GRUPO PLAZA

HORTS URBANS

Cabanyal Horta: il·lusió que transforma els enderrocs en camps

Un grup de jóvens recupera un solar abandonat al barri valencià del Cabanyal per lluitar contra la degradació i reforçar el teixit social

7/08/2017 - 

VALÈNCIA. A escassos 200 metres de l’hotel més luxós de València, els veïns planten tomaques en un solar. És Cabanyal Horta, un lloc on, en només tres anys, la il·lusió d’un grup de jóvens ha transformat els enderrocs i la desídia política en un jardí agrícola obert amb figueres, horts educatius per a escolars i fins i tot un àrea amb rampa adaptada per a que les persones amb discapacitat  també puguen conrear. Passar pels carrers propers no dóna idea que amagada i confinada en la trama urbana, entregada a la degradació, la terra planta cara a la mort fent créixer les tomaques.

“Tot va començar fa tres anys, quan vàrem vindre a viure al Cabanyal. Sempre veníem amb el gos a este solar i açò era un polvorí: estava ple d’enderrocs, de muntanyes de neumàtics... Treies al gos i et quedaves allí al cantó mirant per on anava i sense xafar el solar. Encara hi havia una casa antiga i ens feia molta pena vore com un lloc amb esta càrrega històrica recent estava tan degradat”, conta envoltada de plantes Silvia Sánchez, una de les creadores del projecte. “Estàvem intentant trobar un lloc on muntar un estudi de treball i vàrem trobar una casa ací. El primer que vàrem fer va ser mirar per la finestra i dir: l’estudi està molt guai però, i si comencem a netejar el solar també per a donar un poc de vida?”, recorda. 

Fotos: EVA MÁÑEZ

L’espai, entre el bloc dels portuaris i l’esquena del poliesportiu del carrer Doctor Lluch, és un immens solar verd sense tanques en una de les àrees més abandonades del barri. Molts veïns encara recorden l’època en que el solar, ara de propietat municipal, era un hipermercat de la droga, amb cases baixes que començaren a ser enderrocades fa 30 anys com a única solució i deixant la zona abandonada.

“Este era el carrer Baler, este era el carrer Maestrat i aquell el carrer Granero”, diu Sílvia assenyalant tres camins empedrats que sorgeixen entre les plantes. “Netejant el solar vàrem veure que es conserven els sols dels carrers originals antics. Açò era trama urbana i el que volem és recuperar els paviments que trobem i conservar-los, acoblant els horts on es pot per convertir este espai, no en una horta com la d’Alboraia, sinó en un jardí on siga agradable passejar i assentar-se. Ací al·lucinem perquè la gent ve amb els xiquets i els diu: mira, ací vivia la iaia quan va nàixer... És un record massa viu per deixar-lo morir”, detalla. 

Però per a transformar el ciment en albergines, a més de terra, és necessita un element clau difícil d’aconseguir: l’aigua. “Un dels reptes que teníem era l’aigua però quan estàvem netejant, de sobte ens vàrem trobar una canonada. Els veïns del barri ens varen dir que era el pou d’una casa antiga i com que no som ni llanterners ni pouers, hem estat treballant un any per recuperar-lo i ara estem construint una séquia per a poder regar”, detalla assenyalant els dipòsits de plàstic on acumulen l’aigua. 

Un solar convertit en un espai educatiu

Fotos: EVA MÁÑEZ 

Entre les palmeres i el xicotet hivernacle, s’acosta un pare amb tres xiquets, veïns del barri. Arruixen les plantes amb una arruixadora que han baixat de casa, mentres passegen entre les mates. “Jo sóc Gonzalo i tinc 10 anys”. “Jo tinc set anys i em dic Alejandro! i ell és Carlos i té quatre anys”, diuen els germans Belenguer. Son pare, Toni Belenguer, un dels trombonistes de jazz més reconeguts del panorama nacional i professor del Conservatori Superior de Música de València, també és veí del barri. 

De menut jo jugava sempre en este solar i era un lloc genial. M’agrada dur als meus fills ací per a que creen un nexe amb les plantes i la natura i per a que quan siguen grans puguen potser pensar que ells varen contribuir a que este espai siga un jardí preciós”, conta. “El projecte és brutal, m’enxisa. En lloc de deixar-lo abandonat, ve gent creativa i el transforma en un hort. Ahí va missatge per als de dalt!”, somriu.

“Per a mi este espai és ideal com a espai de tertúlia. Per a vindre ací a parlar amb la gent a la fresca. Abans l’Ajuntament estava interessat en que açò no funcionara bé i jo vaig ser un dels que va col·laborar en que tot es destruïra perquè estava enganxat i no era jo. Ara vinc ací i m’encanta vore que este espai també ha eixit d’aquella situació”, conta assentat a l’ombra un veí al que tots coneixen com ‘Crazy’.

La implicació dels veïns i veïnes s’ha materialitzat en la participació de persones de totes les edats i de diversos col·lectius del barri. “Quan començaren a vindre ací els xiquets del barri, vàrem comprendre que havíem d’entrar en una altra dinàmica. Ja no d’assistència social però sí d’educadors socials perquè venien totes les vesprades i volien ajudar a netejar, volien conrear... Així que en novembre de l’any passat començàrem a fer classes a col·legis del barri de forma gratuïta”, conta Silvia Sánchez. 

“Vàrem fer un espai elevat amb taules de conreu i rampa per a que els xiquets amb cadira de rodes puguen conrear i hem tingut fins a 10 persones fent classe per al centre públic d’Educació Especial Ruiz Jiménez. Feien classe una hora per setmana a cada curs i hi ha 8 cursos! Són els millors alumnes que podíem tenir!”, somriu. Alumnes del col·legi Santiago Apóstol o del col·legi de Les Arenes també han participat d’un projecte que està implicant ja a uns altres col·lectius, com el de les mares dels alumnes, que tenen el seu propi hort. 

La implicació veïnal com a motor de canvi

Passar del fem a l’horta, no ha sigut gens senzill. “Fins que la gent es va acostumar havíem d’estar un poc de xèrif. Hem començat a acotar espais per a que els gossos no entren o els xiquets, per que no es facen mal amb les eines de treball”, explica. 

“El nostre objectiu amb el projecte és recuperar certs valors de teixit social, crear consistència i alimentar els elements que conformen la tessitura del barri per a que no es veja tan amenaçat per coses externes”, conta Chus Pagán, un altre dels fundadors. “El més difícil ha sigut intentar conscienciar a la gent de coses que sembla que ací tarden molt en arribar. Estem a 20 anys de distància de com estan al Nord d’Europa. Ací has de justificar-ho tot i explicar cada cosa quan en el fons és bàsic”, critica. 

Fotos: EVA MÁÑEZ

El solar, de propietat municipal, ha estat en desús des de l’enderrocament de les cases i el col·lectiu treballa per aconseguir la cessió de l’espai. El lloguer de taules a l’estudi, les activitats culturals que organitzen setmanalment i les dos subvencions que han pogut aconseguir han servit per a poder continuar el projecte. Tallers d’economia social, de sabó, de punt de ganxo... qualsevol saber és benvingut per transmetre la cultura, crear barri i recaptar fons per continuar avançant amb el projecte. 

“En el futur el que volen es que este espai s’empre per a reunions i tallers de col·lectius veïnals”, conta Sílvia. Chus planteja un objectiu més ambiciós: “Voldríem que en el futur, este espai duga a la ciutat la cultura de l’horta”.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email