Bar Trópico, esmorzar entre obrers

En 1987, amb només 21 anys, Jordi Benito va obrir el Bar Trópico amb el seu cunyat en un carrer que encara era de terra. Eixe barri famós per les seues tendetes o tavernes, que donaven servici als llauradors de la zona i a tots aquells que passaven per allí anant cap a l'Horta, té en Jordi un nou taverner major del veïnat. Ja són 35 anys al capdavant d'un negoci que "ha evolucionat molt, la gent va indicant-te un poc el que necessita", i es veu que el que més necessita el barri és un bon lloc on esmorzar. Però anem a pams, perquè el primer que veiem és una terrassa atapeïda de bon matí de gent treballadora. Les sabates de seguretat tacades, els monos de treball i les dessuadores on es pot llegir Carpintería Metálica o Materiales de Construcción, són la vestimenta estàndard de la clientela. Però no de tota, també hi ha més d'un senyor amb camisa blanca que esmorza tot sol, i en un raconet està Samuel "que és part del mobiliari" ens comenta divertit des de la planxa José, el cuiner veterà que acompanya a Jordi -que fa de tot- i a Leo, l'altre cambrer més jove. Samuel més mudat que un margalló, gaiato en mà ens saluda des de la distància.

La decoració no és rellevant en un bar de barri obrer, més bé decorar massa pot fins i tot ser contraproduent. Allí, on l'esmorzar costa 5,5 €, hi ha màquines escurabutxaques, escuts del València i una barra ben llarga. És en eixa barra on trobes cada dia les especialitats, quasi totes les de la casa. Com a bon lloc esmorzador no pot faltar l'embotit, la truita de creïlles -ben grossa-, el llomello, els ous remenats de mil sabors, i la carn de cavall. Costa un poc més car l'entrepà de carn de cavall "gastem potro de primera, i normalment el servim amb alls tendres, però hi ha qui vol un ou, creïlles, o formatge, ací pots fer-te l'entrepà al teu gust" comenta Jordi. Eixa és la gràcia de fer-te l'entrepà al teu gust, tries un poc d'açò i un poc d'allò i tens la combinació guanyadora de l'esmorzar primitiu, que no de la Primitiva. Això ens diu Jordi, mig de broma, "a vore si em toca una Primitiva i em jubile", perquè fins i tot el taverner major del regne de tant en tant està fart d'algun client que ha begut de més. Especialment perquè a les nits ho han de patir les seues filles, Claudia i Sandra, que ajuden a son pare en el negoci. "La meua filla és molt zalamera -no especifica quina- i li va molt bé açò, però de tant en tant han d'aguantar algun borratxo".

Al matí l'ambient esmorzador és altre, la velocitat prima davant de la presentació, tot i això, els entrepans apareixen tallats diagonalment en la taula acompanyats de cacaus i uns envinagrats, tot canònic. Botella de vi a granel, gasosa marca la Casera i cremaet abans de tornar a la faena. També hi ha molta gent que demana tapes "especialment els dissabtes l'esmorzar és més de tapeo, tenim braves, all i pebre a partir del dijous, croquetes gurmet, sang i ceba, calamarsons en salsa, o cua de porc fregida". Efectivament en la barra hi ha morro -molt famós a la zona- i cua de porc, que ells fan des de sempre, però que segons Jordi "la cua està tornant-se a posar de moda". També hi ha caragols, que és una de les receptes estrella de la casa "estan un poc coentets i als clients els encanta". Per cert que les braves són de les que no passen desapercebudes, allioli de qualitat, pimentó de la vera picant, textura de creïlla confitada. Tal volta els sobra la xorrada de maionesa i quètxup, però sense elles no estaríem parlant d'un bar de tota la vida.

Ara bé, si hi ha una cosa que destaca i sorprén, és la quantitat de cerveses artesanals que hi ha en la nevera. Entre 35 i 40 referències, moltes artesanals, moltes valencianes, alguna birra sense alcohol diferent, i gran selecció de IPAS. "La meua filla Sandra i jo som uns apassionats de la cervesa, i per això ens agrada oferir moltes diferents. Les de Zeta, valencianes i artesanes, són espectaculars". Pedro i Pedro, dos clients habituals s'han fet una abans de tornar a l'obra, hui han esmorzat "cansalada amb creïlles, em torna boig, i el meu col·lega el de magre en tomaca, que té un poc de picant, i està de p**a mare". Els dos més demanats, diu Jordi, són el de carn de cavall i el de polp a la gallega. De fet, el de polp, a les 10 de matí, ja s'ha acabat "en realitat és pota, però té la textura del polp" per 5.5€ esmorzar complet, seria una ruïna usar polp. A més el pa és del forn de davant, el de les Tendetes, que agafa el nom del barri, i acompanya a la perfecció qualsevol preparació.

Tornem amb Samuel, aquell client remudat que estava en un cantó del bar, llegint el diari. "Vinc cada dia, hui m'he fet entrepà de truita de creïlles, vi, tallat i un glopet de whisky", tot són lloances per al tracte i per a la manera de guisar de Jordi i José mentre ens confessa Samuel mig divertit "tinc molts creditors, a vore si ara em troben". Hi ha complicitat, hi ha bon humor, mentre xarrem amb Jordi un client s'apropa per a dir "ací guisen molt bé, està tot molt bo", altre ens comenta "has de tastar el pollastre adobat". Ja no posen el futbol "no paga la pena", i s'ha notat que la gent "té més ganes de començar abans la festa el dissabte des de la pandèmia". Vages a esmorzar com fa Samuel, o com fa un client il·lustre com el pintor Carlos Saura, vages a dinar de menú del dia, o aparegues allí per a sopar alguna tapa tradicional acompanyat de bona cervesa recordat de saludar a Jordi. Ell, taverner en una taverna en el barri de les tavernes, manté eixe esperit cinematogràfic de conservar la calma, la cervesa freda, i el dinar circulant, mentre els clients engolixen discussions, somnis i entrepans.