d'una mostra. "No hi res més solitari que una exposició", sosté. Ell ho sap bé perquè ha estat estos dies tancant la que inaugura aquest dissabte a Madrid. La galeria Mad is Mad acull Epojé, una paraula grega que expressa el parèntesi al pensament que permet acceptar-les coses sense prejudicis, "d'una manera oberta".
Amb els projectes acumulant-se, la sensació d'estar en el seu moment la porta amb tranquil·litat. "Intente vore-ho amb perspectiva i pense que és un treballador que està treballant molt i que va en ascens, no em dóna vertigen ni tinc la sensació d’anar molt bé. Ho veig natural el poder estar treballant i fent". Així que dibuixant sense parar recull ara treball per ensenyar creacions que van des del seu estil més naïf al figuratiu en formats menuts i també grans, un que no sol treballar, fins i tot amb una "xicoteta instal·lació".
Si Epojé ens porta a pensar en eixe acceptar les coses amb una ment oberta, ¿ho podem portar a la seua obra? "Tota exposició és una lluita de poder aconseguir algo, més clarament o més ocult, no es sol penjar quadres a la paret i anar-te'n a casa, perquè això seria absurd, així que algo hi ha", respon. En el cas d'ara vol ensenyar-nos que "en un mateix estil es poden fer moltes coses". Ell, que s'ha marcat el treball amb el blau, rosa i groc recalca que "es poden fer moltes formes d’art i de comunicar el missatge, sempre amb tres colors, sempre tirant en un estil que va al pop però es poden parlar molts idiomes".
