VALÈNCIA. El dia cinc d’octubre de 1957, tres setmanes després de casar-se, Baltasar i Maria pujaven per primera vegada la persiana d’un local on havien posat totes les seues il·lusions (i estalvis). La Bodega Baltasar Seguí, al ‘poble’ de Benimaclet, era un lloc de referència on comprar productes tan bàsics com “agulles de cosir, ous, fideus, sucre, oli a orri... i fins i tot aspirines”. “Era una espècie d’ultramarí-parafarmàcia de poble. Hi havia un poc de tot”, explica Manuel Seguí, fill de la parella. Però exactament nou dies després d’alçar la persiana entrà al local una visita inesperada. “Sobre el migdia els més majors del poble se n'anaven corrents a casa. Deien que si l’aigua arribava a Benimaclet, València sencera s’inundaria en una gran riuada”, reviu Baltasar Seguí als seus 87 anys. I va ocórrer.

“La meua dona i jo pujarem ahi dins al sostre del bany. L’aigua passava súper de pressa. Quan l’aigua va parar uan poc, baixàrem. Estava tot ple de fang però com que Benimaclet està alt, sigué a l’altra banda del riu on l’aigua feu mes mal”, explica. “Hi havia molt de fang. Netejarem, posarem les coses a secar a l’aire i vàrem obrir a l'endemà”, recorda. En 2017, la seua bodega ha complit 60 anys oberta i és el comerç més antic del barri que no ha canviat d’ubicació. En les sis dècades que el local roman obert, ha sigut testimoni de l’evolució d’un poble entre camps que es va transformar en un barri cèntric de la ciutat.