Adéu 'Marina Taúd'

Primer va ser Alzira. Després Torrevieja. I hui, Dénia. Esta setmana veurem la fi d’un experiment sanitari que des de 2009 va privatitzar la gestió de la sanitat de la Marina Alta, un model sanitari de capitalisme d’amiguetes que basava la gestió de la nostra sanitat en criteris econòmics i no sanitaris, una perversió de model que ha suposat que hi haja valencians i valencianes de primera i de segona al llarg de molts anys. Una ruleta russa segons l’àrea sanitària on habiten.

L’eixida de l’empresa Ribera Salud de la gestió sanitària de la Marina Alta és un èxit de tota una comarca i de moltes persones que treballaren perquè açò ocorreguera des dels sindicats, plataformes, passant pels i les periodistes que contaren totes les polèmiques al voltant d’este model de gestió, i càrrecs de diferents tipus durant molts anys.

El Partit Popular no ha pogut ni callar als seus alcaldes, que al final de la darrera legislatura es sumaren al que era un clamor popular a tota la comarca en què les diferents empreses han anat guanyant més de 1.600 milions d’euros des de 2009 i ara ens deixen un hospital que s’hi inunda cada vegada que plou fort, cosa no poc freqüent en esta terra morisca.

El Consell del PP i Vox s’ha vist hui obligat al que segurament no s’imaginaren mai: a certificar la mort d’un model ideològic, un model exactament impulsat pel conseller actual de sanitat que fou un dels ideòlegs. Un model basta en un experiment econòmic que van instal·lar els populars i que sempre ha amagat interessos personals de l’entorn del partit que dirigeix Carlos Mazón.

No és precís dir que va ser el govern del Botànic el qui li va marcar el camí quan va comunicar a l’empresa la no renovació del contracte ara fa un any. El Botànic va ser escrupolós en el compliment del contracte i en establir els mecanismes de tornada a la gestió pública, tot en un context bel·ligerant per part de l’empresa concessionària i després de dos reversions en Alzira i Torrevieja en què l’empresa no va anar-se’n pacíficament. La reversió arriba més tard del que ens haguera agradat, sí; però hi arriba de forma segura, tant segura com perquè al govern del PP li haja sigut impossible evitar-la. Com va dir Mònica Oltra, per a privatitzar el sector públic hi ha una autopista però per a revertir eixe servei no hi havia full de ruta.

El Botànic va posar les llums llargues. Malgrat això, fidels a morir matant, el PP farà una reversió low cost, el qual demostra que no acaba de creure´s la gestió de la sanitat pública. L’increment de personal que planteja és molt inferior als fets pels governs del Botànic en Torrevieja o Alzira i això fa preveure que la conselleria no millorarà massa l’atenció dels centres de salut, és a dir, l’atenció primària que és la que ha de descongestionar l’hospital.  Està per veure també si Mazón els deixarà fer un simpa o en altres paraules, si els perdona els 130 milions d’euros de deute que deixa a la conselleria (a tots i totes nosaltres, vaja) o si el President li reclamarà els centres de salut que havien de construir (Dénia, Calp...) després que els cedirem un hospital públic sencer per a la seua gestió.

Hui toca celebrar, i també estar vigilant del desenvolupament de la reversió. La pròxima serà a Manises en només uns pocs mesos. També una reversió obligada i marcada pel govern del Botànic. Però està per veure què passarà a l’hospital del Vinalopó d’Elx-Crevillent on quedarà l’últim reducte d’este model de negoci sanitari. El 31 de maig d’este 2024 sabrem realment per quin model aposta el govern ultra del PP. Serà la seua primera decisió al respecte sense la tutela del Botànic.

I en este punt, dues qüestions. La primera: el Baix Vinalopó no pot ser un territori de segona sanitàriament parlant. A esta comarca no podem quedar condemnades a la mercantilització de la nostra salut on impere la manca de personal i d’especialitats mèdiques, les rotacions infinites o els cupos de proves a pacients subjectes als sous dels facultatius. I la segona, igual d’important: cobrar cada cèntim dels 630 milions d’€ que ens deuen totes les empreses que s’han forrat a costa de la qualitat de la nostra sanitat, a costa de molts diagnòstics primerencs i a costa de què se’ns tracte com a clients. 

I per últim, que ningú siga ingenu. Estes reversions no són gratuïtes, després vorem els regals en B a les empreses amigues en forma d’externalització amb excuses diverses. Que ningú es pense que el PP s’ha tornat ecosocialista o ni que siga socialdemòcrata de sobte. Hi ha un altre pla en marxa i el vorem pròximament.