VALÈNCIA. Artur Heras no necessita ni molta presentació ni massa reivindicació. És magnífic  aquí, a Europa i al món.  Així ho reconeixen els experts, els  sabuts, els crítics i el ciutadà que estima l’art. Molts anys avalen el seu esperit modern i les seues propostes transgressores. Absolutament innovador. 

Un atrevit, un “descarat”, socarrat, amb molt d’estil. Tots sabem que juntament amb Boix i Armengol, els companys de l’ Escola de Belles Arts, es presentaren en societat als anys 60.  Un anys on els humans més casposos remenaven les cireres i que allò més pop que podien conèixer era una cassola d’ arròs al forn. 

Als anys 70 inicia l’enlairament en solitari com un cosmonauta terrestre. Artur, sempre a l’avantguarda, farà via i  autovia. Més tard autopista i fins i tot corredor mediterrani. Es manifestarà ja tot solet amb “Pren-Pastís”, nom suggerit per un altre  imprescindible, Joan Fuster. Pertanyia a l’exposició sobre la vida domèstica. Fruites gegantines, com mutants, maquillant allò més quotidià. Ben surrealista! Des d’aleshores, o una mica abans, ja dibuixava a les parets de Xàtiva en tornar de l’escola, fins avui ha estat un no parar. 

 Tota mena de propostes i referències s’impliquen a la seua obra. Pop americà, avantguardes, dadaisme, elements onírics, il·lusions òptiques, hiperrealisme gairebé fotogràfic... Un Heras més conceptual conforme vola el temps.  És un creador infatigable. Immensa, tremenda, trajectòria.  Tècnica i creativitat s’instal·len a la perfecció en tot el camí traçat. Un ideari personal capaç de mostrar-nos l’Artur més mordaç polític, irònic, subtil, poètic i en tota mena de formats. Escultura, pintura, grafisme, il·lustració, collages, contes...  El poder de la imatge adquireix tot el sentit en Artur Heras. Motivant, potenciant, la nostra capacitat per tal de ser còmplices del seu art. Actitud moderna i icònica. Personal i rotund. Tot plegat, indispensable!