En 1987, amb només 21 anys, Jordi Benito va obrir el Bar Trópico amb el seu cunyat en un carrer que encara era de terra. Eixe barri famós per les seues tendetes o tavernes, que donaven servici als llauradors de la zona i a tots aquells que passaven per allí anant cap a l'Horta, té en Jordi un nou taverner major del veïnat. Ja són 35 anys al capdavant d'un negoci que "ha evolucionat molt, la gent va indicant-te un poc el que necessita", i es veu que el que més necessita el barri és un bon lloc on esmorzar. Però anem a pams, perquè el primer que veiem és una terrassa atapeïda de bon matí de gent treballadora. Les sabates de seguretat tacades, els monos de treball i les dessuadores on es pot llegir Carpintería Metálica o Materiales de Construcción, són la vestimenta estàndard de la clientela. Però no de tota, també hi ha més d'un senyor amb camisa blanca que esmorza tot sol, i en un raconet està Samuel "que és part del mobiliari" ens comenta divertit des de la planxa José, el cuiner veterà que acompanya a Jordi -que fa de tot- i a Leo, l'altre cambrer més jove. Samuel més mudat que un margalló, gaiato en mà ens saluda des de la distància.

La decoració no és rellevant en un bar de barri obrer, més bé decorar massa pot fins i tot ser contraproduent. Allí, on l'esmorzar costa 5,5 €, hi ha màquines escurabutxaques, escuts del València i una barra ben llarga. És en eixa barra on trobes cada dia les especialitats, quasi totes les de la casa. Com a bon lloc esmorzador no pot faltar l'embotit, la truita de creïlles -ben grossa-, el llomello, els ous remenats de mil sabors, i la carn de cavall. Costa un poc més car l'entrepà de carn de cavall "gastem potro de primera, i normalment el servim amb alls tendres, però hi ha qui vol un ou, creïlles, o formatge, ací pots fer-te l'entrepà al teu gust" comenta Jordi. Eixa és la gràcia de fer-te l'entrepà al teu gust, tries un poc d'açò i un poc d'allò i tens la combinació guanyadora de l'esmorzar primitiu, que no de la Primitiva. Això ens diu Jordi, mig de broma, "a vore si em toca una Primitiva i em jubile", perquè fins i tot el taverner major del regne de tant en tant està fart d'algun client que ha begut de més. Especialment perquè a les nits ho han de patir les seues filles, Claudia i Sandra, que ajuden a son pare en el negoci. "La meua filla és molt zalamera -no especifica quina- i li va molt bé açò, però de tant en tant han d'aguantar algun borratxo".