VALÈNCIA. En una època marcada per la crisi climàtica i la saturació urbana, l’arquitecte valencià Eduardo Puertes Espert proposa fixar la mirada en uns espais aparentment marginals però plens de contradiccions i possibilitats: els POPS, o Privately-Owned Public Spaces —espais de propietat privada però d’ús públic. Són atris, corredors, pòrtics o porxades, situats a les plantes baixes d’edificis —sovint oficines, no sempre— i no se sap ben bé si formen part del carrer o de l’edifici. Aporten verd i frescor, espais d’estada i fins i tot serveixen de suport publicitari. Sense cap dubte, és un invent anglosaxó marcat pel protestantisme. “A estos països, la concepció liberal de la propietat és molt forta, i no són conscients que s’estan privatitzant espais públics”, apunta l’arquitecte.

“La idea és analitzar totes les problemàtiques que es deriven d’aquests espais ambigus i complexos, en què s’involucren diferents escales, agents, espècies… i proposar estratègies per a adaptar-los a problemàtiques contemporànies: redensificació urbana i crisi climàtica”, explica.

Aquesta beca guanyada per Puertes Espert ofereix l'oportunitat de desenvolupar un projecte de recerca a l'àmbit de l'arquitectura a la ciutat de Nova York durant sis mesos. El programa facilita els mitjans per accedir a alguna de les universitats de prestigi de la ciutat o d'estats adjacents, com Columbia, Princeton o la Universitat de Nova York (NYU), entre d'altres. La convocatòria d'aquest any va rebre un total de 31 propostes de les quals 17 van ser preseleccionades.

El jurat ha estat formant per Ángela García de Paredes, acadèmica numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; Llàtzer Moix Puig, vocal del patronat de la Fundació Arquia; Lorena del Río Gimeno, arquitecta i experta acadèmica convidada; i la valenciana Sol Candela Alcover, Directora de la Fundació Arquia, que no va tindre vot, però actuà com a secretària del jurat.

Amb una trajectòria que combina pràctica crítica i recerca acadèmica, Puertes s’endinsa ara en una investigación que interroga aquests espais híbrids com a possibles infraestructures de futur per a les nostres ciutats. Eduardo va estudiar a l’ETSAV (UPV), amb estades a la TU Delft i l’Escola d’Arts i Disseny de Valparaíso. Després d’un TFM que reflexionava sobre com reutilitzar edificis industrials davant escenaris d’emergència climàtica, ha compaginat la seua activitat en despatxos amb una pràctica col·lectiva junt amb les seues amigues  Alicia Marco Zuriaga i Mar Monfort Vengut amb CLAB. L’arquitectura, per a ell, no sols s’ha de projectar sinó també repensar des de les seues fronteres. “Sempre he combinat treballs en estudis d’arquitectura amb una pràctica col·lectiva basada en una arquitectura menys convencional”, reivindica.

El projecte de Puertes se centra en tres ciutats: Nova York, Londres i Amsterdam. La primera és clau perquè és on va néixer la figura legal dels POPS, arran d’una normativa urbanística de 1961. Espais com places, corredors, galeries o jardins interiors que, a canvi de més altura edificada, han de romandre accessibles al públic. Però la realitat és més tèrbola.

“Entre els 60 i els 2000 no es va fer pràcticament res, però a principis de segle un professor de Harvard va realitzar el primer catàleg oficial de 400 POPS. Molts havien deixat de tindre ús públic, i l’ajuntament va començar a controlar-ne més el funcionament. Fins i tot van publicar un mapa perquè la gent poguera reclamar-ne l’ús.”

A Amsterdam, la situació no és millor. “Hi ha una intuïció per la meua experiència allà, com conceben la propietat i el vincle anglosaxó i protestant. Hi ha d’haver algun cas de POPS, però encara no ho tinc clar”, diu, referint-se a un article clau de The Guardian (2017) que cartografiava la privatització encoberta de parts de la ciutat.

El treball de Puertes combina anàlisi quantitatiu i observació qualitativa. Per una banda, aplica una matriu socioecològica inspirada en el Urban Systems Lab de la New School, seleccionant casos per tipologia (plaça, pèrgola, corredor...). Per altra, inclou entrevistes, esquemes, observació de camp i estratègies de codisseny participatiu amb veïnat i usuaris.“Canvia l’ús al qual es vincula l’espai. Fins i tot l’escala. Hi ha espais que poden tindre una gestió comunitària i altres que depenen del municipi. Eixe és el tipus de complexitat que vull estudiar”.

Lluny de quedar-se en la taxonomia, el projecte de Puertes pretén proposar intervencions reals que milloren el valor ambiental, social i democràtic dels POPS. L’objectiu: que deixen de ser espais residuals o exclusius i esdevinguen infraestructures d’oportunitat en el marc d’una ciutat més habitable i resilient.