CASTELLÓ. Museus a l'aire lliure com el MIAU de Fanzara s'han convertit en tota una referència a nivell estatal, i també internacional, per com any darrere any diferents artistes han viatjat fins aquest xicotet municipi de Castelló per a realitzar murals de manera desinteressada i en comunicació amb els seus veïns. Així mateix, també a la localitat de Geldo es poden trobar més de cinquanta intervencions que el festival d'art urbà ImaginArte ha impulsat; o a Torreblanca, on té lloc el projecte Citric i amb el qual s'han deixat estampats més de quaranta murals, així com més de 150 frases de cançons, pel·lícules o cites.
Els murals estan per tot arreu perquè, com afirma el borrianenc MC Alberto, "s'ha naturalitzat que l'art urbà estiga en els pobles, on no sols són decorats, sinó que serveixen de canvi social". Però aquesta explosió ve, en realitat, de molt més enrere. La província va viure una transformació important a final dels anys 80 i principis dels 90 quan els primers grafiters van començar a dibuixar. Així ho recull i explica el mateix MC Alberto en Un viatge per les parets de Borriana a Vinaròs. Orígens del grafiti a Castelló.
Per primera volta, un llibre recull la història del grafiti des dels seus inicis a la província. Es tracta d'un vast document on es poden trobar fotos històriques dels primers grafitis, imatges inèdites que acompanyen vivències i relats en primera persona, així com més de cent entrevistes i històries narrades pels seus protagonistes. Un exhaustiu treball d'investigació que MC Albert va iniciar fa quaranta anys i que, ara per fi, veu la llum, amb la col·laboració de fotògraf Sergio Esteve i l'Ajuntament de Borriana, que s'ha encarregat de l'edició i distribució.
"Sempre he sentit la necessitat de comunicar i sobre l'escena estatal del grafiti i el hip-hop se n'havia parlat molt, però de Castelló no hi havia res. Semblava que ací no estava tenint lloc un moviment, així que l'any 1984 vaig començar a recopilar arxius per a deixar constància escrita i documentada que no era així", manifesta l'autor, qui, juntament amb Sick de Castelló de la Plana i Chile en Vinaròs, són considerats com els tres pioners del grafiti a la província.
Els orígens del grafiti a Castelló se situen en una triada, destacant principal tres focus: la capital de la Plana Baixa, Borriana; la capital de la província, Castelló de la Plana; i fins a arribar a Vinaròs, capital del Baix Maestrat. A partir d'aquests nuclis s'estructura el passat i el pressent del grafiti.
Uns orígens amb ritme
Ara bé, què fou el que va desencadenar l'aparició del grafiti a Castelló? Principalment la cultura del hip-hop. D'ací que bona part del llibre també es dedique a explicar aquest moviment. "El hip-hop grafiti va nàixer d'un període de profunda agitació social i econòmica. La seua expansió, per descomptat també a la província de Castelló, arriba en els primers anys huitanta conformant la seua expressió gràfica i plàstica, tant per mitjà de la música com de les pel·lícules, i es consolida a la fi de la dècada de 1980, deixant ja una maduració del moviment més assentat i afermat a mitjan dècada de 1990", apunta l'autor del llibre.
A Castelló que no va tenir lloc ni Movida madrilenya ni cap base militar americana que fera sonar la música que s'escoltava a l'altre continent, va ser fonamental el paper que va exercir el cinema i, en concret, les pel·lícules dedicades al hip-hop. Al llibre, MC Alberto cita principalment tres: Breakdance 1 i 2, i sobretot, Beat Street.
D'altra banda, també apunta el borrianenc al paper que feien les botigues de discos de l'època, com Discos Ritmo, Discos Medicionales, Discos Lake o Ziz Zac Import Records, on podies trobar música d'importació. O l'aparició de diferents fanzins com El mensaje, que tractava sobre el que passava en l'escenari musical local, i gestionava el mateix MC Alberto; el UKC Fanzín, dedicat a fotos de grafitis de Castelló, València o Barcelona; i Respeto Mutuo. També, molt importants foren els llibres sobre grafiti de Joan Garí, Signes sobre pedres (1995) i La conversación mural (1995).
