VALÈNCIA. Mentrestant és un nom que ja apunta una intenció: posar el focus en el procés, en allò que passa mentre fem i compartim arquitectura. “La cooperativa va nàixer per a tractar de donar continuïtat i formalitzar una manera de treballar i entendre l'arquitectura. En un moment d'incertesa com 2020, i després de col·laborar en diversos projectes previs, decidim organitzar-nos en cooperativa sense saber exactament el recorregut que podríem tindre”, expliquen a Culturplaza des de l’oficina a la Pobla de Vallbona. 

“En un moment impredictible i inestable volíem posar el focus en el procés del projecte i no en la imatge final, d'ací el mateix nom de la cooperativa, que tracta de donar eixa visió de reflexió i ofici, d'escolta i transformació”. Irene Civera Balaguer, Jorge Navarro Carpio i Jose Sambartolomé Guanter són els arquitectes fundadors de la cooperativa.

Esta manera d’organitzar-se explica molt del to dels projectes. Mentrestant reivindica l’ofici col·lectiu, la complexitat compartida i la visibilització de totes les tasques. “En primer lloc, creiem que l’error ha sigut entendre l’arquitectura com una pràctica individualista, quan de fet sempre ha sigut col·lectiva. La professió és tan complexa i canviant que només en equip es pot afrontar, i així el protagonisme el té el procés i no l’ego. A més, treballar col·lectivament evita invisibilitzar tasques i persones —com ha passat durant anys, sobretot amb les dones— i dona valor real a totes les aportacions.”

“Fet aquest incís, treballar en equip té moments de complicitat i d’altres de desacord; no ens enganyem. Som un equip jove, amb només cinc anys de trajectòria, i encara estem aprenent dels nostres errors i de la manera de treballar d’altres col·lectius. El que intentem és valorar les capacitats de cada persona i que cadascú se senta a gust amb la seua tasca. Encara que som un equip molt menut tenim la sort de tindre perfils molt diferents, combinem perfils més teòrics amb altres més pràctics, mirades amb més experiència i maduresa amb altres amb més frescor i atreviment. El debat i la reflexió constants fan que totes les veus tinguen presència i enriquisquen el projecte”.

Els models i lectures que els acompanyen parlen d’una arquitectura que atén més que imposa, i que vol ser properinstrument cívic. “Des de fa prou anys hem seguit la trajectòria del col·lectiu d'Arquitectes de Capçalera a Barcelona. Ens agrada molt la seua metodologia i potser ha sigut el nostre principal referent: la seua voluntat d’abordar necessitats reals i d’involucrar la societat en el procés dona als projectes un valor incalculable. Un llibre de consulta constant per a nosaltres ha sigut el Herramientas colaborativas para arquitecturas de cabecera de Raül Avilla-Royo”.

La Plaça de la Cisterna de la Pobla de Vallbona

La lectura del lloc —el que hi és i el que va ser— estructura el treball a la Pobla de Vallbona, on la cooperativa proposa una actuació que fa visible la memòria i l’activa com a espai de trobada. El camí que porta fins ací no és lineal, sinó ple d’atzars productius i converses amb el territori. “Després de la troballa de les restes d’una cisterna del segle XVI, es va realitzar un procés participatiu amb la seva població per conèixer la seva història i evolució i decidir col·lectivament el futur d'aquest icònic monument. A partir de les conclusions obtingudes, el projecte estableix dos objectius principals: recuperar l'atmosfera interior de l'espai de la cisterna i recuperar l'espai superior com a punt de trobada per al poble”. 

“Tant el projecte de la cisterna com el del Cinema Califòrnia van sorgir casualment per encàrrec dels mateixos ajuntaments. Nosaltres estàvem treballant en eixos municipis desenvolupant altres projectes... Estudiant els municipis i el seu patrimoni vàrem veure el gran potencial d'aquests dos espais, vàrem parlar en l'equip de l'ajuntament i els va encantar la manera d'encarar el projecte mitjançant un disseny col·laboratiu en la població i que foren ells qui s'involucrara en el futur del seu municipi”. El resultat: una arqueologia quotidiana que es pot recórrer, una didàctica del patrimoni que posa el veïnat com a protagonista del relat.

Cinema Califòrnia a Castelló de la Ribera

La mateixa lògica d’oportunitat compartida guia esta reactivació del cinema d’estiu, ara en obres. L’encàrrec institucional es converteix en un procés obert que pregunta com tornar a encendre una infraestructura cultural de barri, fent-la permeable als usos presents. En este cas, un cinema d’estiu de l’arquitecte suecà Joan Guardiola, mestre de projectes com la Casa Jueva de València, el Cinema Monterrey de la Pobla Llarga, el Cinema Casablanca d'Alzira o el Teatre Serrano de Sueca.

Al Tall o Lola Flores són algunes de les històriques actuacions viscudes a este espai cultural emblemàtic de Castelló que encara ara les obres de reforma. El projecte de Mentrestant no només rescata el seu ús com a espai escènic, sinó que fins i tot proposa convertir-lo en una zona verda capaç de tindre vida durant tota la setmana. 

Villa Amparo de Paiporta 

Com a part de les tasques de reconstrucció de la barrancada de l’Horta Sud de l’any passat, este projecte va prendre forma entre urgències i desitjos, amb una atenció explícita a la infància i a les seues relacions quotidianes.

“La intervenció en Paiporta també està envoltada per l'atzar... Després de la DANA vàrem tractar d'aportar tot el que poguérem des de la nostra xicoteta cooperativa i també vam formar part de l'equip de voluntaris del CTAV. Va ser molt dur, hi havia molts llocs on parar l'atenció... A nosaltres ens preocupava la gent més menuda, les seues necessitats, les seues relacions, acabàvem d'eixir pràcticament d'una pandèmia mundial... I pegant-li voltes sobre qué podríem fer va aplegar la cridà del CTAV, els seus objectius i plans i ens va entusiasmar. Estem profundament agraïts per la seua voluntat i confiança”. El dispositiu resultant —temporal, proper, participat— entén el parc com un espai reparador on el joc i la convivència tornen a teixir comunitat.

Estos tres casos comparteixen una mateixa gramàtica de treball: relació continuada amb institucions i veïnat, llenguatges clars i una validació tècnica rigorosa que transforma el que es diu en projecte compartit. “Per a nosaltres és essencial mantindre un contacte continu tant amb les institucions com amb les veïnes i els veïns. El que ens interessa no és només un procés participatiu per decidir els possibles usos d’un espai o edifici, sinó un autèntic procés col·laboratiu de co-disseny.”

“Cada procés és diferent —per temps, pressupost i context— però per a nosaltres hi ha tres punts clau: comunicació clara (emprar ferramentes i llenguatges que permeten que les veïnes i els veïns entenguen bé el que es proposa i puguen expressar-se); viabilitat (passar les propostes pel tamís tècnic, econòmic, normatiu i patrimonial) i treball conjunt (transformar tota aquesta informació en un projecte arquitectònic compartit).