Una exposició rescata la memòria de les últimes cigarreres de València

VALÈNCIA. Durant dècades, les sirenes de la Fàbrica de Tabacs van marcar el ritme d'una part de la València industrial. A peu, des del Cabanyal, Benimaclet, Russafa o Alboraia, milers de dones van acudir al seu lloc de treball i van convertir la fàbrica en alguna cosa més que un espai de producció: també en un lloc de relacions, lluites, celebracions i amistats que, en molts casos, encara perduren. La seua història, però, ha quedat sovint relegada a un segon pla. 

L'exposició Cigarreres valencianes, l'última generació (1965-2002), que obri dissabte al Centre Cultural La Reina 121, vol corregir eixa absència posant les pròpies treballadores davant del relat. Una usuària habitual de l’equipament públic, Vicenta Mengual, va ser també membre de l'última generació de dones que va entrar a la fàbrica a partir de 1965, fins al tancament definitiu el 2002. "Ella va vindre un dia i ens va plantejar la idea de fer l’exposició", explica Olga Álvarez Piña, promotora del projecte. Precisament, el treball de memòria comunitària i de barri és una de les línies de programació del centre cultural.

A partir d'aquella proposta, un grup d'onze antigues cigarreres —principalment del Cabanyal, Benimaclet i Alboraia— va començar un procés de recuperació de memòria que s'ha prolongat durant uns deu mesos. El punt de partida van ser els arxius domèstics (fotografies guardades durant dècades, principalment), però també s’han sumat històries i records que difícilment havien entrat en els relats oficials sobre la fàbrica. "La idea era que la veu de les protagonistes relatara tota la història d'aquesta última part de la fàbrica de tabacs", explica Álvarez.

El resultat no és, per tant, només una exposició fotogràfica. Les imatges estan acompanyades de testimonis orals enregistrats durant el projecte i accessibles mitjançant codis QR, amb la voluntat que siguen les mateixes dones les que expliquen què significava treballar allí.

Una història explicada en primera persona

La mirada que proposa la mostra s'allunya de la imatge folklòrica associada tradicionalment a la cigarrera. El projecte reivindica una història laboral i social protagonitzada per dones que van tindre un paper determinant en l'economia de les seues famílies i que també van haver de lluitar pels seus drets. El text de presentació de l'exposició les descriu com una part essencial del desenvolupament de la València industrial i recorda que el treball es transmetia de generació en generació, de iaies a mares i de mares a filles.

"Volem donar a conéixer un col·lectiu de dones que formen part de la vida industrial, familiar i social de la ciutat en aquestes dècades i posar de manifest, sobretot, i reivindicar el paper de la dona també com a pilar fonamental de l'economia que sustentava les famílies", apunta Álvarez. La mostra incorpora així una dimensió obrera i feminista que va més enllà de la nostàlgia. 

Les fotografies permeten seguir també l'evolució de la pròpia fàbrica. Una part del recorregut contraposa imatges de les primeres treballadores que van entrar el 1965 amb fotografies posteriors, algunes dels anys noranta, per mostrar els canvis en la vestimenta, les màquines i els processos de producció, “des que comencen a arribar les fulles de tabac fins que el producte hi és”, relata Álvarez.

Però la vida de les cigarreres no es limitava a la cadena de producció. La mostra recupera també les celebracions, les trobades i els espais de sociabilitat que es van generar al voltant de la fàbrica. Per exemple, la presència de Mare de Déu dels Desemparats, patrona de la Fàbrica de Tabacs, amb un conjunt de fotografies que documenta la seua entrada a les instal·lacions i la relació de la confraria amb la fàbrica. També hi ha espai per a l'antic asil de lactància, on les treballadores podien deixar els seus fills i filles mentre treballaven.

Les altres cigarreres del Cabanyal

El relat s'amplia, a més, a una altra història menys coneguda: la de les pureres. Abans i al marge de la producció oficial de la fàbrica, dones del Cabanyal treballaven el tabac des de casa i elaboraven caliquenyos, trompetes o potes d'elefant. El text introductori de la mostra les situa com "les cigarreres no oficials", vinculades a una economia domèstica que contribuïa als ingressos familiars.

Una família ha cedit una fotografia d'una d'aquestes dones i la imatge incorpora també l'àudio de la seua filla, que relata aquella etapa. "És una manera també de la memòria viva històrica del Cabanyal social i econòmica al voltant de la dona", resumeix.

La mostra arriba així fins a l'últim capítol de la fàbrica: les fotografies del desmantellament, les instal·lacions buides i les màquines cobertes abans de la transformació de l'edifici. Però el record de les dones que hi van treballar no acaba amb el tancament. "Elles estan superorgulloses, superagraïdes per formar part d'aquest grup de dones", explica Álvarez. Moltes d'aquelles companyes continuen sent amigues i, en les seues paraules, "són més que amigues, són família".

És, precisament, eixe orgull el que la promotora considera que ha acabat dominant el projecte, però molt que aquest sentiment convisca amb el record de les dificultats, dels processos de producció desagradables o perjudicials per a la salut i dels episodis de masclisme que també van haver d’afrontar, hi ha més consciència d'haver contribuït a la societat valenciana i a l'economia de les seues famílies.

Cigarreres valencianes, l'última generació es podrà visitar al Centre Cultural La Reina 121 del 5 de setembre al 31 d'octubre, amb entrada lliure. La inauguració, dissabte a les 20 hores, comptarà amb la presència de les protagonistes, que tornaran a posar veu a la seua història.