Alerta Tortuga!!

VALÈNCIA. Molt abans que els humans decidirem ocupar massivament les platges mediterrànies per a passar l’estiu amb l’esclat del boom del turisme, les tortugues marines ja eixien de la mar per a pondre els seus ous davall l’arena amb una intimitat difícil d’aconseguir en els temps presents. Ara, seguint l’instint depredador que caracteritza a la nostra espècie, hem ocupat l’espai de les tortugues, els rius, els barrancs i bona part del regne animal i vegetal amb hotels, edificis d’apartaments en primera, segona i vintena línia de costa, polígons industrials i molt de ciment i asfalt ben compactat. A pesar d’això i dels plàstics que llancem per milions de tones a la mar, en els últims anys fins a quatre mares tortuga han tornat a criar a les costes valencianes. L’any passat un exemplar de tortuga babaua (Caretta caretta) va pondre els seus ous a una platja de Sueca, anteriorment va passar el mateix a Torrevieja, a la platja de Sant Joan d’Alacant i a Puçol, on en 2007 es va produir el primer cas detectat en època recent. La cria de tortugues marines és d’un fet inusual al territori valencià almenys en els últims dos segles, una pràctica poc coneguda al Mediterrani occidental de la qual no es té a penes informació. La imatge d’una tortuga avançant lentament per una platja per a dipositar els seus ous sembla associada a idíl.lics paratges del Carib, el Pacífic o l’Atlàntic, però qualsevol biòleg marí recorda que la tortuga és un animal “filopàtric”, es a dir, que habitualment torna a criar allí on va nàixer.

En les últimes dècades s’han detectat altres “postes” al llarg del Mediterrani peninsular, un dels primers casos del segle XXI documentats es va produir a la costa d’Almeria en 2001. Les raons d’esta “tornada” no estan clares per als experts, i semblen relacionades amb l’augment de la temperatura de la mar, la millora de la qualitat de diverses zones del litoral i principalment amb la massiva presència humana en la costa fins i tot de nit, quan les tortugues ixen a criar, com explica el tècnic en recuperació de fauna marina de la conselleria de Medi Ambient, Juan Eymar, que evidencia com la major ocupació del litoral a quasi qualsevol hora fa més fàcil detectar la presència de les tortugues que probablement han continuant seguint el seu costum. De fet la tortuga de Torrevieja va fer el niu prop d’un “xiringuito” d’ambient nocturn, i la de Sueca va ser observada des del mateix passeig marítim a mitjanit amb plena afluència de vianants. També en el litoral català s’han produït tres casos en els últims anys i diversos “intents” avortats per la mare tortuga davant la presència de massa curiosos, un d’eixos intents fallits es va produir en juny d’enguany i poc després a Torrevieja va passar el mateix.

Com passa en qualsevol espècie, portar al món un fill és un moment molt íntim de la vida, on la presència d’estranys fent fotos o il·luminant l’escena amb les seues llanternes no es plat de bon gust per a qualsevol progenitor responsable del futur de les seues cries. Carles Gago, Director de Projectes de Xaloc, recorda que “les tortugues són animals molt sensibles en el moment de la posta i si són molestades poden córrer riscos tant la mare com els ous”. Per a conscienciar els pescadors, turistes i població humana en general, l’associació Xaloc i la Fundació Global Nature  han llançat al món la campanya “Alerta Tortuga”, on també col.laboren la Generalitat Valenciana, la Universitat de València, l’Oceanogràfic i diverses empreses amb la intenció de recordar que el primer que cal fer en detectar una tortuga que ix de la mar és avisar al telèfon 112 i no tocar-la, ni il.luminar-la, en definitiva, no molestar a l’animal. Eixa simple telefonada activa un dispositiu que possibilita el desplaçament dels tècnics especialitzats a la zona per fer-se càrrec de la situació, evitar molèsties als animals i traslladar la posta a un lloc segur, tranquil i apartat per a facilitar el naixement de la màxima quantitat de cries possibles en una platja protegida.

La gran viatgera

La tortuga marina és una gran viatgera, que passa la major part de la seua vida navegant pels oceans. Normalment la tortuga babaua, la més abundant al Mediterrani, es reprodueix en arribar a l’edat adulta, a partir dels 20 anys aproximadament. Només ixen a terra les femelles per a criar entre els mesos de maig i agost. Normalment trien una platja tranquil·la i apartada per a fer un forat on dipositar una mitjana de 80 ous, que cobreixen amb l’arena abans de tornar a la mar, una operació que deixa a la mare totalment esgotada. Després d’una mitjana d’incubació de 60 dies, les joves tortuguetes trenquen la closca i ixen a la superfície normalment de nit per aventurar-se en la foscor amenaçant de la mar. Les possibilitats d’èxit són escasses, Juan Eymar recorda que en el medi natural només una de cada 1000 recent nascudes arriba de mitjana a l’edat adulta a causa de l’acció dels depredadors i de múltiples perills als quals s’enfronten, per això qualsevol ajuda beneficia el futur d’una espècie catalogada com a “vulnerable” en la llista roja de la Unió Internacional Per a la Conservació de la Natura.

Des de fa més de 25 anys tècnics de la Universitat de València i la conselleria de Medi Ambient vigilen les costes amb una atenció especial a la presència de les tortugues marines, uns rèptils que ajuden a mantindre l’equilibri del medi marí i formen part de la biodiversitat del planeta. Durant eixe temps han detectat com a principals causes de mortalitat entre elles la pesca accidental, la col·lisió amb embarcacions i els plàstics. Moltes d’elles confonen les bosses d’eixe material amb meduses, que formen part del seu menú habitual. Un estudi de la Universitat de València ha detectat la presència de restes de plàstics en el 90 per cent de les tortugues analitzades. Un residu que ha envaït el paisatge marí i del qual parlarem més detalladament en una pròxima entrega de la present secció. En tot cas l’Alerta Tortuga continua...