Alberto Evangelio presenta a València 'Visitante', un tribut al cinema clàssic de ciència-ficció

VALÈNCIA. El director i guionista alacantí Alberto Evangelio protagonitza la tercera sessió del VII Cicle de cinema valencià actual, organitzat per la Fundació SGAE i l'associació de guionistes Escriptors de l’Audiovisual Valencià (EDAV). Ho farà amb la seua òpera prima, Visitante, un tribut al cinema clàssic de ciència-ficció que es podrà gaudir el dijous 2 de desembre, a les 18 hores, a la Sala SGAE Centre Cultural de València (Blanqueries, 6). L'entrada és gratuïta, prèvia inscripció. La presentació serà a càrrec del mateix cineasta.

El llargmetratge es va estrenar el mes d'octubre passat en la Secció Oficial del 54é SITGES - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, i ha passat també per les pantalles de la 36a Mostra de València – Cinema del Mediterrani, el 31é FANCINE – Festival de Cinema Fantàstic de la Universitat de Màlaga i el SCI-FI-LONDON Film Festival 2021. A més, suma tres nominacions als Premis Berlanga 2021, en les categories de Millor So, Millor Vestuari i Millor Maquillatge i Perruqueria. 

Un tribut al cinema fantàstic dels 80

Concebut com un homenatge al cinema fantàstic clàssic, el llargmetratge Visitante conta la història d'una dona, Marga, que travessa una crisi de parella. Durant uns dies s'instal·la en una antiga casa de poble familiar, on descobrirà un portal que connecta amb una altra realitat. Això farà que es qüestione els camins que va triar en la seua vida. Escrita i dirigida per Alberto Evangelio, la pel·lícula està protagonitzada per Iria del Río (El increíble finde menguante, de Jon Mikel Caballero, i la sèrie Las chicas del cable), Miquel Fernández (Litus, de Dani de la Orden, i El embarcadero), Jan Cornet (Millor Actor Revelació als Premis Goya i als Premis de la Unión de Actores y Actrices per La piel que habito, de Pedro Almodóvar) i Sandra Cervera (El secreto de Puente Viejo). El repartiment el completen Carles Sanjaime, Imma Sancho i Pep Ricart.

 En Visitante, Evangelio juga amb la confusió i exigeix a l'espectador un cert esforç per a acabar de construir el trencacaps que se li planteja. “Comença com un llargmetratge intimista, però prompte es converteix en un thriller fantàstic”, explica el cineasta. “La por pren diverses cares al llarg de la història, en la qual s'aborden qüestions com les de la maternitat o la culpa, i qüestiona també les decisions que prenem en la vida. La tensió i el ritme creixen fins al clímax final, on la pel·lícula fa un gir definitiu. És un treball amb un univers únic, propiciat per la utilització en gran part d'efectes especials analògics, tot manejant recursos visuals i sonors propis dels clàssics del cinema fantàstic”, conclou el director.