GRUPO PLAZA

De categoria 

Acaba l'estiu dels dotors

14/09/2021 - 

VALÈNCIA. Este estiu ha sigut diferent dels anteriors, òbviament. Jo no sé vosaltres, però personalment he descobert molts llocs meravellosos de la geografia espanyola sense eixir de casa, gràcies principalment a les stories d'Instagram. Sí, les stories són la finestreta actual a la vida dels altres, coneguts o desconeguts, que podem gaudir des del mòbil. I bé, la tasca que abans realitzava Facebook de saciar la nostra curiositat per la vida aliena, i que també continuen cultivant els programes i revistes del cor, ara la realitza Instagram, TikTok o, fins i tot, Twitter. Són les xarxes socials les que ens donen a menjar enveja. Perquè sí, hem de reconéixer que, com a poble, som dotors, xafarders, finestrers, furons o tafaners. Hi ha tantes expressions per a dir el que en castellà es coneix normalment com cotilla, que ningú no s'estranya del nostre amor per la vida aliena.

De fet, a la Vall d'Uixó i Alfondeguilla diuen bodí o bodina a qui s'interessa molt pel que passa al seu voltant. No molt lluny, a Onda o les Useres li diuen sorier o soriera, i sense deixar Castelló, Enric Nomdedéu, aportava el terme faixa. Al costadet, a Vila-real, ens diu la historiadora Paula Menero que el seu sinònim és escorquellador o escorquelladora o, fins i tot, escorquellanta. I ja que parlem de Castelló, l'interior de la província ha sigut una destinació quasi més freqüentada que la costa pels valencians. Els problemes d'arena a llocs com Nules o Benicàssim no queden bé a Instagram; en canvi, els paisatges de pobles de muntanya com Xodos, Morella, Culla, Vistabella, Villahermosa del Río o Forcall han protagonitzat moltes de les vacances dels nostres veïns. També Traiguera, on gasten el terme batxiller o batxillera per a la "persona que parla molt i fora de lloc". Sí, el turisme d'interior, que no rural (ja que no vas a collir olives, vas a passejar i menjar bé), ha sigut un dels grans beneficiats este estiu de les restriccions als viatges internacionals.

Il·lustració de la xafardera per Raúl Salazar, part del llibre El Bestiari Valencià

Si baixem a la província de València, el pilotari José Cabanes, Genovés ii, ens suggerix el terme baciner, que també es gasta a Xàtiva i a molts altres pobles, i el diccionari el definix com una "persona que té per costum ficar-se on no la criden". Escodrinyador també és una opció molt estesa per tot el territori, i per la Ribera, apunta el periodista Salva Campos, també es diu gaseta a la "persona que coneix moltes notícies i les difon". Que si ho penses bé, la gaseta és una publicació periòdica, i té tot el sentit que persones que van contant les notícies, com el personatge de Josep Manel Casany en El Malfet d'Inishmaan, arrepleguen eixe nom. Per la Safor també hi ha pobles, com la Font d'en Carrós, on pots sentir dir guaraner o guaranera amb el mateix significat de massa curiós. Un poc més a l'interior, per Enguera, diuen novichero o calduchero, i sense deixar la València de secà, a Antella em diuen que gasten chismera. Precisament, els pobles d'interior on hi havia aigua, font o riu este estiu han hagut de plantejar restriccions d'accés a certs paratges, ja que banyar-se a Montanejos o al Pou Clar d'Ontinyent ha sigut un pla molt demandat quan la calor ha fet aparició.

A Sagunt i rodalia utilitzen rondaller, i segur que molts heu rondat el meravellós cartell de Sagunt a Escena. Vore trossos de concerts ha sigut possible gràcies a les xarxes socials, de fet hi ha hagut concerts que quasi els podies seguir sencers pels directes d'Instagram. Així, alguns grups com La Fúmiga o Zoo han sigut dels més compartits durant l'estiu, però també té relació amb el tipus de gent que seguixes a les xarxes socials. De fet, parlava esta setmana amb un cosí meu resident a Alacant sobre una llista dels "5 influencers valencians de l'estiu", i només coneixia el primer de tots, Eugeni Alemany. No havia sentit mai parlar de Miss Taggles, ni de Cabrafotuda, ni de Nerea Sanfe, ni de Mireia Matoses, els altres quatre integrants d'eixa llista dels "influencers valencians de l'estiu 2021". La qual cosa és absolutament normal, ja que hui en dia hi ha tantes realitats paral·leles com persones, pobles i circumstàncies. I el que per a alguns pot semblar un viatge de luxe, per a altres és un viatge d'anar per casa.

En este sentit, dos han sigut els llocs de peregrinació, basant-me en els historietes socials que consumim la meua contornada: Menorca i Astúries. Com que Formentera està impossible, i Mallorca ja se la coneix tot el món, enguany Menorca ha sigut la guanyadora de les destinacions de platja. No hi havia tant d'estranger i per tant els preus eren més raonables, diuen, per al turista nacional. I pel que fa a la muntanya, Astúries, i bé, també un poc el Pirineu Aragonés, han sigut els guanyadors. Ja tinc tres amics que m'han preguntat si volia una caixeta de sidra, que com a proposició està molt bé, però em fa la sensació que la sidra, quan abandones Astúries, perd la gràcia. I no ens oblidem de les destinacions de platja més "d'anar per casa", perquè qui més qui menys ha passat uns dies per la Marina Alta o la Marina Baixa.

Altea

De fet, a Altea diuen trapasser o trapassera, que ve a ser un enredador, i més al sud, a Agost diuen farol i farolejar, un terme que també es pot sentir a pobles de l'horta com Picassent. Més baix encara, al Baix Segura i a Elx, a més de ser dotors, al metomentodo li diuen mojete, que sembla un plat de menjar, però és algú molt curiós que tot ho vol saber. Un poc com el misteri de la Marina Alta, tot el món vol saber el secret i per això és difícil trobar algú que no haja passat este estiu, encara que siga un dia, per Dénia o Xàbia, que són com els nostres Hamptons: els llocs de peregrinació dels urbanites. Enguany era més complicat que altres anys trobar taula lliure i fins i tot algunes cales tenien restriccions d'aforament, tot i això, han continuat sent localitats de peregrinació turística massiva dels valencians i forasters.

Mirant l'estiu dels altres, dels que han viatjat molt i dels que han viatjat poc, l’estiu ens ha passat en un bufit de ponent socarrat. L'època de l'any on més apareix la "uelaque portem dins i que tot ho vol saber. I que ara la calor comença a remetre, i les instantànies de platges, peus, postes de sol i somriures a contrallum comencen a desaparéixer de les nostres pantalles, arriben uns altres dos personatges molt pareguts al xafarder: el llepó, que adula en el treball per a guanyar-se els caps, i el romancer, que sempre ha passat millor l'estiu que els altres i sempre té mil històries a contar... per a no fer la faena ben feta. Bona tornada a la rutina a tots, fins i tot, als que encara estan teletreballant en algun lloc idíl·lic per a continuar fent goleta a la resta. 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email