'A la platja': un viatge infantil d’anada i tornada

VALÈNCIA. Quan anem a la platja podem fer coses tan divertides, com ara mirar sota l’aigua amb les ulleres submarines, excavar un túnel per a deixar que hi entre el mar i espiar els banyistes que amaguen la panxa, entre altres coses. Malauradament, també podem fer-ne d’altres que no ho són tant, com vigilar de no destorbar els veïns del para-sol del costat, no banyar-se, perquè hi ha meduses, i trobar-se amb la mateixa senyora pesada de l’any passat. Més enllà d’un àlbum il·lustrat sobre les tòpiques vacances d’estiu, i amb unes guardes il·lustrades amb tota aquesta col·lecció d’accions i suggeriments esmentats, A la platja (Patio Editorial, 2018) de Susanna Mattiangeli i Vessela Nikolova, és un deliciós viatge infantil d'anada i tornada; un descobriment d'un espai sense límits viscut a través de l'experiència d’una xiqueta els pares de la qual li adverteixen que no ha d’allunyar-se d’on estan. Tanmateix, mentre busca petxines per a guarnir el seu castell de sorra, es distrau i, inevitablement, es perd. 

Susanna Mattiangeli assegura que Gianni Rodari i Italo Calvino han estat alguns dels autors que més han influenciat en la seua escriptura i, certament, ho són. Amb una capacitat deliciosa per a fer de les vivències més senzilles i quotidianes tota una aventura màgica, aquesta escriptora de Roma té ben apresa la lliçó, tot i que també en confessa l’absoluta debilitat pels més menuts, amb els qui ha treballat coordinant tallers de teatre, dibuix i tècniques narratives, per exemple. Mattiangeli és, doncs, una excel·lent observadora, silenciosa i discreta, del comportament infantil, de l’actitud, dels gestos, dels moviments, que examina amb atenció com a font d’inspiració per als seus relats. Només així és possible una història com A la platja, en què la simbiosi del lector amb la protagonista és, des del principi, immediata, bé per l’evocació d’un record d’infantesa, bé per una identificació generacional directa. 

Aquesta capacitat a l’hora d’expressar d’una manera tan natural els sentiments de la infància en primera persona, de construir una crònica poètica de la familiaritat del dia a dia, narrada amb fets i emocions reals, de vegades divertides, d’altres més cavil·loses, però sempre capaç de captar perfectament la complexitat del pensament dels infants, li ha valgut  per a guanyar el Premi Andersen italià del 2018. Amb tot, cal reconéixer que és amb el suport de la il·lustració  quan tota aquesta entesa tan genuïna és vertaderament possible, ja que la imatge reconstrueix el text tot conservant alhora el caràcter ingenu i infantil d’aquesta narració. Les dues històries, la textual i la visual, consegüentment, es tramen, flueixen i convergeixen en la insistència comuna i permanent de fer d’un para-sol roig el punt d’ancoratge al qual s’aferra la protagonista i el lector, qui també es mou desorientat i confús d’imatge en imatge. 

Sorprén descobrir, però, que Vessela Nikolova és una artista búlgara que viu a Milà, on va arribar per a especialitzar-se en disseny de moda, una disciplina en la qual també hi treballa tot i les freqüents incursions en l’àlbum il·lustrat. Malgrat l’aparent distància formal entre tots dos arts, les aquarel·les i els llapis de colors de Nikolova s’acoblen bé al llenguatge de l’àlbum i mostren un domini excel·lent del dibuix i de la seqüenciació visual, amb una combinació d’escenes àmplies i densament poblades de personatges estivals que es disposen juntament amb d’altres més properes i individualitzades per acabar, finalment, amb un pla general que descobreix completament tota la platja fragmentada en escenes que durant el relat s’ha anat mostrant. Especialment suggeridores són les galeries de figures i motius concrets que intercala entre la resta d’imatges, com ara la de peus, panxes i culs diferents que la protagonista observa en el seu periple. 

Des del punt de vista de les il·lustracions, hi destaca també l’excel·lent domini cromàtic, la presència de colors suaus que reflecteixen els ocres de la sorra, la calidesa del blau de l’aigua, la brillantor dels para-sols i els banyadors i la transmissió d’aquesta llum tan característica de l’estiu. Aquesta és, en definitiva, una història intrigant al voltant d’un dia de platja que la lectura transmet amb intensitat, una investigació a través de la mirada de la protagonista i el seu desplaçament desorientat que presenta una atenció delicada pel text (gràcies a la traducció d’Esther Lluís), per la tipografia i la qualitat del paper i per l’edició en general. Una aventura tendra i encantadora que fa gust de mar per a llegir i mirar aquests dies de calor sufocant.